Homes i hormones

fc2b5792c1fa56e8309e91c7f7fecab0

Que les hormones femenines poden jugar un paper important en les emocions de les dones és una realitat àmpliament coneguda i estudiada. Ningú se sorprèn en utilitzar els termes "síndrome premenstrual" i "menopausa" i s’associen habitualment a estats emocionals negatius, com la tristesa i la irritabilitat.

Però, i ells? Estan lliures de fluctuacions hormonals? Els hi  afecta l'estat d'ànim?

Sembla que és així. Malgrat que molts se sorprendran, hi ha diverses investigacions que apunten a l'existència d'un conjunt de símptomes derivats de la disminució dels nivells de Testosterona (l'hormona masculina per excel·lència) i se'ls ha batejat amb el nom de: "La  Síndrome de l'home Irritable".

 

Jed Diamond, terapeuta americà, director del programa de salut MenAlive, descriu aquesta “Síndrome”  en el seu llibre titulat amb el mateix nom.

Segons Diamond, el descens dels nivells de testosterona que es produeix en els homes a partir dels 40 anys seria, en part, responsable d'aquest quadre de símptomes:

 

1. Sentiments de tristesa o estat d'ànim depressiu

2. Frustració i baix desig sexual

3. Hipersensibilitat emocional

4. Irritabilitat i, fins i tot, còlera i agressivitat

 

La disminució progressiva dels nivells de testosterona és comú i esperable amb el pas dels anys. Se sol iniciar a partir dels 35-40 anys. Alguns factors com l'estrès afavoreixen una major disminució o una acceleració d'aquest procés. Cal diferenciar el descens hormonal "natural" d'algunes malalties que afecten la producció de testosterona com és l’Hipogonadisme.

Però tot i l'impacte de les seves publicacions, Diamond no va ser el primer a apuntar l'efecte psicològic de la disminució hormonal. L’any 2002, el biòleg Gerald Lincoln va publicar un estudi sobre els efectes de la testosterona en animals, concretament en bovins. Lincoln va observar que la disminució de testosterona els tornava irascibles, irritables i menys receptius sexualment.

Avui en dia es necessita una major evidència científica que asseguri que són els nivells de testosterona els responsables dels símptomes, ja que sembla també evident que la tensió emocional i l’estrès  disminueixen la testosterona encara que sigui de forma reversible. Què és el que fa disminuir l'hormona? L'edat? Els hàbits de vida? Són sempre els nivells baixos de testosterona els que produeixen aquests símptomes?

Queden molts dubtes per resoldre però conèixer que la fluctuació hormonal afecta l'estat emocional masculí ens ajuda a prendre consciència que la salut emocional i física dels homes requereix més atenció.

 

 

Eva Juni. Sexòloga masculina i Terapeuta de parelles.

 

 

La literatura eròtica

0da5236b31e77778a132eb7439a7e69f
Avui en dia quan parlem de literatura eròtica, automàticament ens ve al cap la trilogia de “Cinquanta ombres de Grey”. L’autora E. L. James ha venut més de 30 milions d’exemplars (ha superat fins i tot a Harry Potter), aconseguint tornar a posar de moda la novel·la eròtica i fent que socialment sigui més acceptada.

 

Què ens aporta?

 

La literatura eròtica ens ajuda a donar-li un petit espai al sexe en el nostre dia a dia.

 

Evitem deixar el sexe pel final del dia, després de totes les obligacions fent que el sexe tingui una mica més d’importància.

 

Estimula psicològicament el nostre desig (l’augmentem).

 

Treballem la imaginació i per tant fomentem les nostres fantasies sexuals (s’ha comprovat que com millor és la capacitat de fantasia d’una persona, millors són les seves sensacions eròtiques i els seus orgasmes).

 

Ens ajuda a agafar consciència que la sexualitat depèn de nosaltres (parlar de la manca de desig en les dones, els motius i com pot ajudar-nos la literatura).

 

Perquè és més consumida per les dones?

 

L’estimulació sexual de les dones és més imaginativa, més eròtica i sobretot a través de l’oïda i les sensacions (tacte).

 

Els homes, en canvi, prefereixen l’estimulació visual així com una informació més directa i sexual. Per això són els principals consumidors de pornografia.

 

Les fantasies en llegir lectura eròtica:

 

Moltes dones no es permeten aquest tipus de lectures perquè no accepten tenir fantasies, senten que “no està bé”. Pot arribar a viure’s com una infidelitat.

 

En altres casos es creu que tenir una fantasia comporta un desig de portar-ho a la pràctica quan no té res a veure.

 

Sí que és cert que hem de vigilar a l’hora de diferenciar la fantasia i la realitat, ja que en moltes ocasions s’espera que el que es llegeix passi igual a la realitat. No ens hem d’oblidar que és ciència-ficció. (Això ho comento perquè al Regne Unit ja s’ha donat el primer cas de divorci pel llibre eròtic “Cinquanta ombres de Grey”. L’advocada de la dona va argumentar que el marit era un “avorrit” per negar-se a atendre les noves demandes sexuals de la seva dona).

 

Quins llibres trobem actualment al mercat:

 

“Di mi nombre” (J. Kenner): Trilogia romàntica-eròtica amb un toc de misteri. Tracta d’una dona segura i emprenedora que es mou entre homes poderosos i li encarreguen una feina al Carib on es desenvolupa tota la història (coneix un home que pot destruir totes les seves barreres).

 

“Pídeme lo que quieras” (Megan Maxwell): Una trilogia eròtica molt sensual i morbosa que ha venut 250.000 exemplars al nostre país. Comença amb un gran empresari que contracta una noia artista per la creació d’una obra d’art.

 

“Alguien que no soy” (Elisabeth Benavent): Trilogia divertida, despreocupada, oberta, sexual, arriscada i molt energètica. Tracta sobre un trio, si és possible mantenir-ho, si et pots enamorar de dues persones a la vegada, etc.

 

“El diván de Becca” (Lena Valenti): Una trilogia que desenvolupa una història d’amor entre la Becca, una psicòloga mediàtica i l’Axel, un càmera. Els seus destins es van trobant i separant vivint moments apassionats.

 

Trilogia “Crossfire” (Sylvia Day): 3 volums d’una sèrie que està sent un èxit internacional. Són novel·les sensuals i molt provocatives. Noia jove que es trasllada a Manhattan amb el seu millor amic i coneix un noi amb el qual no pot controlar els seus impulsos.  

 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sex Coach, Sexòloga Clinica, Terapeuta de parelles, Professora i Escriptora.

 

 

 

Pràctiques innovadores i fantasies sexuals

a6da33cc192573b0d1abd113aeb2c2146


No estem parlant de pràctiques de ments perverses, sinó d'una cosa que, de manera controlada, pot estimular la passió i deixar enrere la monotonia.


Vivim un moment de revolució sexual. Homes i dones, tot i que en particular són més les dones, s'estan animant a experimentar noves pràctiques sexuals, estimulats entre altres coses pel "boom" de la literatura eròtica.


Aquest fenomen també ocorre perquè les dones han començat a desinhibir-se dels tabús sexuals, coneixen millor el seu cos i li treuen el partit que mereix en la seva capacitat eròtica que és molt major que la dels homes. És per aquesta raó que les coses que abans eren impensables, prohibides, perilloses o extravagants, ara formen part dels jocs eròtics de milions de parelles de diferents parts del món.


De totes maneres, la dependència d'un estímul sexual en particular no és saludable. És important, i ho adverteixen els especialistes en arts amatòries, que cada parella trobi en els seus propis límits, el que considera que li donarà plaer sexual.

1. "Bondage": Lligats!


És la tendència sexual més coneguda i potser la més practicada entre les parelles, tot i que moltes ho neguen. Es tracta d'immobilitzar la parella lligant-la amb cordes, cintes, venes, esposes o qualsevol altra cosa que et passi pel cap. Els lligaments poden fer-se sobre una part o sobre la totalitat del cos.
Aquest tipus de pràctiques s'han de realitzar amb compte, si és que no es vol tenir una emergència sexual incòmoda, com ara marques evidents o cremades a causa de la inexperiència.

BDSM Aquestes sigles engloben les següents pràctiques i fantasies relacionades entre elles: Bondage i Disciplina, Dominació y Submissió, Sadisme i Masoquisme.

2. "Dogging": Amants públics


A les trobades sexuals al parc, al bany d'un bar, en un cotxe estacionat en un carrer transitat, en un restaurant o en qualsevol lloc públic se'ls anomena "Dogging", però també es coneixen com a "cancaneo". Es requereix molta confiança i sobretot conèixer molt bé els límits de la parella per tenir relacions sexuals en aquesta classe de llocs.

3. "King out": Només petons i carícies


El que desitja que el preàmbul sexual sigui cada vegada més llarg, quedarà fascinat en proposar-li ara mateix a la seva parella practicar el "King out". Només petons i carícies de qualsevol intensitat es permeten en aquesta pràctica. Es pot fer el que la parella desitgi menys arribar a la penetració.
És perfecta per augmentar el desig i rememorar les sensacions d'adolescent.

4. "Sexting": Lletres apassionades


És una de les pràctiques més comunes entre les parelles. Es tracta de compartir amb la parella missatges eròtics, fotos i vídeos sexuals personals, a través del mòbil. Aquí es posa a prova l'habilitat per a seduir amb paraules.
Per a molts és una manera de trencar amb la monotonia i agregar innovació a la vida intima. D'altres utilitzen el "Sexting" per al preàmbul d'una trobada sexual i molts per a saciar els seus desitjos mentre s'està lluny de la parella. Per evitar que el material caigui en mans desconegudes, el millor que podem fer és esborrar-ho tot una vegada ho hem gaudit.

5. "Splosh": Cossos per assaborir


La sensació de plaer que es té en veure un cos untat amb menjar o qualsevol altra substància que el facin veure humit i brut se l'anomena "Splosh". De vegades l'experiència consisteix només a mirar, i en altres casos en assaborir.
Entre les substàncies més usades en l'"Splosh" hi ha la xocolata, la mel, el cava i el gelat. La llengua i els llavis juguen un paper important en aquesta experiència sexual.

6. Tantra


Aquesta doctrina oriental busca elevar l'esperit a través del desig sexual. És un camí espiritual basant en la ment i la continència del clímax que cada vegada desperta més interès. L'objectiu del tantra no és durar més al llit, això només és una part del tantra que s'ha malversat.

7. Ball eròtic


Existeixen diferents disciplines de ball eròtic i la seva pràctica s'està popularitzant gràcies als tallers i les escoles que ofereixen classes obertes a tot tipus de públic. L'striptease és potser el més conegut: combina música, llums, dansa i roba que va desapareixent a mesura que avança la melodia. Per altra part, actualment va guanyant molts adeptes el "pole dance" que pot arribar a practicar-se inclús als gimnasos, ja que els seus girs i ascensos requereixen molta força i resistència, així com un cos atlètic. Una altra opció és el burlesque, un ball essencialment sensual i seductor.

8. Vídeos i pel·lícules porno


És falç que les dones no s'exciten veient pornografia, tot i que hi ha de tot, és clar!
Si us doneu l'oportunitat de veure-ho en parella, estimulareu el vostre desig i de pas, segur que se us ocorren moltes idees per provar noves postures o tècniques.

9. Parlar durant l'acte sexual


Des de paraules tendres a cau d'orella fins a expressions de plaer o del que ens arriba a agradar alguna cosa que ens està fent la nostra parella. Gemecs, crits, paraules "brutes" (el que et sentis a gust dient, no hem de forçar res), alabar el penis o els pits de l'altre, etc.

10. Cites sexuals


Tot i que està molt bé que el sexe sigui espontani, de vegades no està malament planejar una escapada sexual amb la nostra parella a un hotel, en un cotxe, en un lloc perdut en el qual tinguem ganes de... On sigui!

11. Sexe Quickie


És un "rapidet", sense preparatius i amb la roba semi posada. El lloc? Per a les parelles més clàssiques, les diferents habitacions de la casa, el cotxe o el bany d'un bar. Si sou més arriscats, les possibilitats augmenten: l'ascensor, les escales o els passadissos de l'edifici, la darrera filera del cinema i, el millor de tots, el provador d'una botiga de roba. El moment? Si no ho tenim planejat millor, com més espontani sigui, millor serà.

12. Sexe aquàtic


"El bany és un complement ideal per la parella. Els sexòlegs recomanem aquest joc per donar importància a l'erotisme", explica la llicenciada Sandra Lustgarten, psicòloga i sexòloga. Pot ser d'immersió (ideal per fer-se carícies, perquè els músculs arriben a relaxar-se i la textura de la pell és més suau al tacte) o a la dutxa (als sex shops venen manilles que es col·loquen a la paret per facilitar les postures sexuals). "És delicat col·locar el preservatiu en aquest moment", reconeix la Sandra. Per això, recomana extremar les precaucions.

13. Role-playing


El canvi de papers és molt divertit i consisteix, bàsicament, a jugar a ser altres persones. La idea és transformar-se en metges, electricistes, cowboys, mestres, policies, strippers... o el que la vostra imaginació us ofereixi. Permet a ambdós tenir aquella emoció d'estar amb una altra persona. Com arranquem? Simula que no el coneixes de res, pregunta-li qui és i dóna-li peu a què inventi el seu propi personatge.

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sex Coach, Sexòloga Clinica, Terapeuta de parelles, Professora i Escriptora.

 

 

 

La Disfunció Erèctil, quan l’home no pot.

Disfunción erèctil cuando el hombre no puede
Es fa broma, es fan acudits i es tafaneja sobre “la impotència” dels homes, de les seves arronsades o qualsevol altre terme pejoratiu i poc empàtic amb les situacions en les que l’erecció s’espera i no apareix. I no es tracta de dramatitzar però tampoc es pot frivolitzar. En la disfunció erèctil, la frustració, la impotència i la sensació de fracàs son les emocions que sofreix l’home que les pateix.

Una definició adequada de Disfunció Erèctil (a partir d’ara DE) seria: “La incapacitat persistent o recorrent per obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l’activitat sexual, que provoca malestar acusat o dificultats de relació interpersonal…” (DSM-IV-TR).

La DE afecta a molts homes durant tota la vida. Pot presentar-se de manera esporàdica o persistent. L’edat, i sobretot a partir dels 40 anys, és un factor que augmenta la prevalença.

A Espanya, s’estima que entre un milió i mig i dos milions d’homes pateixen DE (Martín Morales, Sánchez Cruz, Sáenz de Tejada y Rodríguez Vela et al. 2001). A partir dels 70 anys, el percentatge augmenta de manera considerable.

Possiblement és la DE, la disfunció sexual que més sofriment genera a qui la pateix i la que més ajuda mèdica o psicològica demana.

 

Existeixen causes orgàniques que generen dificultats o les predisposen en relació amb l’erecció.

Entre elles, les més freqüents són:

-          Arteriosclerosis

-          Diabetis

-          Hipertensió

-          Hiperlipèmia

-          Tabaquisme, Alcoholisme

 

Però en tots els casos, hi ha un component psicològic amb independència que pot coexistir amb causes mediques:

-          La por al fracàs. Els dubtes sobre la capacitat d’erecció.

-          Estar pendent de l’erecció i “desconnectar” de l’erotisme i l’excitació. L’home es desconcentra i per tant, perd excitació i rigidesa d’erecció.

-          Conflictes generats en la parella per la DE.

-          Inseguretat personal, sentiments de culpabilitat.

-          Por al rebuig.

 

Perquè la resposta sexual no funciona de manera exacta ni segura en totes les trobades sexuals. Es tracta d’una resposta involuntària que no respon bé a les pressions, a les exigències i a les pors. Quan aquestes emocions estan presents en terreny sexual, allunyen l’excitació augmentant el risc de repetir DE.

Alguns episodis de DE han de ser presos amb normalitat. Si hem begut alguna copa, estem cansats, no estem de bon humor, etc., Però quan el problema persisteix és important demanar ajuda. La teràpia sexual per aquests casos arriba quasi al 90% d’eficàcia.

 

 

 

Eva Juni. Sexòloga masculina i terapeuta de parelles.

 

 

Sexe, llenguatge i comunicació

Sexo lenguaje y comunicación Eva Juni
El llenguatge ens diferencia com a humans, ens permet parlar, comunicar-nos i descobrir la realitat que ens envolta però, a més a més, el llenguatge també construeix realitats i les dota de significat.

I doncs, quin paper ha jugat el llenguatge en relació amb la sexualitat? La veritat és que el seu paper no ha sigut massa positiu.

Comencem pels genitals

Els genitals tenen sobrenoms, de vegades tenen noms grollers o inclús evitem referir-nos a aquests amb algun nom. Estem acostumats a escoltar que alguna cosa és un “conyàs” referint-nos a alguna cosa tediosa, avorrida, negativa. A l’home, el llenguatge no l’ha atacat tant. Quan alguna cosa es “collonuda” sol ser positiva, divertida. Però resulta que quan volem parlar de sexe, de genitals, ens falta molt llenguatge.

Passa el mateix amb la menstruació (aquell nom quasi monstruós que moltes persones temen pronunciar). Li diem “regla”, “la visita”, “aquells dies”. Moltíssimes maneres d’evitar dir les coses pel seu nom.

Existeix un llenguatge tècnic (Vulva, penis, escrot, vagina…) i un altre moralitzant i repressiu (“les parts”, “els baixos”, “parts pudoroses” etc.). I és que ens quedem curts.

Amb tot això, si partim de la idea de que el llenguatge construeix i assigna valor i significat a la realitat, genitals i sexualitat no tenen aquí un gran aliat. En els darrers anys hem millorat, és cert. A l’escola ja ens referim habitualment al penis, a la vulva, les noies no s’amaguen o es senten avergonyides per la seva menstruació, però encara ens queda molt camí per recórrer.

Però podem compensar. Descobrir, compartir i crear en parella un nou llenguatge. Buscar “noves maneres” per a referir-nos al nostre cos, a la sexualitat compartida. Podem anomenar-ho el “llenguatge de la intimitat”. Sobrenoms tendres pels genitals, per a les nostres trobades, etc.

Del llenguatge passarem a la comunicació. I ens farem la pregunta següent, Com ens comuniquem quan es tracta de la nostra sexualitat? Per a moltes parelles parlar sobre la seva sexualitat és complicat.

Us detallo algunes recomanacions per millorar la comunicació sexual. Perquè crec que comunicar-nos de manera sincera i efectiva és la base per a construir els codis propis de cada parella, guanyar confiança i sumar més satisfacció i plaer.

Una bona comunicació sexual funciona:

  • Si es basa en l’autenticitat: Ser autèntic. Ser un mateix. Expressant com et sents i com ets, en lloc de com creus que hauries de ser i sentir. No hi ha normes per aquestes coses.
  • Accepta les diferencies de l’altre: Es respecta la realitat de l’altre. Se l’escolta, valorant la confiança, sense jutjar.
  • Utilitzar els verbs: M’agrada – No m’agrada. Dir sempre allò que volem traslladar a l’altre. No esperem que ho endevini ni que ens llegeixi el pensament. És molt més senzill si compartim amb la parella el que ens agrada i el que no ens agrada.

Millorarem d’aquesta manera la confiança amb la parella i la seguretat personal. Sense malentesos.

No és una bona comunicació sexual:

  • Fingir: Fingir plaer, fingir que ens agrada alguna cosa que en realitat no ens agrada. Fingir és mentir.
  • No demanar: Esperar que sigui la parella que endevini el que estem esperant.
  • No parlar ni abans, ni durant, ni després del sexe per por a molestar a l’altre, per pensar que no fa falta, per pensar que no és apropiat,..

 

Perquè per molt que ens estimem o ens coneixem, només un mateix pot saber amb total claredat com se sent exactament i que desitja en cada moment.

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

Argots sexuals

soldQx2W4vU
Cada vegada, a la nostra societat, s’utilitzen més etiquetes per definir les coses, per tant és normal que passi en el món de la sexualitat i sobretot des de que existeixen els portals de cites online. És per això que un portal molt conegut ha elaborat un llistat de noves paraules utilitzades per definir conceptes relacionats amb el lligar i amb el sexe.

 

1.- Empotrador:

Home amb una vida sexual intensa que li agrada tenir la iniciativa en les relacions. La seva vigorositat acostuma a anar acompanyada d’un físic portentós.

 

2.- Heterocuriós:

Home o dona que mostra certa ambigüitat sexual, cert interès pel mateix sexe però porta una vida heterosexual.

 

3.- Sexting:

Lligar a través de les aplicacions mòbils amb missatges pujats de to.

 

4.- DILF:

Les sigles “Dad I’d Like to Fuck” identifiquen a aquells homes de més de 30 anys amb fills que tenen estil i són molt atractius.

 

5.- MILF:

La versió femenina “Mother I’d Like to Fuck” o el que és el mateix, dones més madures amb un gran atractiu i que agraden a nois més joves.

 

6.- “Viejoven”:

El contrari que els anteriors. Es refereix a aquells joves d’estètica i actitud madura que són perfectes per una relació a llarg termini.

 

7.- Precop:

És l’acord al que s’arriba amb una altra persona per mantenir relacions sexuals però sense cap compromís sentimental. Es tracta de la versió més internacional del “amigo con derecho a roce”.

 

8.- Shagbag:

És aquella bosseta discreta que es porta dins la bossa i en la que s’introdueixen tots els productes necessaris per tenir una trobada sexual segura i poder arreglar-se després de nou. És l’aliat perfecte per una cita casual.

 

9.- Sexymojis:

Són aquelles persones que acostumen a utilitzar les populars emoticones per lligar per les xarxes socials en comptes d’utilitzar paraules.

 

10.- Sexetarians:

Són les persones que només tenen sexe amb vegetarians.

 

11.- Demisexuals:

Són aquells que senten atracció sexual només per persones amb les que desenvolupen vincles emocionals.

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica especialista en Coaching Sexual

 

 

Viure sense sexe

asexual-experimenta-atraccion-sexual-personas MILIMA20160716 0029 11
Avui en dia, que a la nostra societat el sexe està tant present i que sembla que hem deixat enrere molts tabús, es visualitza una altra opció, una manera de viure la sexualitat que, molt sovint, se sent jutjada i incompresa. Parlem de l’Asexualitat.

I com la podem definir?

Hi ha diverses definicions pel que fa a l’Asexualitat, també batejada com la “quarta orientació”. La definició diu així: “L’Asexualitat és no experimentar atracció sexual cap a cap persona”. “No tenir impuls d’iniciar comportaments sexuals i eròtics”.

Sovint, hi ha un interès però no existeix el fet d’involucrar-s’hi. “Ho puc imaginar, ho puc desitjar però no ho sento”. “Persona que no experimenta atracció sexual cap a altres persones”.

Ser Asexual no és el mateix que practicar el celibat. Tampoc implica no poder tenir sexe ni tenir mai desig sexual ni sentir aversió cap a la sexualitat.

 

Hi ha qui ho defineix com a una opció sexual més, una manca d’orientació sexual.

A nosaltres no ens agraden les etiquetes, també perquè en sexualitat, les persones es poden moure per una línia que pot canviar al llarg de la seva vida, per la seva situació, experiències, edat, salut,.. No tot és blanc o negre.

 

També dins d’aquesta orientació hi ha diferents aspectes:

 

  • La demisexualitat on l’individu només experimenta realment l’atracció sexual un cop establert un vincle sentimental o emocional molt fort.
  • La grissexualitat on només es sent aquesta atracció de manera esporàdica i passatgera.

 

El debat està servit, les diverses opinions al respecte també i ens plantegem la pregunta següent:

 

Una persona Asexual pot tenir parella i sexe?

 

Doncs rotundament que sí. Un altre tema és la vivència del desig, l’erotisme o la passió que es pugui generar.

Molt sovint aquesta opció es topa amb el rebuig per part dels altres, amb la manca de respecte i comprensió, amb la necessitat de buscar “causes-solucions”.

Perquè, com en el menjar, hi ha qui gaudeix sempre d’un bon àpat i sempre té un foradet a l’estómac i hi ha qui menja per sobreviure, sense gana.

Si t’interessa el tema i vols més informació, et recomanem que visitis la pàgina web d’Avenes:

http://es.asexuality.org.

 

  Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

La bisexualitat

Bisexualidad
Avui en dia es segueix dient que la bisexualitat no existeix, que és el refugi dels homosexuals que no volen assumir la seva condició o de persones altament sexuals.

 

La realitat és que la bisexualitat existeix. És una orientació tan vàlida com la homosexualitat i la heterosexualitat, però estem educats en un context social en el que només hi ha dues opcions i hem de triar si blanc o negre. Vivim en una societat en la que passem d’un extrem a l’altre, no hi ha un punt entremig.  

 

La veritat és que els éssers humans som sexuals però tendim a posar etiquetes, és una forma de control, de seguretat i d’identitat social.

 

Si busquem la definició de bisexualitat trobem que és “la capacitat de sentir atracció emocional, sexual, romàtica i/o física per persones de més d’un gènere i/o sexe no necessàriament de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat ni al mateix temps”.

 

Kinsey va ser el primer que va estudiar el comportament sexual i va assegurar que entre el 5 i el 10% de la població és homosexual o heterosexual i que la resta s’enquadra dins les escales de la bisexualitat. Si encara no heu vist la pel·lícula que parla d’aquest tema us animo a fer-hi una ullada, es diu “Kinsey, hablemos de sexo”.

 

Si parlem de la bisexualitat masculina encara és molt més tabú que la femenina i la seva presència social és bastant inferior. Hi ha varies teories al respecte:

Una diu que és degut a que, per les dones, és més natural degut a la seva manera de relacionar-se socialment i íntimament amb altres dones.

Una altra expressa que socialment s’admet més la sexualitat entre les dones.

I una tercera considera que, en el cas dels homes, ser bisexual posa en joc la seva masculinitat.

 

Si parlem dels mites, davant la bisexualitat, n’hi ha molts però n’he ressaltat quatre d’importants:

 

1.- Les persones bisexuals són promiscues, infidels i vicioses per naturalesa.

 

2.- Estan confosos, és una fase de transició cap a la homosexualitat.

 

3.- Els hi agrada tothom, fins i tot senten atracció cap als seus amics.

 

4.- No poden estar només amb una parella, sempre els hi falta alguna cosa, necessiten els dos sexes. 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica especialista en Coaching Sexual 

 

 

Menopausa i sexualitat

Article Eva menopausia
Quan escoltem la paraula “menopausa” els aspectes agradables que ens venen al cap són més aviat escassos. És cert que, dins l’organisme d’una dona, succeeixen una sèrie de canvis hormonals (disminució en la producció d’estrògens) que “poden” afectar la vida sexual de la dona.

Moltes dones experimenten alguns d’aquests canvis:

- Una menor lubricació vaginal i en ocasions, dolor durant el coit

- Falta o disminució del desig sexual

- Una menor intensitat en l’excitació i l’orgasme

- Disminució del to del sòl pelvic

- Fogots, suors

- Palpitacions, vertigen, etc.

 

Vaja, no sona gaire bé i no és gens entusiasmant.

Saber què és el que t’està passant i el perquè, t’ajudarà a encarar aquesta nova etapa de la vida de manera positiva i natural. No totes les dones experimenten el que hem comentat abans, ni amb la mateixa intensitat ni durant el mateix període de temps. Totes nosaltres som molt diferents.

 

Més enllà dels canvis físics que puguin experimentar-se i de la intensitat d’aquests, és important com es viuen des d’un punt de vista psicològic i socio-cultural.

No podem oblidar que vivim en una societat on la joventut i la bellesa (més inclús en el cas de la dona) s’associen amb l’èxit i la felicitat. La menopausa ens obre les portes a la maduresa i no sempre és ben rebuda.

La manera en que vivim aquests canvis, la seva acceptació, disposar d’informació sobre el que ens està passant al nostre cos (la menopausa és senyal de que seguim vives, no és una malaltia), i la nostra vida afectiva i sexual prèvia serà el que produirà major o menor influencia en la sexualitat. És qüestió d’adaptar-se a les noves circumstàncies del nostre cos i aprendre a gaudir de les mateixes descobrint noves maneres si és necessari. I és que pot ser una bona manera de conèixer-se millor a un mateix i obrir-se cap al camí de les noves experiències.

 

 

  Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

"Squirting" o ejaculació femenina

placer
“L’squirting” o ejaculació femenina és un dels grans tabús del sexe actual, igual que ho era fa uns anys la pràctica del sexe anal. És un territori relativament modern d’estudi però, al mateix temps, s’ha posat molt de moda, és un dels grans fetitxes.

 

A què ens estem referint quan parlem d’"squirting"?

És l’expulsió d’una quantitat variable de fluid produït per les glàndules d’Skene (o glàndules uretrals) d’algunes dones durant l’orgasme.

El líquid és transparent i no té olor ni tampoc és orina. Sí que és cert que pot contenir certa quantitat d’aquesta perquè s’expulsa a través de la uretra.

 

Poc més del 50% de les dones saben identificar-la, investigar-la i aconseguir-la. Es diu que ho aconsegueixen les dones a partir dels 30 anys que viuen el sexe amb major naturalitat, comoditat i acceptació, que coneixen el seu cos i la seva sexualitat. En el fons, és lògic, ja que l’ejaculació femenina és potenciar un nou descobriment i per això has de tenir acceptats i gestionats la resta d’aspectes que composen la sexualitat.

 

Es comenta que hi ha diferents tècniques que faciliten viure i aconseguir aquesta experiència, per exemple al canal “youtube”, podem trobar pràctiques reals on ho mostren en viu, també es fan diferents tallers i xerrades sobre el tema.

Si haguéssim de donar una petita pauta per aconseguir l’"squirting" el primer que hem de fer és estimular el conegut punt G que el podem localitzar a uns 3-5 centímetres de l’entrada vaginal a la paret anterior. Així estimulem les arrels del clítoris que poden arribar a tenir una llargada de 8 centímetres però també estimulem la denominada pròstata femenina o glàndules d’Skene.

 

El món de la pornografia també està col·laborant molt a que aquesta pràctica es faci visible però al mateix temps s’està mitificant i sembla que un home sigui el “rei” si aconsegueix fer que una dona ejaculi. Hem de tenir en compte, com sempre intento recordar, que la pornografia és ciència ficció i tot està exagerat i idealitzat ja que si esperem que passi el mateix l’únic que ens generarem serà frustració i inseguretat.

 

Penso que és molt interessant descobrir nous racons de la sexualitat, voler anar més enllà i gaudir des de diferents perspectives, el problema és quan es torna una obsessió i es comença a generar pressió sexual. Ejacular no significa que la dona gaudeixi més ni tampoc que els orgasmes siguin millors ni tampoc que l’home sigui el millor amant, simplement és un aspecte més del sexe que el podem tenir i ens pot agradar o no. 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

Quan "arribar" no és l'únic objectiu

10-05-2017 disfrutar
Imagina’t passejant per un camí de ronda entre dues cales. Si no se’t passa pel cap, cap paisatge, et recomano el camí entre S’Agaró i Sa Conca (Costa Brava). Durant el trajecte t’esperen infinitats de sensacions per al gaudi dels teus sentits. Les vistes, els penya-segats, els colors del teu voltant, el so de les onades contra les roques, l’olor a sal, potser a flors i a pi, la sensació del vent i el sol a la teva pell. Pots notar i gaudir de totes aquestes sensacions o simplement ignorar-les i esperar només a arribar al teu destí. Tu decideixes.

 

Quan es practica sexe, és probable que també es tingui un objectiu: Arribar a l’orgasme. Sol ser la meta més habitual, la cirereta del pastís. Però, i si l’orgasme no fos la meta? El camí ja no mereixeria la pena? Els petons, les carícies, les olors, la nostra vista,..

 

I es que existeixen dues maneres de viure la nostra sexualitat:

 

-La primera té com a únic objectiu arribar a l’orgasme i tot el que fem busca exclusivament aquest fi.

 

-La segona simplement busca plaer, el plaer del moment, el plaer que transmeten els nostres sentits. El gust per mirar, escoltar, acariciar i ser acariciats. Fer un petó per gaudir simplement dels petons, no només per pujar esglaons a l’escala que ens catapulta a l’orgasme.

 

El plaer és intangible, personal i subjectiu. I sol aparèixer amb més freqüència quan ens obsessionem amb aquest. Quan ens alliberem de l’ansietat per complir amb el guió de com haurien de ser les nostres relacions, per arribar quan “toca”.

 

Pensa en tot el que et poden aportar els teus sentits a la teva propera trobada. Atreveix-te a no buscar, a no esperar. La vista, l’olfacte, el tacte, l’oïda i el gust seran els teus aliats en el camí. Para atenció al que sents a cada moment i descobriràs noves sensacions i maneres de gaudir. Tu decideixes. 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

 

/
JoomSpirit