Parlem de gènere

58
La paraula “gènere” es troba sobre la taula d’actualitat. Segons l’OMS “El gènere es refereix als conceptes socials de les funcions, comportaments, activitats i atributs que cada societat considera apropiats per als homes i les dones. Les diferents funcions i comportaments poden generar desigualtats de gènere, és a dir, diferencies entre els homes i les dones que afavoreixen sistemàticament un dels dos grups”.

Però la revolució de gènere és aquí i es quedarà. El corrent actual vol trencar amb el binarisme, vol obrir-se a la diversitat sexual i es que el gènere s’està redefinint. El seu objectiu és anar més enllà del que significa ser dona i home. A causa d’això, està sorgint un nou vocabulari per entendre les diferents identitats sexuals que engloben la diversitat sexual humana. El llenguatge és important, ja que si alguna cosa no té nom, no existeix. Posar etiquetes ens serveix per identificar qui som i ens ajuda a entendre’ns. Fins ara tot es resumia en dues categories, home o dona, blau o rosa, masculí o femení, i s’acaba estigmatitzant a tots aquells que no entren en aquestes etiquetes. El llenguatge dona forma a l’experiència.

Aquest any, National Geographic ha publicat un número especial sobre el gènere i totes les seves possibilitats. En aquest, s’enumeren i es desglossen els nous termes en referencia al cos, el sexe i el gènere. A continuació  s’inclouen alguns d’aquests termes per entendre la revolució de gènere que estem vivint:

Cisgènere: Aquest terme descriu a aquella persona que la seva identitat de gènere correspon amb el sexe biològic assignat al néixer.

Transgènere: Aquest terme descriu a aquella persona que la seva identitat de gènere difereix amb el sexe biològic assignat al néixer. De vegades s’abrevia com a “trans”. Fa referencia a un ampli número d’identitats que inclouen dones trans i homes trans.

Transexual: Aquesta paraula és la menys recent, i s’utilitzava per designar a aquella persona transgènere que rebia tractament hormonal o s’havia realitzat alguna cirurgia de reassignació perquè el seu cos fos més assemblat al cos corresponent amb la seva identitat de gènere que amb el sexe assignat al néixer. Actualment s’utilitza molt més el terme transgènere.

Intersexual: Es tracta d’una categoria paraigües que avarca diferents realitats. És aquella persona amb alguna condició genètica, genital, reproductiva o hormonal que no encaixa amb el model binari de cos típic de dona o home. No és el mateix que transgènere, encara que de vegades hi ha qui ho confon. Abans podien ser coneguts com a hermafrodites, però aquest terme ja no s’utilitza actualment.

Queer: Categoria paraigües que inclou a aquelles persones que no són heterosexuals o/i cisgèneres.

Genderqueer: Aquella persona la qual no s’identifica ni com a home ni com a dona, sinó que va més enllà d’aquestes etiquetes o és una combinació d’ambdues.

Andrògen: Denomina a les persones que combinen tant els aspectes femenins com els masculins, i tenen una expressió de gènere no tradicional.

Gènere fluid: Paraula que identifica a aquelles persones les quals la seva identitat de gènere o expressió de gènere navega entre el que és masculí i femení, o es troben en algun punt de l’espectre home/dona.

Agènere: Terme que descriu a aquella persona que no s’identifica amb un gènere que pugui ser categoritzat com a home o dona. Per tant no s’identifica amb cap identitat de gènere.

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Desig

Arantxa article deseo quierete
Parlem de desig, en concret, de desig femení. En general, a les dones, els hi han ensenyat a no mostrar el desig, si més no, no d’una manera explicita. Si ho fan ha de ser de manera subtil, mai com a subjectes actius i sense prendre la iniciativa. A més, els hi repeteixen una i una altra vegada que les dones no tenen tant desig sexual com els homes, i moltes acaben pensant que el problema el tenen elles quan en realitat tenen més gana que les seves parelles que són homes. Això també passa amb el menjar, es dona per suposat que la dona ha de tenir menys gana que un home. A ambdós, se’ls ensenya a auto controlar-se, a no mostrar i explicitar el que realment volen i anar a per totes. No és de dones tenir molta gana (i això podria englobar-se en molts aspectes com per exemple, l’ambició). És una de les conseqüències que encara arrosseguem de l’educació de gènere. Sembla que siguem com ocellets que amb molt poquet en tenim prou. S’ha convertit en una cosa normal. Inclús si tenim desig, en les relacions heterosexuals, culturalment no hem d’expressar-ho fins que ell ho faci. En un primer contacte amb un home, si la dona ho fes podria ser vista com a promiscua, com una “noia fàcil” o com un rotllo d’una nit, descartant-la com a potencial parella. Ell ha d’expressar-ho primer (doncs existeix la creença de que ells sempre tenen ganes, un altre mite que hem d’enderrocar) i així despertar el d’ella després. Sembla com si el desig d’ella no es pogués manifestar sense que ho faci ell en primer lloc.

Socialment, s’ensenya que el valor d’una dona depèn de quant n’és de desitjada. Elles estan pendents de ser atractives per als altres, de que les mirin, que les afalaguin, d’entrar dins els cànons de bellesa (els que en l’actualitat diuen que son els desitjables, però que cada vegada canvien més). D’aquesta manera, moltes viuen buscant ser desitjades, però no desitjant. Aparquen el descobrir que desperta el seu desig, per centrar-se en descobrir el desig dels altres. A més, s’ensenya que les dones tenen que contenir-se i subministrar-se (i no només la primera vegada): les dones son les que permeten que hi hagi sexe, donat que els homes sempre tenen ganes. Exercir aquest paper com de guardianes i protectores de la seva entrega sexual dificulta el deixar-se endur i connectar amb el seu desig.

El desig s’alimenta de la novetat i l’espontaneïtat, dues coses que no connecten massa bé amb la rutina i la nostra necessitat de seguretat. En el nostre dia a dia, hem passat de ser un cos a ser màquines que produeixen. Hi ha un estrès molt important per compaginar la vida professional i personal que inclou la família i amistats, que fa que els sentiments comuns siguin de cansament, insatisfacció i patiment per no poder arribar a tot. Es com si tinguéssim varies vides a la vegada. A més, moltes vegades, se suma el perfeccionisme i l’exigència, barrejant-se amb una inevitable culpa per no arribar al nivell estàndard. Tot això genera que ens desconnectem de l’escolta del nostre cos i de les seves necessitats. Es redueixen els espais per descansar i relaxar-se, del gaudir per gaudir, sense ser productiu. Però, com i on posem el desig sexual en tot aquest enrenou? Sobretot quan l’estratègia de la majoria és utilitzar desconnectar del que necessita i del seu cos (i finalment del desig) com una estratègia per arribar arreu. Aquesta és l’estratègia inconscient de moltes dones: desconnectar d’elles mateixes per poder satisfer les necessitats dels altres abans que les pròpies. No és possible la relaxació, hi ha molts fronts oberts que s’han de tractar. Sense un moment per poder parar, es perd l’escolta.

A més, quan es tenen espais propis, quan la parella no està sempre junta, la ment te temps per trobar a faltar, i en absència de la parella es desenvolupa el desig i augmenta l’anhel. De vegades, perdem la llibertat personal per por a perdre la connexió amb l’altre. Però és la fantasia la que manté viu el desig. Per fantasiejar és necessari donar espai i temps a la ment per poder explorar, xafardejar i desenvolupar idees. Encara que tampoc es poden oblidar els espais d’intimitat de la parella, ingredient indispensable perquè aparegui el desig. Moments per riure junts, connectar sobre com estem i sentim, cuidar i sorprendre a l’altre, compartir activitats. I és que al final, tot consisteix en trobar el punt idoni entre la intimitat i l’anhel.

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Escoltar i entendre les teves emocions

InteligenciaEmocional336x260


El nostre cervell es troba dividit en 3 parts principals: el cervell primitiu, el sistema límbic i el còrtex. En primer lloc, el cervell primitiu, o també conegut com reptilià, és el més antic evolutivament i s’ocupa dels reflexos i els automatismes apresos. És el que correspondria a les reaccions instintives ja que assegura el nostre comportament de supervivència i es relaciona amb les emocions primàries com ara la por, la ràbia, el fastig, l’alegria i la tristesa i genera circuits immediats de resposta. Després ens trobem amb el sistema límbic, el qual és la seu de les emocions i genera les reaccions més elaborades. Per això també se li dóna el nom de cervell emocional. I per últim trobem el còrtex, o cervell racional, que correspon al nostre cervell més recent i evolucionat. És el centre de les nostres reflexions, planifica i gestiona, permet donar una resposta més controlada des del circuit racional.

Podríem dir que cada part cerebral està relacionada amb un tipus de resposta davant les situacions. El cervell primitiu és aquell que ens connecta amb els instints i les alertes, amb els budells, amb la resposta més visceral, el que anomenem intuïció. El límbic ens connecta amb la nostra part emocional, amb el cor. I el còrtex ens connecta amb la part racional, el que entenem com a cervell. És important mantenir un equilibri entre els 3 cervells, aprendre a escoltar tant als budells, com al cor i a la raó segons la circumstància.

En el cas de les emocions és essencial saber que l’aliança del cervell emocional i el racional donaran lloc a un major equilibri. Entendre per què ens sentim com ens sentim, ens donarà informació sobre qui som i com volem viure. Per a una millor gestió emocional hem d’exercitar-nos en superar la nostra reacció provocada per una emoció i passar del sistema límbic al cortical. Així prendrem distancia per analitzar la situació que provoca tal emoció i decidir quina és la reacció més adequada. Això no vol dir que deixem de banda l’expressió emocional sinó integrar ambdues parts. Per exemple, en el cas de la tristesa, es tracta de donar-nos un espai per plorar i posteriorment entendre d’on sorgeix aquesta emoció i avançar perquè no es converteixi en un cercle viciós de patiment. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

El conformisme afectiu

basi-y-eli-portada
Des de que som petits, ens diuen que el futur és en parella. Tot sembla estar programat per fer les coses amb una altra persona: sortir a menjar o sopar, fer una mica d’oci com anar al cinema o anar als concerts, viatjar, crear una llar, tenir una família… Ens diuen que el camí cap a la felicitat és aquesta unió. Això ens porta, de vegades, a aferrar-nos en relacions que ens fan patir. Per por a estar sols, a quedar-nos sense el “+1”. A més, aquesta por ens pot fer reprendre una relació més d’una vegada, tot i sabent que aquella persona no és l’adequada per a nosaltres o volent un altre tipus de relació.

Malgastes molt temps mantenint una relació que no és per a tu, inverteixes una energia que evita que puguis crear altres oportunitats de creixement (i, pot ser, de trobar una persona o una relació més compatible amb els teus desitjos i les teves necessitats). Però, malauradament, en l’amor ens regim pel “Val més un roí conegut que un bo per conèixer”. És essencial reconèixer que ha arribat el moment de tirar pel dret. De vegades estem amb persones o en relacions pel potencial que hi veiem en elles, no pel que realment són. Creiem en el que podria ser, ho intentem, lluitem… pensem que amb més esforç, pot ser farem que canvi tot o que funcioni. De vegades passa, especialment quan ambdues persones estan disposades a fer canvis i a fer que funcioni. Però altres vegades, simplement això no passa. Ningú parla de no lluitar, però si que es parla de deixar de lluitar per a dedicar la nostra energia en alguna cosa realment productiva. Encara que cada relació de parella és diferent, no hi ha una regla de quan hem de tallar o una manera ràpida o fàcil (o indolora) de fer-ho, hi ha situacions que són com “alarmes”.

Abús. La primera i la més clara és que si la teva parella abusa de tu tant físicament com psicològicament, allunya’t. El millor per a tu, i també per a la teva parella, és allunyar-te d’aquesta dinàmica de relació. Les faltes de respecte, la por o el maltractament no haurien d’existir en una relació. És molt comú obsessionar-se amb el fet de que ens siguin infidels sexualment, però a ningú sembla preocupar-li tant el fet de que no ens estimin. En alguns d’aquests casos, és més important l’exclusivitat sexual que l’afectivitat. És una cosa semblant a “no m’importa que no m’estimis però no te’n vagis al llit amb ningú”. Busca ajuda si és necessari, perquè cada segon que passes en aquesta situació estàs destruint la teva autoestima. La primera relació que has de conrear és la que tens amb tu mateix, així que no deixis que ningú hi interfereixi, no deixis que t’allunyin de l’amor propi.

Comunicar-se o morir. Per a construir qualsevol relació nutritiva i sana es necessiten molts ingredients. De vegades amb estimar-se no n’hi ha prou. L’ingredient indispensable i la base de qualsevol relació és la comunicació. Serà l’eina principal per encarar el dia a dia i els conflictes. És essencial que les dues persones tinguin la intenció d’expressar-se, emfatitzar i negociar. Segur que no tenim el mateix estil comunicatiu, però si tenim la intenció, tot serà més fàcil. Desgraciadament no naixem només amb bones habilitats comunicatives, de vegades és necessari aprendre-les. Dir mentides, amagar la veritat per a protegir la parella (o això creiem) o ser passiu-agressiu amb les nostres peticions, només desenvoluparà una comunicació insana per a la relació i acabarà enverinant-ho tot.

Si ambdues parts no estan disposades a aprendre a comunicar-se de manera més efectiva, serà molt difícil gestionar la relació i les situacions que encarem diàriament. Una relació és un equip. Un mateix no pot fer-ho tot, es necessita el recolzament dels dos. Per això, una alarma important seria el següent punt que tractarem.

Som dos. Les relacions comporten molts canvis i adaptacions per part dels dos. Com en tots els àmbits de la vida, es requereix esforç, temps, adaptació, cura i mims. Un no pot tenir la sensació de “estic sol o sola en aquesta situació”. Pot ser un moment dur quan estàs en una relació i te’n dons compte de que ets l’únic que ho intenta. Quan saps que l’altra part no pot, no vol o no és capaç de dedicar-se a la relació. És important adonar-se’n de que una sola persona no te el poder d’arreglar-ho tot.

Cadascú és responsable de les seves emocions, pensaments i accions. Ningú és responsable de fer-li veure a l’altre que la relació val la pena. Si la teva parella no està disposada a fer canvis quan la relació ja no és satisfactòria, això et donarà molta informació sobre la vostra dinàmica i el vostre futur. De vegades en les relacions desenvolupem hàbits totalment insans. Igual que per a crear-los en van fer falta dos, per a redireccionar-los també.

Creixement personal. Tots creixem i evolucionem, ningú és estàtic. I de vegades en parella creixem en direccions diferents. Si et veus a tu mateix deixant de costat parts essencials de tu mateix per a satisfer a l’altre, probablement aquesta relació està destinada al fracàs. Les persones que escollim a la nostra vida haurien de potenciar-nos i fer-nos millors persones. És cert que hi ha relacions que ens fan créixer i son doloroses a parts iguals. De vegades les parelles ens fan de mirall i veiem el que hauríem de treballar en nosaltres mateixos. Però això no significa que hagi de durar sempre. Simplement és una lliçó que hem d’aprendre i de res serveix encallar-s’hi. Mai comprometis qui ets per una relació. Agraeix l’aprenentatge i segueix caminant.

De vegades deixar una relació és la millor opció. Si ambdós no esteu realment disposats a cuidar i conrear la relació, probablement ho heu de deixar estar. Si veus en la teva relació alguna de les situacions descrites, pot ser és millor caminar cap endavant amb la teva pròpia vida. Per fer-ho es requereix força i apostar per tu mateix, perquè si és d’una altra manera, t’estaràs fallant a tu mateix.

 

Recorda: Ets suficient. Vals la pena. I si una relació no et fa sentir així, el més lògic es allunyar-s’hi. Farà mal, és obvi. Les ruptures fan mal. Tindràs dies dolents, molt dolents. Però, al final, et recuperaràs, un dol sempre acaba tenint un final. En canvi, mantenir-se en una relació infeliç, no. Tot anirà cap a millor i abans del que esperes tot haurà passat, especialment quan reconeguis en tu mateix la teva vàlua i potencial. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Viure és gestionar emocions

gestionar-emociones
Les emocions són reaccions naturals momentànies les quals sorgeixen de la quotidianitat de viure. Saber gestionar-les és una habilitat essencial per apropar-nos a les nostres metes i viure sense estrès o ansietat. Les emocions ens serveixen de guia, doncs ens donen molta informació sobre nosaltres mateixos i de com interactuem amb l’entorn. Desenvolupar la capacitat de gestionar les teves emocions et permetrà coneixe’t millor i comprendre’t. Coneixent-les les convertiràs en les teves aliades.

En primer lloc, és important aprendre a identificar-les. Quan sentis una emoció, no la rebutgis, acull-la i connecta’t amb el que sents interiorment. Una vegada hagis sentit la seva reacció dins teu és interessant apropar-se a l’emoció per saber quina informació ens ofereix. Pots escriure el que et passa, tant físicament com a nivell de pensaments, per entendre què signifiquen. Això et permetrà separar-te del teu malestar inicial i analitzar-la.

Pren consciencia de les sensacions que les emocions agradables desencadenen. Son aquelles que ens procuren el nostre benestar, ens proporcionen ganes d’avançar, confiança i motivació, alimenten la nostra creativitat i ens empenyen a decidir i actuar. ¡Ens estimulen! Per altra banda, què ens provoquen les emocions més desagradables com la ràbia, la tristesa i la por? Experimentar aquest tipus d’emocions ens frustra, ens treu energia i ens fa patir. Encara que sembli contradictori, evitar-les, bloquejar-les o fugir d’elles tampoc és un bon remei. Aquestes emocions, com totes, necessiten ser expressades per poder gestionar-les.

Identificar les circumstàncies que desencadenen els nostres estats emocionals ens permetrà controlar les reaccions. Pregunta’t: Quin és el desencadenant de les meves emocions? Aquests desencadenants actuen com un estímul, podent ser externs (la resposta d’algú, un canvi en les nostres circumstàncies…) o interns (discurs interior o record). La teva percepció, les teves representacions mentals i les teves creences són estímuls que ens generen emocions diàriament. Són totalment subjectives. Per això és important veure quin és el teu discurs intern, per fer-te responsable del que experimentes i ser capaç d’escollir una reacció o una altra.

Una manera d’aprofitar millor les nostres emocions és aprendre a gaudir a fons de les més agradables (alegria, satisfacció, serenitat, gaudi…) i a reduir l’impacte de les més desagradables (por, ràbia, tristesa…). Però, com es fa això? Les emocions van acompanyades de pensaments que emergeixen davant les situacions. Moltes vegades tendim a entrar en un espiral de malestar a l’alimentar els pensaments que emergeixen davant les emocions desagradables i no sabem treure la informació essencial per seguir avançant. En canvi, ens costa més provocar-nos espirals d’alegria i satisfacció, ens sentim incomodes per estar massa feliços o contents, dient-nos que no n’hi ha per tant. En general, solem quedar-nos atrapats en els aspectes dolents i neutralitzem el que és bo, quan hauria de ser al contrari: focalitzar-nos en les coses bones i neutralitzar les dolentes.

Les emocions afecten al cos, als pensaments i a la teva conducta. Actuant sobre aquestes tres àries interfereixes en el procés emocional i pots adaptar la teva actitud. La neurociència ha descobert que la biologia o genètica del nostre cervell només intervé en un 40% del nostre humor general i la nostra capacitat d’optimisme. És a dir, ¡el 60% depèn només de la teva actitud! És a les nostres mans modificar els nostres pensaments per equilibrar la balança cap al positivisme. Això permet un reajustament neuronal i genera un reforçament del nostre sistema immunitari, ens protegeix de les malalties, l’estrès i la somatització… ¡som responsables de crear un cervell que ens proporcioni benestar!

Ser intel·ligent emocionalment és una tasca de creixement personal. Aprendre a expressar i analitzar el teu món emocional farà que la teva vida sigui més nutritiva. A més, millorar els teus reflexes davant la teva resposta emocional, et permetrà reforçar també la confiança en tu mateix. Et faràs responsable de tu mateix i d’allò que sents. Liderant les teves emocions, lideraràs la teva vida.

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

La culpa

16-03-2017 Arantxa  LA CULPA si acepta que hay dias malos
La culpa és una d’aquelles emocions que cataloguem com a desagradable. Si bé sentir-se culpable no és una cosa que ens agradi experimentar, és cert que ens proporciona informació valuosa sobre la nostra interacció amb l’entorn i de nosaltres mateixos. Moltes vegades ens sentim culpables per tot: pel que fem, pel que no fem, pel que desitgem, pel que sentim, pel que deixem de sentir, etc,.

La culpa sorgeix quan creiem que ens hem equivocat o ens estem equivocant, quan jutgem els nostres actes, o inclús els nostres pensaments. Apareix al contradir una creença pròpia relacionada amb algun valor important per nosaltres. A més, no només influeixen les nostres normes personals també les socials o les de l’entorn, especialment si hem fet mal a algú (o el faríem al prendre certes decisions). Ja des de la nostra tendra infància integrem normes sobre quan hem d’actuar a través de l’entorn, l’educació i, en molts casos, la religió, i quan les transgredim és quan apareix certa emoció: ens sentim culpables.

La funció de la culpa radica en fer conscient una situació, per així buscar com arreglar-la. Des del meu punt de vista, el millor antídot contra quedar-me aturat en un sentiment de culpa és saber que estic aprenent. Les meves equivocacions tant sols son un procés d’aprenentatge i autodescobriment, en el que hem vaig equivocar ahir no m’equivocaré demà. Aprenc dels meus errors i entenc que no soc, ni mai seré perfecte. Soc flexible amb mi mateix i entenc que quedar-me atrapat amb la culpa no hem permet avançar.

Existeix una culpa que no és adaptativa, és aquella que no te una raó objectiva en sí per aparèixer i resulta molt destructiva. Es dona en persones molt perfeccionistes i amb tendències depressives. En aquestes ocasions, l’aparició recurrent de la culpa és el resultat d’un sistema de creences molt restrictiu i limitant.

De la mateixa manera, si els actes o l’actitud d’una persona m’han fet mal, busquem que aquest se senti culpable. Això de vegades passa quan no som capaços d’acceptar els límits de l’altre i el fem responsable del nostre malestar i de curar-lo. Aquí és important recordar que no hem de dependre dels altres per sentir-nos bé, no pots fer responsable de com et sents a una altra persona. Evita tirar les culpes a l’altre, fes-te responsable del teu malestar, estableix límits. Sinó donaràs tot el poder a aquella persona i tu adoptaràs el paper de víctima que no et portarà a l’acció. Tot te que començar per algun lloc, i millor començar per tu mateix. Ser responsable te a veure amb liderar la nostra vida, doncs la responsabilitat no deixa de ser l’habilitat de respondre davant les situacions que se’ns presenten. Si algú et fa mal és la teva responsabilitat marcar els teus límits. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Manual d'instruccions per a moments difícils

renovacion
Tots hem desitjat alguna vegada tenir un manual d’instruccions per saber com encarar certes situacions: la pèrdua d’un ésser estimat, una malaltia, una ruptura, una infidelitat, un acomiadament inesperat, la incertesa del futur, no tenir feina… Quan tenim una pèrdua important a la nostra vida és important saber com reajustar i reconstruir la nostra vida.

Encara que, desgraciadament, no existeix un manual d’instruccions, a continuació us proposarem un model de pla d’acció per inspirar-vos a trobar la vostra pròpia recepta màgica de superació personal.

La clau és gestionar el temps, així que tingues paciència. Reconstruir-se no es fa de la nit al dia, porta el seu temps. Temps per proposar-se i assolir nous objectius, incloure noves rutines i hàbits, així com noves relacions.

Temps per mi. No descuidis aquest espai, doncs és el més important. Pensa que el temps és molt valuós i ara mateix necessites aquest temps.

Connecta amb les teves emocions. Però no et recreïs en elles. Escolta’t. Permet-te estar trist o rabiós quan ho necessites, però entén que no és un estat permanent. Transita el que sentís, no pots viure recordant el passat perquè no et permetrà viure el teu present. No entris en els espirals de les emocions desagradables i busca estratègies per provocar-te emocions agradables a tu mateix.

Nous objectius. Fes alguna cosa nova, renova els teus somnis i les teves il·lusions. Què t’agradaria que estigués present a la teva vida a partir d’ara? Al principi pot aparèixer la por i les excuses però fixar-te objectius personals a curt i mig termini és la manera adequada per avançar. Ves a algun lloc on no hi hagis anat mai. Prova de practicar una activitat nova. Construeix una vida per a la nova persona que ets.

Llar, dolça llar. Un canvi interior convida al canvi exterior. Adapta la teva llar (encara que només sigui l’habitació) al teu nou jo i a les teves necessitats.

Noves relacions. A més de cuidar-te, necessitaràs connectar amb altres persones. Millora les teves relacions ja existents i coneix gent nova, aquests et donaran nous punts de vista. Tenir una xarxa social enriquidora és essencial per a la teva salut mental.

De vegades ens passa quelcom que posa la nostra vida potes amunt. La qüestió és desordenar-se per tornar-se a ordenar. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Que m’hagués agradat saber quan vaig començar a practicar el sexe?

Que me hubiera gustado saber sobre sexo de Arantxa
Si vas estar de sort, pot ser et van parlar sobre la sexualitat quan erets adolescent a l’institut. Si encara vas tenir més sort, pot ser que inclús els teus pares tractessin el tema de la sexualitat amb normalitat i poguessis planteja’l-s’hi els teus dubtes.

Però, per norma general, la nostra educació sexual sol ser un fracàs. Es sol parlar més dels perills que del plaer i hauríem de centrar-nos en l’anatomia més que en els aspectes psicològics com l’autoestima, l’autoconeixement i les habilitats per relacionar-nos. La informació és poder i en educació sexual en falta molt. Ens iniciem a la sexualitat amb moltes pors i creences errònies que ens boicotegen el tenir una sexualitat satisfactòria. En l’educació sexual actual, indiscutiblement, falten peces clau per poder acompanyar-nos en l’aventura del descobriment de la nostra sexualitat.

El teu cos no és una màquina. La nostra resposta sexual, des del desig a l’orgasme, es troba influenciada per un gran número de variables, tant físiques com psicològiques. Per exemple, quan tenim sexe amb algú, la nostra resposta es veurà afectada per la nostra autoestima, el nostre autoconeixement, les experiències prèvies, la confiança amb la persona, la connexió que sentim, com ens sentim actualment, situacions vitals que poden afectar-nos (com el dol, l’estrès o varies dificultats). Quan una cosa no funciona bé en la nostra sexualitat, val la pena examinar com estem a la nostra vida. Perquè de vegades en una dificultat sexual, el que menys importància te és el sexe.

Tot comença amb conèixer-me a mi mateix per poder compartir-me. L’autoconeixement en la sexualitat és el primer pas. Si jo sé el que m’agrada, el que no m’agrada, on estan els meus límits, les meves inseguretats i els meus punts forts, podré guiar per a que em descobreixin. Sinó ho hauré de deixar a la sort (i la sort no sempre està al nostre costat, malauradament). Cada cos és diferent i quan es tracta de sexualitat no ens serveix el “n’he vist un, els he vist tots”. La persona amb la que compartim un moment sexual no coneix el nostre cos, ni sent les sensacions que nosaltres sentim a la nostra pell. Generalment, la majoria de nosaltres busquem satisfer la nostra parella al llit, i només quan ens coneixem a nosaltres mateixos podrem compartir-nos.

Centra’t en el teu plaer. De vegades estem més pendents del plaer de l’altre que del nostre. Es converteix en una preocupació més que en una diversió. Si ambdues parts aconsegueixen abastar les sensacions, connectant amb el cos i guiant-se mútuament, serà molt més fàcil aconseguir una experiència plaent conjunta.

El sexe no és només penetració. El sexe és un desafiament meravellós amb cada persona amb qui el practiquem. Cada trobada sexual és diferent i les persones implicades defineixen quines practiques prefereixen, cada parella farà un menú sexual diferent. Es tracta d’això, de descobrir i compartir el plaer conjunt. La penetració és una pràctica més dins d’un univers de sensacions plaents.

Hi ha mil maneres de tenir bon sexe. Definir que és el bon sexe és complicat, depèn de les persones implicades i del moment. No existeix un paquet estàndard del bon sexe. Algunes vegades serà increïble tenir una trobada ràpida i ardent; i altres ho serà quan sigui lent, suau i amb tendresa a cada carícia. Per tant, el bon sexe pot anar des d’una trobada de 5 minuts fins a varies hores d’exploració del cos de l’altre.

Començar una cosa no significa acabar-la. La sexualitat és un joc, i com tots els jocs, si no és divertit, no és un joc. A més, tots els jocs necessiten certes normes, és a dir, especificar els nostres límits i desitjos. Així que no et forcis a fer el que no vols fer. Pots parar en qualsevol moment. Tampoc fingeixis que t’ho estàs passant bé si no és així, donarà informació equivocada a la teva parella sobre el que t’agrada i el que no t’agrada. Forçar una trobada sexual només comportarà conseqüències negatives.

L’atracció sexual no és amor. És important no confondre aquests dos conceptes. Bàsicament, aquesta és la raó per la qual podem tenir un sexe increïble amb algú que mai tindríem com a parella, i que el sexe resulti insatisfactori amb algú a qui estimem. Si comencem una relació des de la sexualitat, hem de veure si podem passar d’un bon sexe a construir una bona relació. De la mateixa manera, sempre podem esforçar-nos per millorar el sexe amb la persona que ens agrada.

Les meves fantasies son meves. Fantasiejar és un element clau per conrear el desig. En el nostre món interior íntim podem imaginar-nos el que vulguem, i no és obligatori compartir-ho. Es el nostre terreny de proves. És un món d’interrogants, perquè en el món de la fantasia tot s’hi val. De vegades, fantasieges amb alguna cosa que t’agradaria provar o amb records eròtics passats i altres amb situacions que saps que mai duries a terme a la vida real. Tot s’hi val a la teva ment.

El sexe és canviant. El sexe canvia segons la parella, les experiències, l’edat… El sexe és viu i tot el que es viu, canvia. ¡Sempre hi ha alguna cosa nova per descobrir!

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

Preparat per l'amor de la teva vida?

 

Preparado para el amor de tu vida de Arantxa 25-01-2017
Aquest any, per fi, estàs preparat per trobar l’amor de la teva vida? Al contrari del que molts pensareu, no estic parlant de trobar una altra persona que ens estimi de manera incondicional i ens faci sentir especials. Estic parlant de la història d’amor més increïble de totes: estimar-se a un mateix.

 

Al teu voltant segur que coneixes persones que han passat la seva vida sense aquest amor (tu també t’hi pots identificar). Desitgen ser estimats, desitjats, reconeguts i valorats pels altres, passen d’una relació a una altra, aferrant-se a aquestes. Però els hi costa molt estar sols, gaudir de la seva pròpia companyia i de sentir-se a gust. Això comporta que no tinguin temps de ser ells mateixos. Ser ells mateixos com a individus, no en referencia a cap altra persona. Al cap i a la fi, les cites, el sexe i les parelles són una excusa per la por a estar sols. Només per encarar el malestar i fer-se càrrec de la seva pròpia vida, de responsabilitzar-se, de fer-se sentir bé, de tenir tot allò que necessita, de donar-se tot l’amor incondicional que reclama.

 

Molts de nosaltres tenim por a estar sols, perquè és en la soledat on podem tenir la oportunitat de conèixer el nostre jo autèntic. Quan estàs sol apareixen les pors, les ferides, els desitjos, les cicatrius i estàs tu sol amb totes aquestes sensacions.

 

La veritat és que no podrem estimar mai ningú en la seva totalitat fins que no ens estimem a nosaltres mateixos. Per aquesta raó, el primer que hem de fer és cultivar la nostra història d’amor més personal. Només així podrem estimar a una altra persona des del desig de tenir-la a la nostra vida i no des de la necessitat d’emplenar un espai.

 

  1. Connecta amb tu mateix. Estiguis o no en parella, tots necessitem un espai individual. Temps per pensar, per a conèixer-te. De vegades és tant fàcil com detenir-se un moment durant el dia i connectar amb tu mateix preguntant-te com estàs.
  2. No t’oblidis de les premisses més bàsiques. Encara que pugui semblar impossible, de vegades descuidem coses tant simples com l’alimentació i el descans necessari per atendre altres relacions. Si descuides habitualment aquestes dues necessitats bàsiques, menjar i dormir, serà difícil que donis prioritat a cuidar altres aspectes.
  3. Mima’t. Reserva un espai per tu. Fes activitats que et facin sentir bé. Pensa en quina es la millor versió de tu mateix, fins i tot pots fer una llista per recordar-t’ho. Tu saps quines son, dóna’l-s’hi l’espai que mereixen a la teva vida i no deixis que les obligacions ocupin tot el teu dia.
  4. Parla’t amb amor. De vegades ens tractem amb menyspreu i som molt crítics, especialment amb els nostres errors o defectes. Accepta’t. perdona’t i no et jutgis. Tracta’t com tractaries el teu millor amic o amiga.
  5. Ets únic. No et comparis. Utilitzem la comparació amb els altres per mesurar-nos a nosaltres mateixos i és impossible fer-ho. Cadascú esta fet d’una substància diferent degut a les seves experiències i a la seva història. Cadascú és únic. Al final, només pots comparar-te amb tu mateix i millorar per sentir-te millor.

 

El viatge de l’amor per un mateix pot ser intens, amb alts i baixos, i un aprenentatge continu. Pensa que es tracta de la relació més llarga que tindràs a la teva vida així que és millor començar a donar-li la importància que mereix, dia rere dia, no ho deixis pel final de la teva llista. Tot l’amor que busques és dins teu.

 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional y Educadora sexual

 

 

La mala gestió de les emocions

emociones
Les emocions per si mateixes son positives, ens donen informació sobre qui som i sobre la nostra història del passat, del present i del futur. És cert que algunes emocions ens semblen més agradables (l’alegria, la sorpresa) i d’altres ens semblen més desagradables (la ràbia, la por, la tristesa).

En especial, en aquestes últimes, moltes vegades no volem sentir-les i busquem estratègies per escoltar-les i expressar-les, evitant encarar-nos a la situació que les provoca. També podem estar gestionant malament aquestes emocions degut a idees preconcebudes, creences limitadores i normes culturals sobre les emocions (per exemple, la mala gestió de la tristesa amb els homes, perquè plorar es considera cosa de noies o de persones més aviat dèbils).

A continuació es detallen algunes maneres d’expressar les emocions que poden ser negatives:

  • Negar. Boquejar el que sentim.
  • Intel·lectualitzar. Utilitzar un discurs abstracte i conceptual enfront de les emocions incomodes.
  • Projectar. Atribuir a l’altre les teves pròpies emocions.
  • Rebutjar. Prohibir-se el plaer de sentir certes emocions.
  • Desplaçar. Transferir la causa de les emocions a una altra cosa en lloc de a la veritable causa.
  • Reacció antagonista. Manifestar una emoció paradoxal i diferent als sentiments reals i no saber encarar la situació.

 

Aquestes estratègies son mecanismes de defensa que Estas estrategias son mecanismos de defensa que obstaculitzen la identificació i la expressió de moltes emocions desagradables que tendim a bloquejar. A més, ens frenen per desenvolupar la nostra intel·ligència emocional. És primordial superar les reaccions defensives per no donar peu a problemes emocionals posteriors.

Sigues honest i autèntic, no tractis de dissimular o amagar les emocions desagradables, perquè això et portarà a bloquejar-les dins teu i un dia podries explotar. I això pot passar de cop, ens podem trobar en una situació límit, quan tenim una reacció desmesurada perquè seria la gota que fa vessar el got. Dialoga amb tu mateix, analitza’t, verbalitza i entén d’on sorgeixen les teves emocions. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional y Educadora sexual

 

Quines són les teves necessitats?

Felicidad en Cuáles son tus necesidades en Centro Núria Jorba

Tots els éssers humans tenim certes necessitats que hem de cobrir. Algunes són bàsiques per al desenvolupament de la vida com ara el menjar i el descans perquè no hi ha ningú que pugui sobreviure molt temps sense menjar o dormir. També existeix la necessitat de sentir-se segur en un entorn favorable, és a dir, una casa on poder viure i estar envoltat d’un entorn tranquil, agradable i en pau. Una vegada aquestes necessitats més bàsiques estàn cobertes, la majoría de persones experimenten la necessitat de satisfer altres aspectes de la seva vida.

Tots, en funció de la nostra personalitat i experiència, tenim necessitats psicològiques que cal satisfer. Per a identificar-les pots connectar amb les teves emocions durant el dia, et donaràn moltes pistes. Si aquestes necessitats personals no es satisfàn, solen emergir emocions desagradables recorrents com la tristesa o la ràbia, que poden donar peu a problemàtiques emocionals, i inclús, a la llarga, a enfermetats físiques. En canvi, sentim alegría i serenitat quan les realitzem. Per tant, és esencial identificar i satisfer regularment, quines són les nostres necessitats per trobar el propi equilibri. Perquè en cas contrari, les emocions desagradables envairàn la teva vida i acabaràn generant greus conseqüències.

Algunes de les nostres necessitats es deuen a les carencies viscudes durant la nostra vida. Per exemple, si patim “bullying” a la infancia o a l’adolescència podem tenir una necessitat desmesurada d’agradar als altres i ser valorat, o per exemple, si vam tenir una familia protectora o vam sofrir abandonament, necessitarem sentir-nos segurs. De vegades, aquestes necessitats no es poden satisfer mai, es com si es tractés d’un pou sense fons, i és necessari reevaluar desde la distància, aquella carència del passat per no arrossegar-la fins al present.  És interessant treballar la pròpia història per saber d’on surten les necessitats que tenim arrelades, per saber si sorgeixen de qui som o de les nostres carències viscudes.

Hem de comprometre’ns amb nosaltres mateixos i les nostres necessitats perquè moltes vegades les deixem de banda per satisfer les necessitats dels altres. Òbviament el que és ideal és que tots tinguin les seves necessitats satisfetes però la nostra responsabilitat, en primer lloc, és amb nosaltres mateixos. Ajudar i cuidar dels altres està molt bé, de vegades hem de fer concessions a favor de les necessitats dels altres com per exemple, un nadó o un malalt però, inclús en aquestes situacions, és necessari que reservem un espai per satisfer les nostres necessitats personals.

Comprometre’s a fer el que realment és important per un mateix i dedicar l’espai que es mereix és vital per poder cuidar dels altres. De vegades ens preocupa el judici o la crítica que faràn els altres. Ens desagrada que ens diguin egoístes, narcisistes o hedonistes si decidim tenir el nostre pròpi espai o temps per invertir en nosaltres mateixos. Es tracta d’una confusió de conceptes. El fet de comprometre’m a cuidar de mi mateix, em fa ser una persona equilibrada per oferir i donar als altres. O que inclús si no estem allà per satisfer les seves necessitats ens deixaràn d’estimar o s’allunyaràn de nosaltres. Desgraciadament, aquestes relacions estarán basades en la dependència i en un desequilibri i ens permetràn desenvolupar-nos personalment.

Et proposo que pel pròxim any valoris si la teva vida va encaminada a satisfer les teves necessitats personals i si podríes fer alguna cosa diferent per aconseguir-ho. ¡Connecta amb tu mateix!

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional y Educadora sexual

/
JoomSpirit