La bisexualitat

Bisexualidad
Avui en dia es segueix dient que la bisexualitat no existeix, que és el refugi dels homosexuals que no volen assumir la seva condició o de persones altament sexuals.

 

La realitat és que la bisexualitat existeix. És una orientació tan vàlida com la homosexualitat i la heterosexualitat, però estem educats en un context social en el que només hi ha dues opcions i hem de triar si blanc o negre. Vivim en una societat en la que passem d’un extrem a l’altre, no hi ha un punt entremig.  

 

La veritat és que els éssers humans som sexuals però tendim a posar etiquetes, és una forma de control, de seguretat i d’identitat social.

 

Si busquem la definició de bisexualitat trobem que és “la capacitat de sentir atracció emocional, sexual, romàtica i/o física per persones de més d’un gènere i/o sexe no necessàriament de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat ni al mateix temps”.

 

Kinsey va ser el primer que va estudiar el comportament sexual i va assegurar que entre el 5 i el 10% de la població és homosexual o heterosexual i que la resta s’enquadra dins les escales de la bisexualitat. Si encara no heu vist la pel·lícula que parla d’aquest tema us animo a fer-hi una ullada, es diu “Kinsey, hablemos de sexo”.

 

Si parlem de la bisexualitat masculina encara és molt més tabú que la femenina i la seva presència social és bastant inferior. Hi ha varies teories al respecte:

Una diu que és degut a que, per les dones, és més natural degut a la seva manera de relacionar-se socialment i íntimament amb altres dones.

Una altra expressa que socialment s’admet més la sexualitat entre les dones.

I una tercera considera que, en el cas dels homes, ser bisexual posa en joc la seva masculinitat.

 

Si parlem dels mites, davant la bisexualitat, n’hi ha molts però n’he ressaltat quatre d’importants:

 

1.- Les persones bisexuals són promiscues, infidels i vicioses per naturalesa.

 

2.- Estan confosos, és una fase de transició cap a la homosexualitat.

 

3.- Els hi agrada tothom, fins i tot senten atracció cap als seus amics.

 

4.- No poden estar només amb una parella, sempre els hi falta alguna cosa, necessiten els dos sexes. 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica especialista en Coaching Sexual 

 

 

Menopausa i sexualitat

Article Eva menopausia
Quan escoltem la paraula “menopausa” els aspectes agradables que ens venen al cap són més aviat escassos. És cert que, dins l’organisme d’una dona, succeeixen una sèrie de canvis hormonals (disminució en la producció d’estrògens) que “poden” afectar la vida sexual de la dona.

Moltes dones experimenten alguns d’aquests canvis:

- Una menor lubricació vaginal i en ocasions, dolor durant el coit

- Falta o disminució del desig sexual

- Una menor intensitat en l’excitació i l’orgasme

- Disminució del to del sòl pelvic

- Fogots, suors

- Palpitacions, vertigen, etc.

 

Vaja, no sona gaire bé i no és gens entusiasmant.

Saber què és el que t’està passant i el perquè, t’ajudarà a encarar aquesta nova etapa de la vida de manera positiva i natural. No totes les dones experimenten el que hem comentat abans, ni amb la mateixa intensitat ni durant el mateix període de temps. Totes nosaltres som molt diferents.

 

Més enllà dels canvis físics que puguin experimentar-se i de la intensitat d’aquests, és important com es viuen des d’un punt de vista psicològic i socio-cultural.

No podem oblidar que vivim en una societat on la joventut i la bellesa (més inclús en el cas de la dona) s’associen amb l’èxit i la felicitat. La menopausa ens obre les portes a la maduresa i no sempre és ben rebuda.

La manera en que vivim aquests canvis, la seva acceptació, disposar d’informació sobre el que ens està passant al nostre cos (la menopausa és senyal de que seguim vives, no és una malaltia), i la nostra vida afectiva i sexual prèvia serà el que produirà major o menor influencia en la sexualitat. És qüestió d’adaptar-se a les noves circumstàncies del nostre cos i aprendre a gaudir de les mateixes descobrint noves maneres si és necessari. I és que pot ser una bona manera de conèixer-se millor a un mateix i obrir-se cap al camí de les noves experiències.

 

 

  Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

"Squirting" o ejaculació femenina

placer
“L’squirting” o ejaculació femenina és un dels grans tabús del sexe actual, igual que ho era fa uns anys la pràctica del sexe anal. És un territori relativament modern d’estudi però, al mateix temps, s’ha posat molt de moda, és un dels grans fetitxes.

 

A què ens estem referint quan parlem d’"squirting"?

És l’expulsió d’una quantitat variable de fluid produït per les glàndules d’Skene (o glàndules uretrals) d’algunes dones durant l’orgasme.

El líquid és transparent i no té olor ni tampoc és orina. Sí que és cert que pot contenir certa quantitat d’aquesta perquè s’expulsa a través de la uretra.

 

Poc més del 50% de les dones saben identificar-la, investigar-la i aconseguir-la. Es diu que ho aconsegueixen les dones a partir dels 30 anys que viuen el sexe amb major naturalitat, comoditat i acceptació, que coneixen el seu cos i la seva sexualitat. En el fons és lògic ja que l’ejaculació femenina és potenciar un nou descobriment i per això has de tenir acceptats i gestionats la resta d’aspectes que composen la sexualitat.

 

Es comenta que hi ha diferents tècniques que faciliten viure i aconseguir aquesta experiència, per exemple al canal “youtube” podem trobar pràctiques reals on ho mostren en viu, també es fan diferents tallers i xerrades sobre el tema.

Si haguéssim de donar una petita pauta per aconseguir l’"squirting" el primer que hem de fer és estimular el conegut punt G que el podem localitzar a uns 3-5 centímetres de l’entrada vaginal a la paret anterior. Així estimulem les arrels del clítoris que poden arribar a tenir una llargada de 8 centímetres però també estimulem la denominada pròstata femenina o glàndules d’Skene.

 

El món de la pornografia també està col·laborant molt a que aquesta pràctica es faci visible però al mateix temps s’està mitificant i sembla que un home sigui el “rei” si aconsegueix fer que una dona ejaculi. Hem de tenir en compte, com sempre intento recordar, que la pornografia és ciència ficció i tot està exagerat i idealitzat ja que si esperem que passi el mateix l’únic que ens generarem serà frustració i inseguretat.

 

Penso que és molt interessant descobrir nous racons de la sexualitat, voler anar més enllà i gaudir des de diferents perspectives, el problema és quan es torna una obsessió i es comença a generar pressió sexual. Ejacular no significa que la dona gaudeixi més ni tampoc que els orgasmes siguin millors ni tampoc que l’home sigui el millor amant, simplement és un aspecte més del sexe que el podem tenir i ens pot agradar o no. 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

Quan "arribar" no és l'únic objectiu

10-05-2017 disfrutar
Imagina’t passejant per un camí de ronda entre dues cales. Si no se’t passa pel cap, cap paisatge, et recomano el camí entre S’Agaró i Sa Conca (Costa Brava). Durant el trajecte t’esperen infinitats de sensacions per al gaudi dels teus sentits. Les vistes, els penya-segats, els colors del teu voltant, el so de les onades contra les roques, l’olor a sal, potser a flors i a pi, la sensació del vent i el sol a la teva pell. Pots notar i gaudir de totes aquestes sensacions o simplement ignorar-les i esperar només a arribar al teu destí. Tu decideixes.

 

Quan es practica sexe, és probable que també es tingui un objectiu: Arribar a l’orgasme. Sol ser la meta més habitual, la cirereta del pastís. Però, I si l’orgasme no fos la meta? El camí ja no mereixeria la pena? Els petons, les carícies, les olors, la nostra vista,..

 

I es que existeixen dues maneres de viure la nostra sexualitat:

 

-La primera té com a únic objectiu arribar a l’orgasme i tot el que fem busca exclusivament aquest fi.

 

-La segona simplement busca plaer, el plaer del moment, el plaer que transmeten els nostres sentits. El gust per mirar, escoltar, acariciar i ser acariciats. Fer un petó per gaudir simplement dels petons, no només per pujar esglaons a l’escala que ens catapulta a l’orgasme.

 

El plaer és intangible, personal i subjectiu. I sol aparèixer amb més freqüència quan ens obsessionem amb aquest. Quan ens alliberem de l’ansietat per complir amb el guió de com haurien de ser les nostres relacions, per arribar quan “toca”.

 

Pensa en tot el que et poden aportar els teus sentits a la teva propera trobada. Atreveix-te a no buscar, a no esperar. La vista, l’olfacte, el tacte, l’oïda i el gust seran els teus aliats en el camí. Para atenció al que sents a cada moment i descobriràs noves sensacions i maneres de gaudir. Tu decideixes. 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

 

Quan el desig es perd

Desig article Eva abril 2017

 


És cert que no totes les parelles viuen la sexualitat de la mateixa manera ni li atorguen la mateixa importància. Tenir molt desig o poc desig és una cosa totalment relativa perquè va en funció de qui ho visqui i de quina manera. S’ha de dir que comença a ser un problema i és la causa de moltes crisis i ruptures de parella quan implica un desequilibri en la sexualitat de la parella (un dels dos perd desig) o inclús els dos deixen de tenir interès i no troben la manera de resoldre el problema. Generant, per tant, desengany, frustració, retrets,… I una infinitat de coses que no alimenten el desig.

 

En primer lloc, s’ha de deixar de somiar amb mantenir la flama sempre encesa i mantenir la passió eterna, com si fos un regal inesgotable que ve juntament amb el “pack de l’amor o de la parella”. No ens hem d’oblidar que una de les variables més excitants i que generen més desig és la “novetat”. Amb la convivència i el pas del temps, de novetat no ens en queda massa però no hem de desesperar. El desig i la passió no tenen perquè esgotar-se. Simplement hem de prendre consciencia de que se’ls hi ha de dedicar una atenció especial.

 

En general, a excepció de situacions especifiques de malaltia, estrès, dols i algunes medicacions, alguns d’aquests consells ens poden ajudar a millorar el nostre desig, la sexualitat i la complicitat amb la parella:

 

 

  • No conformar-se. Acceptar que el desig pot disminuir i s’ha de pensar en què es necessita perquè torni a néixer.
  • Acceptar i conèixer el propi cos. Agradar-se a un mateix, no tenir complexes i intentar cuidar-se.
  • Reservar un espai per a la parella. Hi ha parelles tant ocupades (feina, fills, esports, amics, família) que no disposen d’un espai per a compartir la intimitat.
  • Ser sincers amb la parella. No fingir, no enganyar per vergonya, per la por,…
  • Desdramatitzar. Jugar, viure la sexualitat com un joc, que sigui plaent no com si fos un examen.
  • No quedar-se atrapat al passat. No perseguir sistemàticament el sentir i el reviure les sensacions de les primeres trobades. No serà sempre igual i no per això ha de ser pitjor.
  • Mantenir la complicitat. El joc, enviar-nos missatges, insinuar,..
  • Alimentar les fantasies. El desig està al cervell i les fantasies mantenen viu el desig. Podem llegir, imaginar,…
  • Atrevir-se. Incorporar joguines, llocs nous.
  • Conrear un espai personal independent. Allunyar-nos en alguns moments per desitjar retrobar-nos.
  • Sorprendre amb un detall, una cita, una nota, sentir-nos especials i gaudir amb sorprendre a la parella.

 

En moltes ocasions una disminució del desig es viu com una “alerta” de que alguna cosa no funciona, com un fracàs, un declivi de la relació. Dramatitzar-ho en lloc d’acceptar-ho i decidir solucionar-ho, comporta a moltes parelles a evitar el sexe, a demorar les trobades, a convertir una cosa plaent en una gran font de frustració i conflicte.

 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

Mites sexuals masculins

serenacevenini 16
No són pocs els homes que pateixen i que se senten frustrats pel seu rendiment sexual. 
El problema és que de vegades aquest patiment és del tot injustificat. Possiblement no existeix un problema de “disfunció real” . El problema són les expectatives i els mites que envolten la sexualitat i la pressió pel rendiment, que és més forta cap als homes.

 

Quan son joves perquè creuen que la seva manca d'experiència serà un greu problema i, quan passen els anys, esperen tenir el vigor dels 20 anys. Hi ha alguna cosa que no encaixa.

 

Imagineu una situació on dues amigues queden per prendre un cafè:

 

-Hola, Què tal?, com estàs?

-Amoïnada. Ell últimament està moix, no té ganes. Fixa’t amb ahir, ni amb el picardies.

-No pateixis, reina, deu estar estressat, cansat,..

Però en realitat l’amiga pensa: Segur que li fa les banyes, pobreta, amb lo bona que és i, a més, una innocent.

 

No seria una situació estranya. Si l'home no “compleix” a casa serà perquè no s'estima la dona, perquè està amb l'amant o fins i tot perquè ara resulta que serà homosexual. Apa aquí!! No hi ha més opcions? Segur que si.

La nostra amiga no s'ha plantejat com és el sexe en la parella, com és la comunicació sexual, com són les trobades, com és la relació de parella,... i mil coses que poden fer que el nostre amic hagi afluixat.

 

Normal.  Amb la llista de mites i pressions que segueixen presents, no és d’estranyar.

 

Aquí us en deixo alguns. A veure què en penseu: Us ho avanço: TOTS SÓN FALSOS!

 

  1. Els homes sempre tenen ganes i estan disposats a tenir sexe.
  2. Són ells qui han de prendre la iniciativa. Faltaria més!.
  3. Si té una erecció, vol dir que vol coit i que ha d'acabar.
  4. Els homes no necessiten parlar de sexe amb les seves parelles. Ja ho  fan sempre amb els amics. Si no parlen d'altra cosa.
  5. Si un home diu “no” a la seva parella serà perquè ja no te desig o en té una altra.
  6. Un home, si vol, pot controlar a voluntat la seva erecció i el temps que la manté.
  7. Si perd l'erecció serà perquè la companyia no li agrada gaire.
  8. Si té fantasies durant la trobada és que la parella no li agrada prou.
  9. Un bon amant ha d'assegurar l'orgasme de la seva parella.
  10. Ells no tenen vergonya. Els hi agrada tot.

 

 

Perquè els prejudicis, els mites i les pressions no ens ajuden a gaudir d’una sexualitat satisfactòria i saludable. El millor que podem fer és conèixer com som, què ens agrada, què volem i mantenir una comunicació rica i sincera amb la nostra parella.

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

 

La sexualitat en la parella estable

La sexualidad en la pareja de lEva 08-03-2017 abrazos


Quina època tant bonica aquella de les famoses papallones a l'estómac, dels petons i més petons, de la passió desenfrenada, de quan tot entre els dos era espontani i meravellós (o no, però cecs d'enamorament tot ens semblava de pel·lícula).

Amb el temps, van entrar a casa, sense demanar permís, les obligacions de la llar, les trobades no sempre de bon gust amb la família de l’altre, les despeses i els nous protagonistes de les nostres vides: els fills.

És freqüent que moltes parelles presentin queixes i decepcions en relació amb la seva sexualitat. Normalment comenten: "Abans  tot anava bé" "Molt sovint, amb desig" però ara, en molts casos, l'arribada dels fills afecta la intimitat de manera diferent segons les etapes.

L'embaràs i el part són èpoques que no solen generar més impacte, així com els primers mesos de vida del nadó. Aquesta època en la qual dipositem els 5 sentits i les nostres hores de vigília i de son al nouvingut  de la família.

Les dificultats solen sorgir quan la criança s'estabilitza i s’ha perdut part del rol de parella. Tenim un pare i una mare que durant massa temps no han parat prou atenció al paper de parella, a mantenir la intimitat.

Les expectatives també juguen un paper important en les decepcions i en la manca de desig. La bogeria i la passió del principi sembla haver abandonat casa nostra que ara fa olor de colònia infantil. Esperar que el desig es mantingui sempre a nivells del nostre enamorament és ser poc realista. La novetat és un gran afrodisíac i després de molts anys, de novetat, de sorpresa, ens queda poquet . Però, Es pot mantenir el desig i l'atracció?, I tant que sí. Pensem que en una relació estable, millora la confiança, perdem les pors i les vergonyes però cal buscar i treballar el desig en lloc de castigar-se i llençar la tovallola pensant que falla alguna cosa en la relació perquè ja no sentim amb la mateixa intensitat que al principi. Es tracta d'apostar per la qualitat, per crear noves situacions dins les rutines per deixar aflorar les sensacions que vam deixar enrere.

Mantenir la intimitat, els petons, les abraçades i en definitiva, el contacte físic, és imprescindible per evitar que es formi una paret de gel entre els dos que serà amb el temps,  complicada de trencar.

L’amor, a part d’intangible, és extremadament complex i variant. Es composa de sentiments, emocions, passions, humor i creences o expectatives. Però, per a complicar-ho més, l'amor com el veiem a les pel·lícules romàntiques només mostra el que succeeix en les primeres etapes d'una relació de parella: És la fase de color rosa: L'enamorament.

En general, les relacions de parella passen per diferents etapes:

1- L'enamorament: Atracció, idealització de l'altre i moment en què sorgeix el compromís.

2- El festeig: Passar temps junts, on el temps el dediquem gairebé exclusivament a l'oci i a les mostres d'afecte. En aquesta fase, la major part del que compartim és gratificant.

3- Compromís i convivència: "Ens en anem a viure junts". Aquesta és una etapa on solen aparèixer canvis en la relació i sorgeixen noves dificultats:

3.1. La imatge idealitzada cau. Tenim més informació de la nostra parella i no només de les seves virtuts.

3.2. Apareixen les rutines. L'eufòria de la novetat tan excitant comença a desaparèixer. La rutina i la monotonia és el gran enemic de la parella en aquesta etapa.

3.3. Apareixen les obligacions domèstiques i familiars. La balança canvia la seva posició. Ara dediquem la major part del temps a les obligacions i disminueix el temps que compartim en activitats gratificants o plaents.

No totes les parelles poden adaptar-se fàcilment a la nova realitat, a la convivència. D'aquí sorgeixen molts dels problemes i l'origen de moltes de les ruptures.

I, Què podem fer?

Deixar de banda els contes de fades on cada dia és com el primer, on es té a l'altre idealitzat. Com més gran és la idealització i les expectatives, més gran és la frustració.

Adaptar-se i superar les noves situacions. Treballar en base a la relació. Ens esforcem a les nostres feines, en cuidar els fills de la millor manera possible però, i la nostra parella?

Alimentar l'amor i el desig. L'amor necessita alimentar-se de conductes gratificants. Sorprendre a la parella, demostrar els nostres sentiments, compartir l’oci, cuidar les relacions i la intimitat. Recuperar les cites, l’arreglar-se per l'altre/a.

I perquè enamorar-se és meravellós però casual. El veritable mèrit és treballar per mantenir aquest sentiment viu.

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

L'embaràs psicològic

Embaràs psico Eva Juni
Si hi ha una prova de la capacitat de suggestió del nostre organisme, sens dubte, aquesta hauria d'estar entre les primeres.


El fals embaràs, embaràs fantasma o embaràs psicològic es coneix també com Pseudociesis des que John Mason Good, un metge anglès, va introduir aquest terme l’any 1823.


Doncs bé, l'embaràs psicològic és una resposta que realitza l'organisme respecte a un estat emocional. I aquesta resposta, com el seu propi nom    indica, es manifesta a través dels símptomes que podrien presentar-se en un embaràs real. La creença, la convicció d'estar  embarassada genera símptomes físics. Es produeixen canvis corporals tan autèntics com en un embaràs normal. Les dones  que són víctimes d'aquest trastorn psicològic NO MENTEIXEN.

 

   Fins i tot presenten els següents símptomes:

 

  • Trastorn del cicle menstrual. Pot desaparèixer la menstruació (Amenorrea)
  • Durada aproximada de 9 mesos, és a dir, el temps que dura l'embaràs real.
  • Augment del volum abdominal, encara que sense esborrament del melic.
  • Modificacions en les glàndules mamàries consistents en turgència que poden fins i tot segregar llet i canviar la pigmentació.
  • Sensació subjectiva de moviments fetals.
  • Nàusees i vòmits.
  • Augment de pes, fins i tot en ocasions més gran que els veritables embarassos.


 La diferència bàsica és tan real i molt dura per la víctima que pateix aquest trastorn: en un embaràs normal hi ha un zigot a  l'úter matern i en l'embaràs psicològic no.

 Segons els criteris del manual de Psiquiatria (DSM-IV) es defineix com un trastorn  somatoforme:


 "Presència de símptomes físics que suggereixen una malaltia mèdica i que no  es poden explicar completament per 
la    presència d'una malaltia, efecte directe d'una substància  o per trastorn mental".


 Així doncs, la pseudociesis és un tipus peculiar d'aquests trastorns en el qual els símptomes d'embaràs són causades 
per  alguna alteració mental, en comptes de per causes físiques o orgàniques.

 Per què passa?


  Hi ha diverses possibilitats o causes (cito alguns exemples):

  • Desitjos d'estar embarassada
  • Necessitat emocional, estats depressius
  • Pànic a l'embaràs (Sobre vigilància)
  • Problemes de parella

   Prevalença:


   L'embaràs psicològic, malgrat la seva aparent popularitat, és un trastorn molt poc freqüent. S'estima que només el

   0,005 de dones amb símptomes d'embaràs pateixen pseudociesis.
   Fins i tot s'han descrit casos en homes, generalment quan la seva parella està embarassada.

   Com ho podem abordar?


   Pensem que la dona que té un embaràs psicològic, normalment descobreix que no està embarassada a través

   d'una  ecografia o fins i tot en el moment del part. Aquest moment és un Shock. La dona necessitarà temps per

   poder entendre i superar el que li ha passat.


   La teràpia psicològica en aquests casos s'ha d'adaptar al ritme i situació de cada persona. Ajudar a comprendre

   el trastorn, les causes personals i acompanyar en el dol ajudaran a gestionar millor la situació.

   L'embaràs psicològic és un trastorn bastant complex i la comprensió és indispensable.

 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

Infertilitat i sexualitat

Parella insatisfeta pel resultat de la prova, Centre Núria Jorba a Barcelona

Encara que no hi hagin dades exactes, s’estima que un 15% de les parelles que volen tenir fills pateixen problemes d’infertilitat. Si tenim en compte els tabus i la vergonya asociats a tot el que relaciona la sexualitat, és fácil suposar que la xifra és major. De vegades, aquesta situació sorgeix com una ironía del destí. Després d’anys i anys de relacions, lluitant en contra de l’embaràs, sofrint pel retràs de la menstruació, quan per fi (amb milions de dubtes) prenem la decisió de ser pares (sovint es tracta d’una carrera final a contra rellotge amb la nostra edat) aquest, de cop, no arriba i ens preguntem: Com és possible?.

Anem a poc a poc i aclarem conceptes:

L’esterilitat és la incapacitat per concebre (que es produeixi l’embaràs) i la infertilitat la impossibilitat per finalitzar la gestació amb el naixement d’un nen/a sa/sana.

Segons el Consell Internacional de la Difusió de la Informació sobre la Infertilitat es considera que una parella és infértil quan:

  • No han concebut després de més de 12 mesos de mantener relacions sexuals sense protección o després de 6 mesos si la dona té més de 35 anys d’edat. La duració reduïda per a les dones de més de 35 anys es deu a una davallada considerable de la fertilitat a partir d’aquesta edat, per tant s’hauria de demanar ajuda més ràpid.
  • L’embaràs no pot dur-se a terme.

Aproximadament el 21% dels casos es deuen a un factor d’origen masculí, el 33% es deu a un factor femení, el 40% és de tipus mixte i la resta, amb un 6%, es deu a causes inexplicables.

No oblidem que entre les  causes també es troba la baixa freqüència sexual, vaginisme, disfunció erèctil, etc.,.

Assumir que s’és una parella infertil no és agradable. INFERTIL. Amb una sola paraula n’hi ha prou per evocar una  muntanya de pors i sentiments negatius:

  • “No som capaços”
  • “Alguna cosa no va bé”

De cop, sembla que el món sencer s’ha confabulat per recordar-nos les nostres dificultats: Anuncis sobre cremes i llet materna; es multipliquen els cotxets amb nens que ens creuem a diari pel carrer i sembla que tot el nostre entorn serà pare i quasi sense esforços i sense buscar-ho!

No és d’estranyar que gran part de les persones/parelles visquin aquesta situación amb conseqüències negatives, multiplicades pels comentaris del seu entorn i la pressió social rebuda en vers la maternitat/paternitat:

  • Negació
  • Depresió/ansietat
  • Culpa/ràbia
  • Retrets a la parella
  • Ocultació a tercers (vergonya i baixa autoestima)

Tot i els avenços en la medicina i les tècniques de reproducció assistida, el camí per ser pares es converteix en una aventura però no de la manera que nosaltres ens imaginàvem.

En les parelles en les que NO es revel·la cap causa orgànica que justifiqui la infertilitat, la sexualitat pot reorientar-se únicament amb FINALITAT REPRODUCTIVA: Trobades programades en els dies fèrtils, prendre’s la temperatura, orientació de la sexualitat a la penetració, ejaculació amb finalitat fecundant., (tot el contrari a l’espontaneïtat, naturalitat, desig,.).

Quan aquesta fase de “deures reproductius” no aconsegueix els resultats esperats, sovint es genera la frustració i els conflictes de parella i, lligat a l’impacte psico-social que va causar la infertilitat, és freqüent que moltes persones experimentin baix desig sexual i disfuncions sexuals com la disfunció eréctil en l’home o el dolor (disaperunia) en la dona.

Algunes recomanacions per evitar aquestes situacions són: Afegir una bona dosi de sentit de l’humor a les situacions programades (algunes d’elles es planifiquen i poden produïr falta de desig). No oblidar la part sensual, la part afectiva de la sexualitat. Preliminars, varietat,..

  • Tenir cura de la resta d’ àrees de la relació de parella (comunicació, oci, suport emocional.,)

En el cas en que la parella finalment acudeixi a un Tractament de Reproducció Assistida (TRA) és important que rebi recolçament, suport emocional i l’assessorament necessari durant tot el procés. 

 

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

 

¿Anorgàsmia masculina?


Anorgasmia masculina en Centro Núria Jorba en BarcelonaTradicionalment les dificultats que envolten l’orgasme s’han associat a la dona, però, cal apuntar que en un menor percentatge, existeixen les disfuncions masculines que s’agrupen en el que denominaríem  “Trastorn orgàsmic” i aquestes són l’ejaculació retardada, l’anejaculació i l’ ejaculació retrògrada.

El diagnòstic en l’Ejaculació retardada no és un assumpte senzill. No existeixen uns nivells de temps “mig”, que superats, puguin diagnosticar un trastorn. Algun lector pensarà “Quan més temps millor, ¿no?” però, s’ha de dir, que més que una qüestió de cronòmetre, el criteri per poder parlar de  disfunció és la dificultat recurrent en poder assolir l’orgasme durant l’acte sexual, malgrat tota classe d’esforços per aconseguir-ho. Es tracta d’una situació poc desitjada per qui la sofreix ja que genera frustració, preocupació i en alguna ocasió genera l’Orgasme fingit. En ocasions no hi ha reflex ejaculatori ni emissió seminal però tot i així es mantenen les sensacions orgàsmiques. Hi ha altres casos i son els que acostumen a generar major malestar, són aquells en els que l’home li es casi impossible assolir l’orgasme. En aquests casos, el nivell d’excitació pot ser excel·lent i no tenir afectacions en l’erecció.

L’Anejaculació es defineix com l’absència total d’ejaculació, a diferència de l’ejaculació retardada, en la que, tot i la seva dificultat, l’home pot aconseguir ejacular. En l’home pot haver-hi orgasme sense ejaculació, però en el cas de l’anejaculació la sensació orgàsmica també es troba afectada.

L’Ejaculació Retrògrada es produeix quan el semen, que normalment és ejaculat a través de la uretra, és redireccionat a la bufeta urinària. L’ejaculació retrògrada es pot anomenar també “orgasme sec”. El diagnòstic es fa, generalment, mitjançant un anàlisi d’una mostra d’orina que s’obté poc desprès de l’ejaculació. En els casos d’ejaculació retrògrada, la mostra contindrà un nivell anormal d’espermatozous.

Tot el malestar que poden generar aquestes alteracions en tots aquells homes afectats i les seves parelles, pot estar relacionat amb possibles causes d’infertilitat masculina.

Les causes pels trastorns de l’orgasme en l’home poden ser de caràcter psicològic o orgànic:

Causes psicològiques:

  • Problemes de parella.
  • Por a un possible embaràs (Ús recurrent de “marxa enrere”).
  • Ansietat, estrès...

 

Causes orgàniques:

  • Lesions medul·lars.
  • Obstrucció de les vies seminals (normalment causada per processos infecciosos).
  • Diabetis amb mal control glucèmic.
  • Alteracions hormonals (Hiperprolactinemía).

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

Sexe i alcohol, aliats o enemics?

Sexo y alcohol, Centro Núria Jorba en Barcelona

El consum d’alcohol, ja en la tradició Greco-Romana era una pràctica molt comú associada a l’oci, la vida social i les relacions sexuals. Es pensa en l’alcohol com aquell catalitzador que permet desinhibir-se de forma ràpida i senzilla, que augmenta el desig i que ajuda en el gaudir del sexe. Inclús se li atribueixen qualitats afrodisíaques.

Intentem imaginar una cita amb algú que ens agradi: El més probable és que imaginem una situació de sopar, una ampolla de vi i potser després una copa i, encara més, si la cosa pinta bé, possiblement l’altra persona ens convidi a “l’última copa” a la seva casa (com en les pel·lícules...) Lògic és que associem el consum d’alcohol com a afavoridor o potenciador de la nostra vida íntima.

Cert que, como en tot, la moderació juga un paper crític. No és el mateix parlar d’una copa de vi, que de sis... Si bé una dosi d’alcohol moderada pot desinhibir-nos, amagar sentiments de vergonya, timidesa i ansietat en relació amb el nostre físic o la sexualitat, aquest juga un doble paper que ja ens va avançar William Shakespeare, en una de les seves cèlebres frases a Macbeth: “L’alcohol provoca el desig però frustra la execució”.

I en aquells casos que ens veiem reflectits en el que a “la vergonya” es refereix, podem preguntar-nos: Existeix una altra manera més saludable de desinhibir-se i deixar fluir al desig? Es fa falta una copeta para deixar de pensar en els possibles defectes del nostre cos o si estarem a “l’alçada”?  Mites, complexes, tabús... I es que, encara que sembli contradictori, més allà dels seus efectes negatius en la nostra salut, l’alcohol, que ens desinhibeix i pot provocar certa eufòria, és un depressor del sistema nerviós central. A dosis grans, no és el nostre millor aliat.

En primer lloc perquè facilita conductes de risc. L’ús de mètodes anticonceptius, tant en joves com no tan joves disminueix.

En segon lloc, perquè el nostre aliat por convertir-se en el nostre pitjor enemic, tant en homes com en dones. En l’home, l’erecció, degut a l’efecte depressor del sistema nerviós central, es complica dificultant el coit, generant frustració en un mateix i la parella. De fet, són freqüents els casos d’homes que sofreixen disfunció erèctil de forma habitual i l’origen de la disfunció són les trobades fallides fruit del consum d’alcohol. En aquests casos, el fet de tenir dificultats en algunes ocasions, genera ansietat (por a que la situació es repeteix). La ansietat s’anticipa a noves situacions (ja sigui amb o sense alcohol) i pot generar nous errors erèctils, que fa que comenci un cercle viciós que pot ocasionar una disfunció crònica. A més en el que es refereix a l’orgasme masculí, l’ejaculació es retarda, a costa de la disminució de sensibilitat. Existeix diferències de gènere en quan a l’afectació en les dones. Sense voler generalitzar, dosi corresponents a 2-3 copes provoquen una reducció marcada del flux sanguini vaginal, una major dificultat en tenir un orgasme i menor intensitat i sensibilitat. Malgrat totes aquestes limitacions, moltes dones experimenten millor resposta sexual subjectiva en situacions on han pres unes copes. Aquest efecte positiu, no hi ha dubte que te molta més relació amb l’alteració de cognicions i  sentir-se més provocativa.

No existeix l’afrodisíac ideal, que ens permeti incrementar el desig i manegar la resposta sexual sense afectar altres funcions de l’organisme, ni l’alcohol, ni la banya de rinoceront...

 

 Eva Juni. Psicòloga i Sexòloga clínica

 

/
JoomSpirit