Restyling: redissenyant la meva vida

820c7ecf975470da780436f7ef3f2efe

Normalment et planteges fer un restyling de la teva vida quan has passat per una experiència negativa i altres vegades ho fas perquè ho desitges i tens moltes ganes de començar el canvi.

En passar per una experiència dolorosa, trenques amb tot i som una mica extremistes en el sentit positiu de la paraula. Per exemple, si trenquem amb la nostra parella amb la qual convivíem, el normal serà replantejar-nos la nostra vida i ser una mica emprenedors. El primer que solem fer és apropar-nos als nostres éssers estimats, ens deixem ajudar pels nostres familiars i amics i deixem que les seves bones intencions ens envaeixin. Busquem pis, un pis que ens agradi només a nosaltres i el decorem al nostre gust. Ens podem arribar a plantejar si fer un any sabàtic a l’estranger o veure món. Podem optar per viure en un poble més petit perquè la ciutat ens està atabalant. Si no estem bé a la feina, podem canviar de posició. I si ens ve de gust, podem, inclús canviar d’aspecte.

D’alguna manera ens transformem. Pensem en nosaltres mateixos. Pensem en la nostra llibertat, en el que volem i ens qüestionem moltes coses.

Segur que aquesta escena l’has viscut moltes vegades: Tu mirant-te al mirall del bany fent-te preguntes existencials. Qui sóc? Sóc jo en realitat? En serio, sóc la persona que veig davant meu? I seguidament penses en tot el que pots arribar a ser i fer. Si mai has fet aquest exercici, fes-lo, va molt bé per adonar-te’n de les coses, que existeixes, que estàs aquí en aquest moment, ara. És un exercici que relaxa. Mira’t i mira’t bé. Ets tu i ets únic.

Fer un restyling a la teva vida no té per què ser després d’haver passat per una experiència desagradable però la majoria de les vegades és així perquè és quan reaccionem, perquè simplement és el moment, és el nostre moment.

Si en la teva vida actual estàs còmode i t’agrada com van les coses no tens per què canviar. S’ha d’anar evolucionant cada dia i modificar coses que no t’agraden però no fa falta ser massa radicals si no volem. Només has d’escoltar-te.

És important anar reptant-se cada dia perquè d’aquesta manera podràs arribar arreu. Pinta els teus dies amb tonalitats diferents. Fes que els dies de cada dia siguin diferents i creatius. Productius per tu. D’aquesta manera aniràs a dormir pensant que els dies sempre tenen un element “sorpresa” perquè és l’ingredient que tu afegeixes.

Si un dilluns et despertes abans i et sobra temps després de l’esmorzar, posa’t a fer una mica d’exercici abans de dutxar-te. Si dimarts, al sortir de la feina, tens ganes de fer una copa amb aquell amic que no veus fa unes setmanes, endavant! Si dimecres passes per aquella pastisseria i et ve de gust un dolç, compra’l. Si dijous et despertes i el teu gat/gos està juganer, pots entretenir-te una mica amb ell abans de marxar i per la nit donar-li la piloteta que li has comprat a la tarda. El divendres fes una mica de ioga/meditació/rutines hit i el cap de setmana pren-te’l amb calma. Són els teus dies i pots gestionar-los amb calma. Pots fer una escapada a la muntanya que va molt bé per envair-se, respirar i pensar. Pots llegir més, dibuixar, sortir amb els amics, anar al teatre, etc.

La idea és incorporar noves pinzellades a la teva vida. Afegir tot allò que vulguis i que sigui positiu per tu i desfer-te del que no et convé. És important detectar què és el que ens convé i el que no, què acceptem i que no. Em refereixo a fer un restyling de totes aquelles persones tòxiques que no t’aporten res, que amb elles no pots ser tu mateix, totes aquelles que et resten, aquelles amb les que no tens res en comú i moltes vegades et preguntes, sota la incomoditat total, perquè estàs perdent el temps amb elles.

Sembla dur però totes aquestes preguntes ens les hem de fer per millorar perquè poc a poc ens n’adonarem del que volem i el que no volem a la nostra vida. Estem aquí per ser feliços, per somriure i per menjar-nos el món i ens el podem menjar amb persones agradables que ens emplenin. Si malgastem la nostra vida amb persones que no valen la pena, no vivim, pensem més en els altres que en nosaltres mateixos. En lloc de satisfer els altres, has de satisfer-te a tu mateix.

Amb el temps ens n’adonarem. La maduresa posa de manifest aquestes coses. Coses que abans no valoràvem i que van sortint a la llum perquè mirem cap endavant i perquè visquem el que val la pena sense mal gastar energia en coses que no tenen sentit.

 

 

Carla Colell. Coordinadora del Centre Núria Jorba.

 

 

Llibres sobre educació afectiu-sexual a la infància

 

La sexualitat és una dimensió important dins de l’experiència humana, present des del desenvolupament embrional i que ens acompanya al llarg de tota la vida. Quan parlem de sexualitat, anem més enllà de la "genitalitat" i les relacions sexuals, també hi incloem intimitat, amor, autoconeixement, plaer, interacció amb els altres, límits i consentiment. La sexualitat afecta tant a qui som com a la nostra manera de relacionar-nos.

Des de la més dolça infància els nens i les nenes tenen dubtes sobre el seu propi cos i tenen interès per saber d'on venen els bebès, això ens portarà haver de respondre les seves preguntes. Les famílies poden utilitzar contes per ajudar-se a transmetre la informació adequada i adaptar el llenguatge a cada edat.

 

 

A continuació trobareu alguns llibres infantils especialment dissenyats per tractar la sexualitat a la infància.

 

don venim

 

D’on venim? (Disponible en castellà)  A partir dels 3-5 anys. Aquest llibre és un clàssic fonamental per entendre els secrets de l’inici de la vida, a més d'una guia útil per a pares i mares. Al llarg del llibre s'aborden conceptes com fer l'amor, quedar-se embarassada, el creixement dins de l'úter o el part.

 

 

 

El meu cos és meu

 

 

El meu cos és meu (Disponible en castellà) A partir dels 5 anys. Aquest llibre té com protagonista a la Clara, una nena que no se sent a gust davant algunes mostres d’afecte o de contacte per part dels adults. La història ajudarà a nens i nenes a connectar amb les seves emocions, entendre que el seu cos és només seu i establir certs límits; abordant de manera indirecta la prevenció d’abusos. Encara que és un tema inicialment difícil, és important no deixar-lo de banda, especialment quan el percentatge d’abusos a la infància se situa a Espanya al voltant del 20%.

 

 

 

explicamho tot

 

Explica-m’ho  (Disponible en castellà). A partir dels 8 anys. Aquest divertit llibre conté 101 preguntes realitzades per nens i nenes sobre sexualitat. A través de les seves preguntes innocents i sense tabús es toquen temes relacionats amb el cos, els canvis a l’adolescència, pràctiques sexuals, l’embaràs, l’enamorament, l’orientació sexual, el sexting, els abusos… Moltes preguntes et sorprendran! Amb cada pregunta ve una resposta elaborada per l’educadora sexual Katharina von der Gathen, facilitant com respondre a aquestes preguntes o similars.

 

 

La guia sexual de titeuf

 

La guia sexual de Titeuf. A partir dels 10 anys. Aquest llibre conté totes les preguntes que es plantegen nois i noies davant els canvis que comporta l’adolescència. A més de contenir molta informació, a través de les vinyetes, Titeuf, parla de temes relacionats amb sexualitat de forma divertida i senzilla.

 

 

 

es allucinant

 

És al·lucinant  (Disponible en castellà). A partir dels 10 anys. Aquest llibre tracta amb senzillesa, ironia i sinceritat diversos aspectes del sexe, la reproducció i l’amor. Els protagonistes són un ocell sense prejudicis i xerraire i una abella vergonyosa, que a través de les seves converses i bromes ens guiaran  pels diferents capítols. Aquests dos personatges serveixen per abordar preguntes que els petits tenen però no s’atreveixen a fer. 

 

 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Sexòloga femenina.

 

 

 

La sexualitat és una dimensió important dins de l’experiència humana, present des del desenvolupament embrional i que ens acompanya al llarg de tota la vida. Quan parlem de sexualitat, anem més enllà de la genialitat i les relacions sexuals, també hi incloem intimitat, amor, autoconeixement, plaer, interacció amb els altres, límits i consentiment. La sexualitat afecta tant a qui som com a la nostra manera de relacionar-nos.

Des de la més dolça infància els nens i les nenes tenen dubtes sobre el seu propi cos i tenen interès per saber d'on venen els bebès, això ens portarà haver de respondre les seves preguntes. Les famílies poden utilitzar contes per ajudar-se a transmetre la informació adequada i adaptar el llenguatge a cada edat.

A continuació trobareu alguns llibres infantils especialment dissenyats per tractar la sexualitat a la infància.

 

D’on venim? (Disponible en castellà)  A partir dels 3-5 anys.

Aquest llibre és un clàssic fonamental per entendre els secrets de l’inici de la vida, a més d'una guia útil per a pares i mares. Al llarg del llibre s'aborden conceptes com fer l'amor, quedar-se embarassada, el creixement dins de l'úter o el part.

 

 

 

El meu cos és meu (Disponible en castellà) A partir dels 5 anys.

Aquest llibre té com protagonista a la Clara, una nena que no se sent a gust davant algunes mostres d’afecte o de contacte per part dels adults. La història ajudarà a nens i nenes a connectar amb les seves emocions, entendre que el seu cos és només seu i establir certs límits; abordant de manera indirecta la prevenció d’abusos. Encara que és un tema inicialment difícil, és important no deixar-lo de banda, especialment quan el percentatge d’abusos a la infància se situa a Espanya al voltant del 20%.

 

 

Explica-m’ho  (Disponible en castellà). A partir dels 8 anys.

Aquest divertit llibre conté 101 preguntes realitzades per nens i nenes sobre sexualitat. A través de les seves preguntes innocents i sense tabús es toquen temes relacionats amb el cos, els canvis a l’adolescència, pràctiques sexuals, l’embaràs, l’enamorament, l’orientació sexual, el sexting, els abusos… Moltes preguntes et sorprendran! Amb cada pregunta ve una resposta elaborada per l’educadora sexual Katharina von der Gathen, facilitant com respondre a aquestes preguntes o similars.

 

La guia sexual de Titeuf. A partir dels 10 anys.

Aquest llibre conté totes les preguntes que es plantegen nois i noies davant els canvis que comporta l’adolescència. A més de contenir molta informació, a través de les vinyetes, Titeuf, parla de temes relacionats amb sexualitat de forma divertida i senzilla.

 

 

 

 

 

 

 

 

És al·lucinant  (Disponible en castellà). A partir dels 10 anys.

Aquest llibre tracta amb senzillesa, ironia i sinceritat diversos aspectes del sexe, la reproducció i l’amor. Els protagonistes són un ocell sense prejudicis i xerraire i una abella vergonyosa, que a través de les seves converses i bromes ens guiaran  pels diferents capítols. Aquests dos personatges serveixen per abordar preguntes que els petits tenen però no s’atreveixen a fer. 

El desamor en l’era de Tinder i Whatsapp

80144cba130c2ba2cfc0ec021cfb9dbd

 

Les noves tecnologies han canviat la nostra manera de lligar i conèixer gent. Utilitzem les aplicacions i les xarxes socials per trobar possibles parelles, ens comencem a conèixer a través de converses de xat, ens donem likes a Instagram per fer saber a l’altre que tenim interès…

Inicialment quan coneixem a algú, existeix un període d’incertesa fins que descobrim si amb aquella persona volem que la relació vagi a més. Ens anem coneixent i creem unes expectatives del que succeirà, basant-nos tant en els contactes que es donen al món virtual com en el cara a cara. Generalment, en l’intercanvi tecnològic amorós, desconeixem quines són les regles del joc. I encara que estem constantment connectats, la informació no és sempre clara, honesta i directa. La comunicació a la xarxa pot donar lloc a un vincle superficial on no hi ha gaire implicació emocional. I això té una clara influencia en la forma en què tanquem aquestes relacions quan ja no tenim interès o no compleixen les nostres expectatives: de sobte tallem la comunicació diària, bloquegem aquella persona... Les xarxes socials posen molt fàcil poder desaparèixer.

En anglès han sorgit els següents termes per explicar les noves maneres de com s’encara el rebuig a través de les noves tecnologies.

Ghosting. Això passa quan es talla de sobte la comunicació amb algú amb qui hem tingut diverses cites i hem parlat gairebé cada dia, però ja no volem continuar coneixent-lo. Aquesta estratègia se sol utilitzar quan no som capaços d’encarar el fet de fer mal o donar una mala notícia. Simplement és més fàcil desaparèixer: tornar-se un fantasma.

Icing. Es tracta de quan no donem una raó directa per deixar de veure’ns, sinó que donem excuses per allargar el temps fins a la pròxima cita: estic ocupat/da, tinc molta feina, tinc un compromís, no he pogut organitzar-me… Inclús pot semblar que hi ha interès a tornar-se a veure, però no s’acaba de concretar res perquè sempre succeeix quelcom. Això sol passar quan no estem segurs de deixar de veure a l’altra persona, per tant es deixa la porta oberta en cas de canviar d’opinió. Seria com congelar a l’altre per un possible futur.

Simmering. Aquest terme defineix quan una de les parts redueix la freqüència en l’intercanvi de missatges o la proposta de cites. Sol donar-se perquè hi ha alguna cosa que no funciona o no acaba d’agradar, però en comptes d’abordar-ho, es prefereix mantenir la sensació de companyia virtual i anar valorant altres opcions. Com si els missatges fossin el foc que alimenta la relació fins que aquesta es va refredant progressivament. L’altra part pot tenir la sensació que passa alguna cosa, però no té l’evidència suficient per poder començar una conversa sobre el tema.

Aquestes són algunes maneres de trencar la relació quan s’està coneixent a algú per primera vegada, són maneres poc clares i ambigües que provoquen un neguit que sol generar un caos emocional. L’altra persona no entén per què algú deixa de contestar-li els missatges o perquè ha sigut bloquejat. Tot rebuig té unes conseqüències; en aquests casos, el rebutjat entra en una mena de confusió. En moltes ocasions pot aparèixer un ressentiment posterior per la falta d’una explicació i el no haver encarat la situació d’una manera clara. Aquestes actituds anteriors empobreixen les nostres habilitats comunicatives, en comptes de reforçar-les amb una explicació. L’ideal seria, per consideració i respecte al temps compartit, ser capaços d’emfatitzar amb l’altra part i tancar-ho de manera honesta i directa. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Sexòloga femenina.

 

 

Excuses per no anar al psicòleg

616ec1e1c66c60c76c85daa75f26f90c
Arriba un moment a la vida en què et planteges fer quelcom nou, iniciar un nou projecte perquè tens una inquietud que ha de ser saciada. Cadascú de nosaltres té inquietuds diferents i el que fas tu no ho podria entendre el teu germà, per exemple i el que fa el teu germà no ho podries fer mai, penses.

De vegades ens tanquem en nosaltres mateixos. Cadascú té unes creences predefinides i costa molt desvincular-nos d’aquestes. Imaginem que el teu germà està visitant el psicòleg o algú proper a tu hi està anant. Què és el primer que et passa pel cap?

 

Si mai has considerat anar a teràpia, segurament pensaràs que és una pèrdua de temps perquè “tu no necessites un psicòleg”, “les coses les pots gestionar tu sol”, “els amics i la família em poden ajudar a superar alguna adversitat que pugui tenir” i és que la majoria de les vegades fem prejudicis sobre les coses sense estar ben informats.

 

A continuació citaré les frases més típiques per no visitar al psicòleg i seguidament afegiré una recomanació:

 

“Provaria d’anar al psicòleg però no sé quan, no tinc temps”

És una de les excuses més típiques, el temps. Sempre parlem del temps que perdem o el temps que ens manca. Sempre podem trobar temps per fer les coses! Només ens fa falta organitzar-nos. Dir-ho zona molt bé però fer-ho costa més. Només hem de donar-nos una empenta a nosaltres mateixos. Tot es pot fer i a tot s’hi arriba a temps o a destemps però s’hi arriba.

“No vull obrir-me amb una persona que no conec”

Un psicòleg tractarà el teu cas de manera objectiva. Un psicòleg és una persona neutral que tractarà el teu cas de manera confidencial, professional i cauta. Sempre t’aconsellarà el que sigui millor per tu. Gràcies a les teves paraules, crearà un pla beneficiós per tu, perquè milloris i miris cap endavant i mai més tornis enrere (és l’objectiu principal).

“Tinc moments, no sempre estic content, està clar”

L’objectiu que hem d’aconseguir és equilibrar-nos. Tenir matisos. No podem viure en el blanc o en el negre, en el positiu o en el negatiu. Hem d’identificar les nostres emocions i conèixer-les. Saber que el que volem tractar (en teoria, la part dolenta) no ens defineix. Podem redirigir-ho.

“Si deixo passar un període de temps, canviaré per mi mateix”

No gestionar el que ens està passant o deixar-ho per més endavant no farà que se’n vagi. És com si a la feina ignores al pesat de torn, per molt que ho facis, seguirà estant allà i seguirà molestant-te fins que no solucionis el conflicte que tens amb ell. Allargar les coses no fa que desapareguin. El millor que podem fer és encarar-nos a les coses. Posar-hi fi per tancar un capítol més de la nostra vida.

“És molt car, no puc gastar tant en una cosa així”

Considero que el que et sortirà molt car serà no haver pensat en tu mateix. Quan et permets un capritx a cas escatimes? Segur que moltes vegades no així que, perquè no inverteixes en tu mateix? Com a mínim, prova-ho. Dóna’t una oportunitat. No fa falta buscar el lloc més car, simplement t’ha de donar confiança. Fes una llista dels professionals que t’agradaria visitar i vés descartant opcions.

 

“La gent rara vegada canvia”

La veritat és que no és cert. La gent canvia, només necessiten trobar la seva oportunitat. La maduresa et fa canviar i és que el canvi existeix en les persones i existeix en tu mateix. Som humans, no som màquines programades, ens podem re programar. Quan tenies 18 anys erets molt diferent d’ara no? Doncs ja tens la resposta. L’objectiu no és canviar al 100% perdent la nostra essència, és reeducar-nos i gestionar certes conductes. Aprendre la part positiva i desaprendre la part negativa de la teva vida.

“A mi m’han dit que no funciona”

Les experiències que hagin tingut altres persones no són les mateixes que les que puguis tenir tu. No sabem a qui va visitar aquella persona, en quin moment es trobava i quina predisposició existia per part del psicòleg i d’ell mateix. No et deixis endur per les opinions dels altres i fes la teva pròpia cerca exhaustiva per tenir un bon criteri.

 

En definitiva, has de mirar per tu i pensar en tu mateix. No tinguis por perquè no es tracta de res negatiu. Pensa que és un pas endavant, no tenim per què amagar-nos. Treu a la llum tot allò que tens guardat perquè et sentiràs millor! Si t’ho vas guardant, arribarà un moment en què explotaràs, el teu cos cridarà el que amagues i serà perjudicial per a la teva salut. De vegades només ens preocupem pels nostres mals físics però, i els psíquics? Pensa-ho bé!

 

Carla Colell. Coordinadora del Centre Núria Jorba.

 

 

La meva primera vegada a consulta

c9e70dc895f6281c396daab38b45747c

Segurament mai t’havia passat pel cap demanar hora en un centre de psicologia perquè pensaves que els problemes els podies resoldre tu sol, sense ajuda. Però demanar ajuda, encara que de vegades ens costi, és molt sa. Demanar ajuda als nostres amics o familiars ens sol costar més o menys, però demanar-ne a nivell professional ens costa molt. Ens sol costar perquè desconeixem, moltes vegades, com treballen els terapeutes i ens preguntem com enfocarien un cas com el nostre.

Per sortir de dubtes el que podem fer, en primer lloc, és buscar per internet un centre el qual estigui format per bons professionals i amb bones referències. Sembla una ximpleria però avui en dia totes les pàgines web compten amb opinions i aquestes ens poden ajudar molt a l’hora d’escollir un centre o un altre, un professional o un altre. Està clar que la persona que escullis et té que cridar l’atenció per una raó o una altra. Per la seva professionalitat, per la seva reputació en el seu camp, per les opinions favorables de la gent que, abans que ho fessis tu, ha assistit a una teràpia, etc. I sobretot és important el “feeling”. Si un centre et crida l’atenció i no saps per què serà positiu segur. Som energia i ens movem per sensacions així que per provar-ho no hi perds res perquè el “no” ja el tens.

La primera vegada que vagis a teràpia segurament estaràs nerviós perquè no saps exactament com procedirà el terapeuta i com enfocareu la dinàmica de la teràpia però, al cap de pocs minuts, hauries de començar a sentir-te còmode si és que la persona que està davant teu et fa sentir així. Si es produeix l’efecte contrari, no et preocupis. No podem connectar amb tothom així que si no t’ha acabat de convèncer, pots investigar una mica més i contactar amb un altre centre i aquesta vegada, abans d’anar-hi, resol tots els dubtes per telèfon o per e-mail. Explica l’experiència que has passat i remarca que no vols que et torni a passar.

El primer pas ets tu. És la teva decisió perquè emprendràs un camí d’autoconeixement en el qual probablement et sorprendràs. I perquè dic que et sorprendràs? Perquè el terapeuta, des d’una visió totalment neutral, et començarà a conèixer, t’orientarà cap al camí que vols emprendre i veuràs com comencen a sortir a la llum coses que mai haguessis imaginat, coses que potser les pensaves però no les deies en veu alta. En cap moment hauries de sentir-te jutjat, al contrari, hauries de sentir-te recolzat perquè l’espai que compartiràs durant un període de temps serà com un refugi en el qual podràs ser tu mateix en essència i en potencia.

Al cap d’unes sessions hauries de començar a notar una milloria en tu mateix. El tipus de teràpia que resulta molt interessant és la teràpia cognitiu-conductual, ja que permet tractar la problemàtica a través d’uns exercicis que ajuden a canviar els hàbits i conductes així com es canvien els pensaments, es redirigeixen cap a la positivitat i es desdramatitza el nostre diàleg interior. Amb aquests exercicis i amb la teràpia s’aconsegueix avançar moltíssim, ja que et sentiràs molt motivat treballant per tu, per les teves emocions, pels teus pensaments, per les teves decisions, etc.

T’animo fermament a què ho provis perquè és una experiència molt positiva. De vegades ens costa molt pensar en nosaltres mateixos i ja és hora de què ens comencem a cuidar i a consentir una mica. No tinguis por perquè no hi ha res a perdre. 

 

Carla Colell. Coordinadora del Centre Núria Jorba.

 

 

La filofòbia

 

a952d90c0b8abe3f623d61f840348806

Tots hem sentit por en algun moment de les nostres vides. Cert. La por és una emoció bàsica i imprescindible per a la nostra supervivència. És l'alerta, l'alarma del nostre organisme per avisar-nos d'un perill i així poder fugir d'ell.

 

Quan la por és molt intensa i desproporcionada parlem de fòbia. Algunes de les fòbies més conegudes són: l'acrofòbia (por a les altures), l'aerofòbia (por a volar), l'agorafòbia (por als espais oberts). Però, es pot generar por d'alguna cosa que, a priori, no suposa perill? O, podem sentir pànic a situacions generalment desitjables? Es pot tenir fòbia a l'amor, a enamorar-se?

 

Sí, es tracta de la Filofòbia (por a patir per amor).

 

Les causes poden ser múltiples segons la persona: experiències passades negatives, dèficits afectius, sentir pànic per unes sensacions i emocions noves, por a tenir parella i pensar que es pot perdre el tipus de vida actual, etc.

 

Com en totes les fòbies, quan la persona percep "senyals d'enamorament i d’amor" el seu cos reacciona com si estigués davant d'un gran perill: ansietat (marejos, taquicàrdia, tremolors), bloqueig o necessitat de fugir, etc.

 

És fàcil imaginar el conflicte i el patiment que pot arribar a provocar aquest trastorn d'ansietat per a qui el pateix i, en moltes ocasions, també per a la persona que s'està coneixent.

 

Però, es pot tractar i superar aquesta fòbia?

 

Superar aquesta por no és tan senzill com encarar una fòbia cap a alguna cosa concreta i identificable com pot ser la por a les aranyes o als caragols. La incomprensió que genera aquesta fòbia implica un abordatge més complex i global.

 

De forma resumida, hi ha quatre blocs que la persona haurà d'abordar:

 

1- Reconèixer el problema. Entendre què està passant i estar motivat per canviar la situació. Expressar els temors i ser conscient de la situació.

 

2- Encarar les pors, regulant la seva intensitat. Aprendre a  exposar-se a les situacions temudes i apreciar que les conseqüències (perills) que pot implicar una relació NO són tan ​​greus.

 

3- Centrar-se en el moment actual de la relació, en el present. Aprendre a no viure en els possibles futurs.

 

4- Permetre un temps per al canvi, per a aquest nou aprenentatge a la vida. Donar-se l'oportunitat de demanar ajuda professional.

 

 

Així doncs, la Filofòbia pot arribar a convertir-se en un problema incapacitant per a la persona que el pateix. Saber detectar-la i començar a treballar-hi és el camí per superar els seus símptomes i poder avançar en la vida sense por i cap a la felicitat i l'amor.

 

 

Eva Juni. Sexòloga masculina i terapeuta de parelles.

 

 

Com podem educar les emocions?

 

La bona gestió de les emocions és una habilitat clau per aconseguir l’èxit a la vida adulta, per això el seu aprenentatge durant la infància és de gran rellevància.

Goleman (psicòleg especialista en la temàtica), defineix la intel·ligència emocional com “la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de gestionar correctament les nostres relacions”. Per desenvolupar aquesta intel·ligència hem de treballar dos aspectes: la consciència de les nostres emocions i la gestió d’aquestes. Ara bé, per poder crear una bona base emocional, hem de ser capaços d’entendre’ns a nosaltres mateixos (què ens fa enfadar, què ens entristeix, què ens alegra, etc.) així com entendre el nostre entorn. Obtenint així una major competència social i unes millors relacions interpersonals.  

Avui en dia,  l’educació de les emocions no és la prioritat a les escoles, queda en mans dels de casa, de les famílies. Si tenim interès a treballar aquest tema amb els nostres fills o alumnes, els contes són una bona eina perquè ens ajuden a desenvolupar una bona competència emocional.

A continuació trobareu alguns llibres infantils especialment dissenyats per tractar la temàtica de les emocions.


La casita de las emociones
La casita de las emociones
(a partir dels 3-4 anys). En aquest conte trobem estratègies per les quatre emocions bàsiques: alegria, tristesa, por i enuig. La protagonista és la Clàudia, que amb l’ajuda de la seva mare, imagina quatre habitacions diferents de la casa on, en cadascuna d’elles, hi predomina una emoció. L’objectiu del llibre és oferir les pautes educatives per començar a gestionar adequadament les emocions. És un conte que el pot compartir tota la família.



El monstre dels colors
El monstre de colors (disponible en castellà) (a partir dels 5 anys).
Narra una història senzilla i divertida per introduir a nens i nenes al llenguatge de les emocions. El protagonista és un monstre que no sap què li passa, està fet un embolic amb les seves emocions i va buscant els colors que l’ajudaran a resoldre aquest embrollat. És molt interactiu perquè es pot comprar juntament amb un quadern per pintar.

 

 

 

Laberint de lànima
Laberint de l’ànima (disponible en castellà) (a partir dels 7-8 anys).
Aquest llibre és una mena d’enciclopèdia que recull 58 emocions i estats d’ànim, et convida a fer un viatge cap al teu interior. És una eina molt potent per estimular la intel·ligència emocional.

 

 

 

Taller de emociones


Los atrevidos
de la col·lecció Taller de emociones. L’escriptora, Elsa Punset, ha creat una col·lecció de llibres infantils amb els quals pretén ajudar a nens i nenes a entendre el que senten i gestionar amb èxit les seves emocions. Cada llibre està dedicat a una emoció o habilitat: por, ràbia, tristesa, alegria, autoestima, autocontrol, treball en equip, etc. Els protagonistes atrevits són l’Alèxia, en Tasi i el seu gos Rocky, i els acompanya la gavina Florestán, una entrenadora i experta en emocions. A través de les aventures dels personatges es busca que els més petits aprenguin a posar nom al que senten i a saber com beneficiar-se de cada estat emocional. 

 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Sexòloga Femenina.

 

 

Educant en diversitat familiar

 

Actualment la realitat familiar de la nostra societat s’està transformant. Fins fa poc el que era habitual era una parella heterosexual amb dos fills, però en les últimes dues dècades això ha canviat. Però, què és una família? És la llar, és on ens sentim estimats i segurs. La família tradicional ja no és l’únic model i han aparegut diferents tipus de llar. Encara que el tema de l’adopció sí que ha sigut un tema tractat en els contes infantils, altres temes com les llars monoparentals, parelles homosexuals amb fills o parelles que opten per tractaments de fertilitat encara són escassos.

A continuació trobareu alguns contes on aquestes noves famílies poden veure’s representades. Aquestes històries no són exclusivament per a aquestes famílies, ja que l’interessant seria que tots els nens i nenes els llegissin. I així conèixer diferents realitats, fent-nos més respectuosos amb la diferència.

Cada familia a su aire

 

 

“Cada familia a su aire”. Els personatges d’aquest llibre s’agrupen per famílies, totes assemblades i totes diferents: des de famílies monoparentals fins a tribus, passant per famílies homoparentals i famílies reconstituïdes. Ningú es queda fora!

 

 

 

Recetas para hacer bebés

 

 

 

“Recetas para hacer bebés”. Explica les diferents maneres de concepció actual a través d’il·lustracions perquè els menors i les menors entenguin com van néixer. Tracta la donació d’esperma, la donació d’òvul, la donació d’embrió, la gestació subrogada i l’adopció.

 

 

  

Un regalo de vida chiquitito

 

 

 

“Un regalo de vida chiquitito”. Aquest conte explica la donació d’òvuls a través d’una parella de conills. Ajuda a entendre aquest procés de manera senzilla i amorosa.

 

 

 

 

Tengo una mamá y punto

 

 

 

“Tengo una mamá y punto”. Aquest llibre aborda les famílies amb un sol progenitor. Per a la Camila, la seva família és la seva mare i el seu gos, el problema apareix quan la seva professora li demana que dibuixi al pare que li agradaria tenir.

 

 

 

 

papa-papi-y-yo

 

“Papa, papi y yo y Eric y su familia”. Es tracta de dos contes sobre la gestació subrogada. El primer és sobre una parella gay i el segon, el cas d’una parella de sexe diferent.

 

 mamá sueña con un bichito de luz

 

 

“Mamá sueña con un bichito de luz”. Aquest conte tracta sobre una mare soltera que busca quedar-se embarassada per un tractament de reproducció assistida gràcies al semen d’un donant.

 

 

 

 

 

 

 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Sexòloga Femenina.

 

 

 

Parlem de gènere

58
La paraula “gènere” es troba sobre la taula d’actualitat. Segons l’OMS “El gènere es refereix als conceptes socials de les funcions, comportaments, activitats i atributs que cada societat considera apropiats per als homes i les dones. Les diferents funcions i comportaments poden generar desigualtats de gènere, és a dir, diferencies entre els homes i les dones que afavoreixen sistemàticament un dels dos grups”.

Però la revolució de gènere és aquí i es quedarà. El corrent actual vol trencar amb el binarisme, vol obrir-se a la diversitat sexual i es que el gènere s’està redefinint. El seu objectiu és anar més enllà del que significa ser dona i home. A causa d’això, està sorgint un nou vocabulari per entendre les diferents identitats sexuals que engloben la diversitat sexual humana. El llenguatge és important, ja que si alguna cosa no té nom, no existeix. Posar etiquetes ens serveix per identificar qui som i ens ajuda a entendre’ns. Fins ara tot es resumia en dues categories, home o dona, blau o rosa, masculí o femení, i s’acaba estigmatitzant a tots aquells que no entren en aquestes etiquetes. El llenguatge dóna forma a l’experiència.

Aquest any, National Geographic ha publicat un número especial sobre el gènere i totes les seves possibilitats. En aquest, s’enumeren i es desglossen els nous termes en referència al cos, el sexe i el gènere. A continuació s’inclouen alguns d’aquests termes per entendre la revolució de gènere que estem vivint:

Cisgènere: Aquest terme descriu a aquella persona que la seva identitat de gènere correspon amb el sexe biològic assignat al néixer.

Transgènere: Aquest terme descriu a aquella persona que la seva identitat de gènere difereix amb el sexe biològic assignat al néixer. De vegades s’abrevia com a “trans”. Fa referència a un ampli nombre d’identitats que inclouen dones trans i homes trans.

Transexual: Aquesta paraula és la menys recent, i s’utilitzava per designar a aquella persona transgènere que rebia tractament hormonal o s’havia realitzat alguna cirurgia de reassignació perquè el seu cos fos més assemblat al cos corresponent amb la seva identitat de gènere que amb el sexe assignat al néixer. Actualment s’utilitza molt més el terme transgènere.

Intersexual: Es tracta d’una categoria paraigües que engloba diferents realitats. És aquella persona amb alguna condició genètica, genital, reproductiva o hormonal que no encaixa amb el model binari de cos típic de dona o home. No és el mateix que transgènere, encara que de vegades hi ha qui ho confon. Abans podien ser coneguts com a hermafrodites, però aquest terme ja no s’utilitza actualment.

Queer: Categoria paraigües que inclou a aquelles persones que no són heterosexuals o/i cis gèneres.

Genderqueer: Aquella persona la qual no s’identifica ni com a home ni com a dona, sinó que va més enllà d’aquestes etiquetes o és una combinació d’ambdues.

Androgen: Denomina a les persones que combinen tant els aspectes femenins com els masculins, i tenen una expressió de gènere no tradicional.

Gènere fluid: Paraula que identifica a aquelles persones les quals la seva identitat de gènere o expressió de gènere navega entre el que és masculí i femení, o es troben en algun punt de l’espectre home/dona.

Agènere: Terme que descriu a aquella persona que no s’identifica amb un gènere que pugui ser categoritzat com a home o dona. Per tant no s’identifica amb cap identitat de gènere.

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Desig

Arantxa article deseo quierete
Parlem de desig, en concret, de desig femení. En general, a les dones, els hi han ensenyat a no mostrar el desig, si més no, no d’una manera explicita. Si ho fan, ha de ser de manera subtil, mai com a subjectes actius i sense prendre la iniciativa. A més, els hi repeteixen una i una altra vegada que les dones no tenen tant desig sexual com els homes, i moltes acaben pensant que el problema el tenen elles quan en realitat tenen més gana que les seves parelles que són homes. Això també passa amb el menjar, es dóna per descomptat que la dona ha de tenir menys gana que un home. A ambdós, se’ls ensenya a auto controlar-se, a no mostrar i explicitar el que realment volen i anar a per totes. No és de dones tenir molta gana (i això podria englobar-se en molts aspectes com per exemple, l’ambició). És una de les conseqüències que encara arrosseguem de l’educació de gènere. Sembla que siguem com ocellets que amb molt poquet en tenim prou. S’ha convertit en una cosa normal. Inclús si tenim desig, en les relacions heterosexuals, culturalment no hem d’expressar-ho fins que ell ho faci. En un primer contacte amb un home, si la dona ho fes, podria ser vista com una “noia fàcil” o com un rotllo d’una nit, descartant-la com a potencial parella. Ell ha d’expressar-ho primer (doncs existeix la creença que ells sempre tenen ganes, un altre mite que hem d’enderrocar) i així despertar el d’ella després. Sembla com si el desig d’ella no es pogués manifestar sense que ho faci ell en primer lloc.

Socialment, s’ensenya que el valor d’una dona depèn de quant n’és de desitjada. Elles estan pendents de ser atractives per als altres, que les mirin, que les afalaguin, d’entrar dins els cànons de bellesa (els que en l’actualitat diuen que són els desitjables, però que cada vegada canvien més). D’aquesta manera, moltes viuen buscant ser desitjades, però no desitjant. Aparquen el fet de descobrir que desperta el seu desig, per centrar-se a descobrir el desig dels altres. A més, s’ensenya que les dones han de contenir-se i subministrar-se (i no només la primera vegada): les dones son les que permeten que hi hagi sexe, donat que els homes sempre tenen ganes. Exercir aquest paper com de guardianes i protectores de la seva entrega sexual dificulta deixar-se endur i connectar amb el seu desig.

El desig s’alimenta de la novetat i l’espontaneïtat, dues coses que no connecten massa bé amb la rutina i la nostra necessitat de seguretat. En el nostre dia a dia, hem passat de ser un cos a ser màquines que produeixen. Hi ha un estrès molt important per compaginar la vida professional i personal que inclou la família i amistats, que fa que els sentiments comuns siguin de cansament, insatisfacció i patiment per no poder arribar a tot. És com si tinguéssim diverses vides a la vegada. A més, moltes vegades, se suma el perfeccionisme i l’exigència, barrejant-se amb una inevitable culpa per no arribar al nivell estàndard. Tot això genera que ens desconnectem de l’escolta del nostre cos i de les seves necessitats. Es redueixen els espais per descansar i relaxar-se, de gaudir per gaudir, sense ser productiu. Però, com i on posem el desig sexual en tot aquest enrenou? Sobretot quan l’estratègia de la majoria és utilitzar desconnectar del que necessita i del seu cos (i finalment del desig) com una estratègia per arribar arreu. Aquesta és l’estratègia inconscient de moltes dones: desconnectar d’elles mateixes per poder satisfer les necessitats dels altres abans que les pròpies. No és possible la relaxació, hi ha molts fronts oberts que s’han de tractar. Sense un moment per poder parar, es perd l’escolta.

A més, quan es tenen espais propis, quan la parella no està sempre junta, la ment té temps per trobar a faltar, i en absència de la parella es desenvolupa el desig i augmenta l’anhel. De vegades, perdem la llibertat personal per por a perdre la connexió amb l’altre. Però és la fantasia la que manté viu el desig. Per fantasiejar és necessari donar espai i temps a la ment per poder explorar, xafardejar i desenvolupar idees. Encara que tampoc es poden oblidar els espais d’intimitat de la parella, ingredient indispensable perquè aparegui el desig. Moments per riure junts, connectar sobre com estem i sentim, cuidar i sorprendre a l’altre, compartir activitats. I és que al final, tot consisteix a trobar el punt idoni entre la intimitat i l’anhel.

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

Escoltar i entendre les teves emocions

InteligenciaEmocional336x260


El nostre cervell està dividit en 3 parts principals: el cervell primitiu, el sistema límbic i el còrtex. En primer lloc, el cervell primitiu, o també conegut com a reptilià, és el més antic evolutivament i s’ocupa dels reflexos i els automatismes apresos. És el que correspondria a les reaccions instintives, ja que assegura el nostre comportament de supervivència i es relaciona amb les emocions primàries com ara la por, la ràbia, el fastig, l’alegria i la tristesa i genera circuits immediats de resposta. Després ens trobem amb el sistema límbic, el qual és la seu de les emocions i genera les reaccions més elaborades. Per això també se li dóna el nom de cervell emocional. I per últim trobem el còrtex, o cervell racional, que correspon al nostre cervell més recent i evolucionat. És el centre de les nostres reflexions, planifica i gestiona, permet donar una resposta més controlada des del circuit racional.

Podríem dir que cada part cerebral està relacionada amb un tipus de resposta davant les situacions. El cervell primitiu és aquell que ens connecta amb els instints i les alertes, amb els budells, amb la resposta més visceral, el que anomenem intuïció. El límbic ens connecta amb la nostra part emocional, amb el cor. I el còrtex ens connecta amb la part racional, el que entenem com a cervell. És important mantenir un equilibri entre els 3 cervells, aprendre a escoltar tant als budells, com al cor i a la raó segons la circumstància.

En el cas de les emocions és essencial saber que l’aliança del cervell emocional i el racional donaran lloc a un major equilibri. Entendre per què ens sentim com ens sentim, ens donarà informació sobre qui som i com volem viure. Per a una millor gestió emocional hem d’exercitar-nos a superar la nostra reacció provocada per una emoció i passar del sistema límbic al cortical. Així anirem amb compte en analitzar la situació que provoca tal emoció i decidir quina és la reacció més adequada. Això no vol dir que deixem de banda l’expressió emocional sinó integrar ambdues parts. Per exemple, en el cas de la tristesa, es tracta de donar-nos un espai per plorar i posteriorment entendre d’on sorgeix aquesta emoció i avançar perquè no es converteixi en un cercle viciós de patiment. 

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

/
JoomSpirit