La Disfunció Erèctil, quan l’home no pot.

Disfunción erèctil cuando el hombre no puede
Es fa broma, es fan acudits i es tafaneja sobre “la impotència” dels homes, de les seves arronsades o qualsevol altre terme pejoratiu i poc empàtic amb les situacions en les que l’erecció s’espera i no apareix. I no es tracta de dramatitzar però tampoc es pot frivolitzar. En la disfunció erèctil, la frustració, la impotència i la sensació de fracàs son les emocions que sofreix l’home que les pateix.

Una definició adequada de Disfunció Erèctil (a partir d’ara DE) seria: “La incapacitat persistent o recorrent per obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l’activitat sexual, que provoca malestar acusat o dificultats de relació interpersonal…” (DSM-IV-TR).

La DE afecta a molts homes durant tota la vida. Pot presentar-se de manera esporàdica o persistent. L’edat, i sobretot a partir dels 40 anys, és un factor que augmenta la prevalença.

A Espanya, s’estima que entre un milió i mig i dos milions d’homes pateixen DE (Martín Morales, Sánchez Cruz, Sáenz de Tejada y Rodríguez Vela et al. 2001). A partir dels 70 anys, el percentatge augmenta de manera considerable.

Possiblement és la DE, la disfunció sexual que més sofriment genera a qui la pateix i la que més ajuda mèdica o psicològica demana.

 

Existeixen causes orgàniques que generen dificultats o les predisposen en relació amb l’erecció.

Entre elles, les més freqüents són:

-          Arteriosclerosis

-          Diabetis

-          Hipertensió

-          Hiperlipèmia

-          Tabaquisme, Alcoholisme

 

Però en tots els casos, hi ha un component psicològic amb independència que pot coexistir amb causes mediques:

-          La por al fracàs. Els dubtes sobre la capacitat d’erecció.

-          Estar pendent de l’erecció i “desconnectar” de l’erotisme i l’excitació. L’home es desconcentra i per tant, perd excitació i rigidesa d’erecció.

-          Conflictes generats en la parella per la DE.

-          Inseguretat personal, sentiments de culpabilitat.

-          Por al rebuig.

 

Perquè la resposta sexual no funciona de manera exacta ni segura en totes les trobades sexuals. Es tracta d’una resposta involuntària que no respon bé a les pressions, a les exigències i a les pors. Quan aquestes emocions estan presents en terreny sexual, allunyen l’excitació augmentant el risc de repetir DE.

Alguns episodis de DE han de ser presos amb normalitat. Si hem begut alguna copa, estem cansats, no estem de bon humor, etc., Però quan el problema persisteix és important demanar ajuda. La teràpia sexual per aquests casos arriba quasi al 90% d’eficàcia.

 

 

 

Eva Juni. Sexòloga masculina i terapeuta de parelles.

 

 

Sexe, llenguatge i comunicació

Sexo lenguaje y comunicación Eva Juni
El llenguatge ens diferencia com a humans, ens permet parlar, comunicar-nos i descobrir la realitat que ens envolta però, a més a més, el llenguatge també construeix realitats i les dota de significat.

I doncs, quin paper ha jugat el llenguatge en relació amb la sexualitat? La veritat és que el seu paper no ha sigut massa positiu.

Comencem pels genitals

Els genitals tenen sobrenoms, de vegades tenen noms grollers o inclús evitem referir-nos a aquests amb algun nom. Estem acostumats a escoltar que alguna cosa és un “conyàs” referint-nos a alguna cosa tediosa, avorrida, negativa. A l’home, el llenguatge no l’ha atacat tant. Quan alguna cosa es “collonuda” sol ser positiva, divertida. Però resulta que quan volem parlar de sexe, de genitals, ens falta molt llenguatge.

Passa el mateix amb la menstruació (aquell nom quasi monstruós que moltes persones temen pronunciar). Li diem “regla”, “la visita”, “aquells dies”. Moltíssimes maneres d’evitar dir les coses pel seu nom.

Existeix un llenguatge tècnic (Vulva, penis, escrot, vagina…) i un altre moralitzant i repressiu (“les parts”, “els baixos”, “parts pudoroses” etc.). I és que ens quedem curts.

Amb tot això, si partim de la idea de que el llenguatge construeix i assigna valor i significat a la realitat, genitals i sexualitat no tenen aquí un gran aliat. En els darrers anys hem millorat, és cert. A l’escola ja ens referim habitualment al penis, a la vulva, les noies no s’amaguen o es senten avergonyides per la seva menstruació, però encara ens queda molt camí per recórrer.

Però podem compensar. Descobrir, compartir i crear en parella un nou llenguatge. Buscar “noves maneres” per a referir-nos al nostre cos, a la sexualitat compartida. Podem anomenar-ho el “llenguatge de la intimitat”. Sobrenoms tendres pels genitals, per a les nostres trobades, etc.

Del llenguatge passarem a la comunicació. I ens farem la pregunta següent, Com ens comuniquem quan es tracta de la nostra sexualitat? Per a moltes parelles parlar sobre la seva sexualitat és complicat.

Us detallo algunes recomanacions per millorar la comunicació sexual. Perquè crec que comunicar-nos de manera sincera i efectiva és la base per a construir els codis propis de cada parella, guanyar confiança i sumar més satisfacció i plaer.

Una bona comunicació sexual funciona:

  • Si es basa en l’autenticitat: Ser autèntic. Ser un mateix. Expressant com et sents i com ets, en lloc de com creus que hauries de ser i sentir. No hi ha normes per aquestes coses.
  • Accepta les diferencies de l’altre: Es respecta la realitat de l’altre. Se l’escolta, valorant la confiança, sense jutjar.
  • Utilitzar els verbs: M’agrada – No m’agrada. Dir sempre allò que volem traslladar a l’altre. No esperem que ho endevini ni que ens llegeixi el pensament. És molt més senzill si compartim amb la parella el que ens agrada i el que no ens agrada.

Millorarem d’aquesta manera la confiança amb la parella i la seguretat personal. Sense malentesos.

No és una bona comunicació sexual:

  • Fingir: Fingir plaer, fingir que ens agrada alguna cosa que en realitat no ens agrada. Fingir és mentir.
  • No demanar: Esperar que sigui la parella que endevini el que estem esperant.
  • No parlar ni abans, ni durant, ni després del sexe per por a molestar a l’altre, per pensar que no fa falta, per pensar que no és apropiat,..

 

Perquè per molt que ens estimem o ens coneixem, només un mateix pot saber amb total claredat com se sent exactament i que desitja en cada moment.

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

Argots sexuals

soldQx2W4vU
Cada vegada, a la nostra societat, s’utilitzen més etiquetes per definir les coses, per tant és normal que passi en el món de la sexualitat i sobretot des de que existeixen els portals de cites online. És per això que un portal molt conegut ha elaborat un llistat de noves paraules utilitzades per definir conceptes relacionats amb el lligar i amb el sexe.

 

1.- Empotrador:

Home amb una vida sexual intensa que li agrada tenir la iniciativa en les relacions. La seva vigorositat acostuma a anar acompanyada d’un físic portentós.

 

2.- Heterocuriós:

Home o dona que mostra certa ambigüitat sexual, cert interès pel mateix sexe però porta una vida heterosexual.

 

3.- Sexting:

Lligar a través de les aplicacions mòbils amb missatges pujats de to.

 

4.- DILF:

Les sigles “Dad I’d Like to Fuck” identifiquen a aquells homes de més de 30 anys amb fills que tenen estil i són molt atractius.

 

5.- MILF:

La versió femenina “Mother I’d Like to Fuck” o el que és el mateix, dones més madures amb un gran atractiu i que agraden a nois més joves.

 

6.- “Viejoven”:

El contrari que els anteriors. Es refereix a aquells joves d’estètica i actitud madura que són perfectes per una relació a llarg termini.

 

7.- Precop:

És l’acord al que s’arriba amb una altra persona per mantenir relacions sexuals però sense cap compromís sentimental. Es tracta de la versió més internacional del “amigo con derecho a roce”.

 

8.- Shagbag:

És aquella bosseta discreta que es porta dins la bossa i en la que s’introdueixen tots els productes necessaris per tenir una trobada sexual segura i poder arreglar-se després de nou. És l’aliat perfecte per una cita casual.

 

9.- Sexymojis:

Són aquelles persones que acostumen a utilitzar les populars emoticones per lligar per les xarxes socials en comptes d’utilitzar paraules.

 

10.- Sexetarians:

Són les persones que només tenen sexe amb vegetarians.

 

11.- Demisexuals:

Són aquells que senten atracció sexual només per persones amb les que desenvolupen vincles emocionals.

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica especialista en Coaching Sexual

 

 

Viure sense sexe

asexual-experimenta-atraccion-sexual-personas MILIMA20160716 0029 11
Avui en dia, que a la nostra societat el sexe està tant present i que sembla que hem deixat enrere molts tabús, es visualitza una altra opció, una manera de viure la sexualitat que, molt sovint, se sent jutjada i incompresa. Parlem de l’Asexualitat.

I com la podem definir?

Hi ha diverses definicions pel que fa a l’Asexualitat, també batejada com la “quarta orientació”. La definició diu així: “L’Asexualitat és no experimentar atracció sexual cap a cap persona”. “No tenir impuls d’iniciar comportaments sexuals i eròtics”.

Sovint, hi ha un interès però no existeix el fet d’involucrar-s’hi. “Ho puc imaginar, ho puc desitjar però no ho sento”. “Persona que no experimenta atracció sexual cap a altres persones”.

Ser Asexual no és el mateix que practicar el celibat. Tampoc implica no poder tenir sexe ni tenir mai desig sexual ni sentir aversió cap a la sexualitat.

 

Hi ha qui ho defineix com a una opció sexual més, una manca d’orientació sexual.

A nosaltres no ens agraden les etiquetes, també perquè en sexualitat, les persones es poden moure per una línia que pot canviar al llarg de la seva vida, per la seva situació, experiències, edat, salut,.. No tot és blanc o negre.

 

També dins d’aquesta orientació hi ha diferents aspectes:

 

  • La demisexualitat on l’individu només experimenta realment l’atracció sexual un cop establert un vincle sentimental o emocional molt fort.
  • La grissexualitat on només es sent aquesta atracció de manera esporàdica i passatgera.

 

El debat està servit, les diverses opinions al respecte també i ens plantegem la pregunta següent:

 

Una persona Asexual pot tenir parella i sexe?

 

Doncs rotundament que sí. Un altre tema és la vivència del desig, l’erotisme o la passió que es pugui generar.

Molt sovint aquesta opció es topa amb el rebuig per part dels altres, amb la manca de respecte i comprensió, amb la necessitat de buscar “causes-solucions”.

Perquè, com en el menjar, hi ha qui gaudeix sempre d’un bon àpat i sempre té un foradet a l’estómac i hi ha qui menja per sobreviure, sense gana.

Si t’interessa el tema i vols més informació, et recomanem que visitis la pàgina web d’Avenes:

http://es.asexuality.org.

 

  Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

La bisexualitat

Bisexualidad
Avui en dia es segueix dient que la bisexualitat no existeix, que és el refugi dels homosexuals que no volen assumir la seva condició o de persones altament sexuals.

 

La realitat és que la bisexualitat existeix. És una orientació tan vàlida com la homosexualitat i la heterosexualitat, però estem educats en un context social en el que només hi ha dues opcions i hem de triar si blanc o negre. Vivim en una societat en la que passem d’un extrem a l’altre, no hi ha un punt entremig.  

 

La veritat és que els éssers humans som sexuals però tendim a posar etiquetes, és una forma de control, de seguretat i d’identitat social.

 

Si busquem la definició de bisexualitat trobem que és “la capacitat de sentir atracció emocional, sexual, romàtica i/o física per persones de més d’un gènere i/o sexe no necessàriament de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat ni al mateix temps”.

 

Kinsey va ser el primer que va estudiar el comportament sexual i va assegurar que entre el 5 i el 10% de la població és homosexual o heterosexual i que la resta s’enquadra dins les escales de la bisexualitat. Si encara no heu vist la pel·lícula que parla d’aquest tema us animo a fer-hi una ullada, es diu “Kinsey, hablemos de sexo”.

 

Si parlem de la bisexualitat masculina encara és molt més tabú que la femenina i la seva presència social és bastant inferior. Hi ha varies teories al respecte:

Una diu que és degut a que, per les dones, és més natural degut a la seva manera de relacionar-se socialment i íntimament amb altres dones.

Una altra expressa que socialment s’admet més la sexualitat entre les dones.

I una tercera considera que, en el cas dels homes, ser bisexual posa en joc la seva masculinitat.

 

Si parlem dels mites, davant la bisexualitat, n’hi ha molts però n’he ressaltat quatre d’importants:

 

1.- Les persones bisexuals són promiscues, infidels i vicioses per naturalesa.

 

2.- Estan confosos, és una fase de transició cap a la homosexualitat.

 

3.- Els hi agrada tothom, fins i tot senten atracció cap als seus amics.

 

4.- No poden estar només amb una parella, sempre els hi falta alguna cosa, necessiten els dos sexes. 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica especialista en Coaching Sexual 

 

 

Menopausa i sexualitat

Article Eva menopausia
Quan escoltem la paraula “menopausa” els aspectes agradables que ens venen al cap són més aviat escassos. És cert que, dins l’organisme d’una dona, succeeixen una sèrie de canvis hormonals (disminució en la producció d’estrògens) que “poden” afectar la vida sexual de la dona.

Moltes dones experimenten alguns d’aquests canvis:

- Una menor lubricació vaginal i en ocasions, dolor durant el coit

- Falta o disminució del desig sexual

- Una menor intensitat en l’excitació i l’orgasme

- Disminució del to del sòl pelvic

- Fogots, suors

- Palpitacions, vertigen, etc.

 

Vaja, no sona gaire bé i no és gens entusiasmant.

Saber què és el que t’està passant i el perquè, t’ajudarà a encarar aquesta nova etapa de la vida de manera positiva i natural. No totes les dones experimenten el que hem comentat abans, ni amb la mateixa intensitat ni durant el mateix període de temps. Totes nosaltres som molt diferents.

 

Més enllà dels canvis físics que puguin experimentar-se i de la intensitat d’aquests, és important com es viuen des d’un punt de vista psicològic i socio-cultural.

No podem oblidar que vivim en una societat on la joventut i la bellesa (més inclús en el cas de la dona) s’associen amb l’èxit i la felicitat. La menopausa ens obre les portes a la maduresa i no sempre és ben rebuda.

La manera en que vivim aquests canvis, la seva acceptació, disposar d’informació sobre el que ens està passant al nostre cos (la menopausa és senyal de que seguim vives, no és una malaltia), i la nostra vida afectiva i sexual prèvia serà el que produirà major o menor influencia en la sexualitat. És qüestió d’adaptar-se a les noves circumstàncies del nostre cos i aprendre a gaudir de les mateixes descobrint noves maneres si és necessari. I és que pot ser una bona manera de conèixer-se millor a un mateix i obrir-se cap al camí de les noves experiències.

 

 

  Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

"Squirting" o ejaculació femenina

placer
“L’squirting” o ejaculació femenina és un dels grans tabús del sexe actual, igual que ho era fa uns anys la pràctica del sexe anal. És un territori relativament modern d’estudi però, al mateix temps, s’ha posat molt de moda, és un dels grans fetitxes.

 

A què ens estem referint quan parlem d’"squirting"?

És l’expulsió d’una quantitat variable de fluid produït per les glàndules d’Skene (o glàndules uretrals) d’algunes dones durant l’orgasme.

El líquid és transparent i no té olor ni tampoc és orina. Sí que és cert que pot contenir certa quantitat d’aquesta perquè s’expulsa a través de la uretra.

 

Poc més del 50% de les dones saben identificar-la, investigar-la i aconseguir-la. Es diu que ho aconsegueixen les dones a partir dels 30 anys que viuen el sexe amb major naturalitat, comoditat i acceptació, que coneixen el seu cos i la seva sexualitat. En el fons, és lògic, ja que l’ejaculació femenina és potenciar un nou descobriment i per això has de tenir acceptats i gestionats la resta d’aspectes que composen la sexualitat.

 

Es comenta que hi ha diferents tècniques que faciliten viure i aconseguir aquesta experiència, per exemple al canal “youtube”, podem trobar pràctiques reals on ho mostren en viu, també es fan diferents tallers i xerrades sobre el tema.

Si haguéssim de donar una petita pauta per aconseguir l’"squirting" el primer que hem de fer és estimular el conegut punt G que el podem localitzar a uns 3-5 centímetres de l’entrada vaginal a la paret anterior. Així estimulem les arrels del clítoris que poden arribar a tenir una llargada de 8 centímetres però també estimulem la denominada pròstata femenina o glàndules d’Skene.

 

El món de la pornografia també està col·laborant molt a que aquesta pràctica es faci visible però al mateix temps s’està mitificant i sembla que un home sigui el “rei” si aconsegueix fer que una dona ejaculi. Hem de tenir en compte, com sempre intento recordar, que la pornografia és ciència ficció i tot està exagerat i idealitzat ja que si esperem que passi el mateix l’únic que ens generarem serà frustració i inseguretat.

 

Penso que és molt interessant descobrir nous racons de la sexualitat, voler anar més enllà i gaudir des de diferents perspectives, el problema és quan es torna una obsessió i es comença a generar pressió sexual. Ejacular no significa que la dona gaudeixi més ni tampoc que els orgasmes siguin millors ni tampoc que l’home sigui el millor amant, simplement és un aspecte més del sexe que el podem tenir i ens pot agradar o no. 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

Quan "arribar" no és l'únic objectiu

10-05-2017 disfrutar
Imagina’t passejant per un camí de ronda entre dues cales. Si no se’t passa pel cap, cap paisatge, et recomano el camí entre S’Agaró i Sa Conca (Costa Brava). Durant el trajecte t’esperen infinitats de sensacions per al gaudi dels teus sentits. Les vistes, els penya-segats, els colors del teu voltant, el so de les onades contra les roques, l’olor a sal, potser a flors i a pi, la sensació del vent i el sol a la teva pell. Pots notar i gaudir de totes aquestes sensacions o simplement ignorar-les i esperar només a arribar al teu destí. Tu decideixes.

 

Quan es practica sexe, és probable que també es tingui un objectiu: Arribar a l’orgasme. Sol ser la meta més habitual, la cirereta del pastís. Però, i si l’orgasme no fos la meta? El camí ja no mereixeria la pena? Els petons, les carícies, les olors, la nostra vista,..

 

I es que existeixen dues maneres de viure la nostra sexualitat:

 

-La primera té com a únic objectiu arribar a l’orgasme i tot el que fem busca exclusivament aquest fi.

 

-La segona simplement busca plaer, el plaer del moment, el plaer que transmeten els nostres sentits. El gust per mirar, escoltar, acariciar i ser acariciats. Fer un petó per gaudir simplement dels petons, no només per pujar esglaons a l’escala que ens catapulta a l’orgasme.

 

El plaer és intangible, personal i subjectiu. I sol aparèixer amb més freqüència quan ens obsessionem amb aquest. Quan ens alliberem de l’ansietat per complir amb el guió de com haurien de ser les nostres relacions, per arribar quan “toca”.

 

Pensa en tot el que et poden aportar els teus sentits a la teva propera trobada. Atreveix-te a no buscar, a no esperar. La vista, l’olfacte, el tacte, l’oïda i el gust seran els teus aliats en el camí. Para atenció al que sents a cada moment i descobriràs noves sensacions i maneres de gaudir. Tu decideixes. 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

 

Quan el desig es perd

Desig article Eva abril 2017

 


És cert que no totes les parelles viuen la sexualitat de la mateixa manera ni li atorguen la mateixa importància. Tenir molt desig o poc desig és una cosa totalment relativa perquè va en funció de qui ho visqui i de quina manera. S’ha de dir que comença a ser un problema i és la causa de moltes crisis i ruptures de parella quan implica un desequilibri en la sexualitat de la parella (un dels dos perd desig) o inclús els dos deixen de tenir interès i no troben la manera de resoldre el problema. Generant, per tant, desengany, frustració, retrets,… I una infinitat de coses que no alimenten el desig.

 

En primer lloc, s’ha de deixar de somiar amb mantenir la flama sempre encesa i mantenir la passió eterna, com si fos un regal inesgotable que ve juntament amb el “pack de l’amor o de la parella”. No ens hem d’oblidar que una de les variables més excitants i que generen més desig és la “novetat”. Amb la convivència i el pas del temps, de novetat no ens en queda massa però no hem de desesperar. El desig i la passió no tenen perquè esgotar-se. Simplement hem de prendre consciencia de que se’ls hi ha de dedicar una atenció especial.

 

En general, a excepció de situacions especifiques de malaltia, estrès, dols i algunes medicacions, alguns d’aquests consells ens poden ajudar a millorar el nostre desig, la sexualitat i la complicitat amb la parella:

 

 

  • No conformar-se. Acceptar que el desig pot disminuir i s’ha de pensar en què es necessita perquè torni a néixer.
  • Acceptar i conèixer el propi cos. Agradar-se a un mateix, estimar-se, no tenir complexes i intentar cuidar-se.
  • Reservar un espai per a la parella. Hi ha parelles tant ocupades (feina, fills, esports, amics, família) que no disposen d’un espai per a compartir la intimitat.
  • Ser sincers amb la parella. No fingir, no enganyar per vergonya, per la por,…
  • Desdramatitzar. Jugar, viure la sexualitat com un joc, que sigui plaent no com si fos un examen.
  • No quedar-se atrapat al passat. No perseguir sistemàticament el sentir i el reviure les sensacions de les primeres trobades. No serà sempre igual i no per això ha de ser pitjor.
  • Mantenir la complicitat. El joc, enviar-nos missatges, insinuar,..
  • Alimentar les fantasies. El desig està al cervell i les fantasies mantenen viu el desig. Podem llegir, imaginar,…
  • Atrevir-se. Incorporar joguines, llocs nous.
  • Conrear un espai personal independent. Allunyar-nos en alguns moments per desitjar retrobar-nos.
  • Sorprendre amb un detall, una cita, una nota, sentir-nos especials i gaudir amb sorprendre a la parella.

 

En moltes ocasions una disminució del desig es viu com una “alerta” de que alguna cosa no funciona, com un fracàs, un declivi de la relació. Dramatitzar-ho en lloc d’acceptar-ho i decidir solucionar-ho, comporta a moltes parelles a evitar el sexe, a demorar les trobades, a convertir una cosa plaent en una gran font de frustració i conflicte.

 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

Mites sexuals masculins

serenacevenini 16
No són pocs els homes que pateixen i que se senten frustrats pel seu rendiment sexual. 
El problema és que de vegades aquest patiment és del tot injustificat. Possiblement no existeix un problema de “disfunció real” . El problema són les expectatives i els mites que envolten la sexualitat i la pressió pel rendiment, que és més forta cap als homes.

 

Quan son joves perquè creuen que la seva manca d'experiència serà un greu problema i, quan passen els anys, esperen tenir el vigor dels 20 anys. Hi ha alguna cosa que no encaixa.

 

Imagineu una situació on dues amigues queden per prendre un cafè:

 

-Hola! Què tal?, com estàs?

-Amoïnada. Ell últimament està moix, no en té ganes. Fixa’t, ahir a la nit, ni amb el picardies li vaig cridar l'atenció.

-No pateixis reina, deu estar estressat, cansat,.. Tots passem per èpoques dolentes.

 

Però en realitat l’amiga pensa: "Segur que li fa les banyes, pobreta, amb lo bona que és i, a més, una innocent".

 

No seria una situació estranya. Si l'home no “compleix” a casa serà perquè no s'estima la dona, perquè està amb l'amant o fins i tot perquè ara resulta que serà homosexual. Apa aquí!! Quina pel·lícula ens hem arribat a crear. No hi ha més opcions? Segur que si.

La nostra amiga no s'ha plantejat com és el sexe en la parella, com és la comunicació sexual, com són les trobades, com és la relació de parella,... i mil coses que poden fer que el nostre amic hagi afluixat.

 

Normal.  Amb la llista de mites i pressions que segueixen presents, no és d’estranyar.

 

Aquí us en deixo alguns. A veure què en penseu: Us ho avanço: TOTS SÓN FALSOS!

 

  1. Els homes sempre tenen ganes i estan disposats a tenir sexe.
  2. Són ells qui han de prendre la iniciativa. Faltaria més!.
  3. Si té una erecció, vol dir que vol coit i que ha d'acabar.
  4. Els homes no necessiten parlar de sexe amb les seves parelles. Ja ho fan sempre amb els amics. Si no parlen d'altra cosa.
  5. Si un home diu “no” a la seva parella serà perquè ja no té desig o en té una altra.
  6. Un home, si vol, pot controlar a voluntat la seva erecció i el temps que la manté.
  7. Si perd l'erecció serà perquè la companyia no li agrada gaire.
  8. Si té fantasies durant la trobada és que la parella no li agrada prou.
  9. Un bon amant ha d'assegurar l'orgasme de la seva parella.
  10. Ells no tenen vergonya. Els hi agrada tot.

 

 

Perquè els prejudicis, els mites i les pressions no ens ajuden a gaudir d’una sexualitat satisfactòria i saludable. El millor que podem fer és conèixer com som, què ens agrada, què volem i mantenir una comunicació rica i sincera amb la nostra parella.

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

 

La sexualitat en la parella estable

La sexualidad en la pareja de lEva 08-03-2017 abrazos


Quina època tant bonica aquella de les famoses papallones a l'estómac, dels petons i més petons, de la passió desenfrenada, de quan tot entre els dos era espontani i meravellós (o no, però cecs d'enamorament tot ens semblava de pel·lícula).

Amb el temps, van entrar a casa, sense demanar permís, les obligacions de la llar, les trobades no sempre de bon gust amb la família de l’altre, les despeses i els nous protagonistes de les nostres vides: els fills.

És freqüent que moltes parelles presentin queixes i decepcions en relació amb la seva sexualitat. Normalment comenten: "Abans tot anava bé" "Molt sovint, amb desig" però ara, en molts casos, l'arribada dels fills afecta la intimitat de manera diferent segons les etapes.

L'embaràs i el part són èpoques que no solen generar més impacte, així com els primers mesos de vida del nadó. Aquesta època en la qual dipositem els 5 sentits i les nostres hores de vigília i de son al nouvingut de la família.

Les dificultats solen sorgir quan la criança s'estabilitza i s’ha perdut part del rol de parella. Tenim un pare i una mare que durant massa temps no han parat prou atenció al paper de parella, a mantenir la intimitat.

Les expectatives també juguen un paper important en les decepcions i en la manca de desig. La bogeria i la passió del principi sembla haver abandonat casa nostra que ara fa olor a colònia infantil. Esperar que el desig es mantingui sempre a nivells del nostre enamorament és ser poc realista. La novetat és un gran afrodisíac i després de molts anys, de novetat, de sorpresa, ens queda poquet . Però, es pot mantenir el desig i l'atracció?, I tant que sí. Pensem que en una relació estable, millora la confiança, perdem les pors i les vergonyes però cal buscar i treballar el desig en lloc de castigar-se i llençar la tovallola pensant que falla alguna cosa en la relació perquè ja no sentim amb la mateixa intensitat que al principi. Es tracta d'apostar per la qualitat, per crear noves situacions dins les rutines per deixar aflorar les sensacions que vam deixar enrere.

Mantenir la intimitat, els petons, les abraçades i en definitiva, el contacte físic, és imprescindible per evitar que es formi una paret de gel entre els dos que serà amb el temps, complicada de trencar.

L’amor, a part d’intangible, és extremadament complex i variant. Es composa de sentiments, emocions, passions, humor i creences o expectatives. Però, per a complicar-ho més, l'amor tal i com el veiem a les pel·lícules romàntiques, només mostra el que succeeix en les primeres etapes d'una relació de parella: És la fase de color rosa: L'enamorament.

En general, les relacions de parella passen per diferents etapes:

1- L'enamorament: Atracció, idealització de l'altre i moment en què sorgeix el compromís.

2- El festeig: Passar temps junts, on el temps el dediquem exclusivament a l'oci i a les mostres d'afecte. En aquesta fase, la major part del que compartim és gratificant.

3- Compromís i convivència: "Ens en anem a viure junts". Aquesta és una etapa on solen aparèixer canvis en la relació i sorgeixen noves dificultats:

3.1. La imatge idealitzada cau. Tenim més informació de la nostra parella i no només de les seves virtuts.

3.2. Apareixen les rutines. L'eufòria de la novetat tan excitant comença a desaparèixer. La rutina i la monotonia és el gran enemic de la parella en aquesta etapa.

3.3. Apareixen les obligacions domèstiques i familiars. La balança canvia la seva posició. Ara dediquem la major part del temps a les obligacions i disminueix el temps que compartim en activitats gratificants o plaents.

No totes les parelles poden adaptar-se fàcilment a la nova realitat, a la convivència. D'aquí sorgeixen molts dels problemes i l'origen de moltes de les ruptures.

I, què podem fer?

Deixar de banda els contes de fades on cada dia és com el primer, on es té a l'altre idealitzat. Com més gran és la idealització i les expectatives, més gran és la frustració.

Adaptar-se i superar les noves situacions. Treballar en base a la relació. Ens esforcem a les nostres feines, en cuidar els fills de la millor manera possible però, i la nostra parella?

Alimentar l'amor i el desig. L'amor necessita alimentar-se de conductes gratificants. Sorprendre a la parella, demostrar els nostres sentiments, compartir l’oci, cuidar les relacions i la intimitat. Recuperar les cites, arreglar-se per l'altre/a.

I perquè enamorar-se és meravellós però casual. El veritable mèrit és treballar per mantenir aquest sentiment viu.

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

/
JoomSpirit