El menjar afrodisíac

fresa con chocolate
Cada any fem algun que altre excés amb el menjar com per exemple, per Nadal. Després d’aquesta època de regals i àpats pensem que hem agafat mania al menjar, hem acabat cansats de menjar, per això és el moment de tornar a estimar el nostre cos i una bona idea és incorporar un tipus de menjar que ens alimenti però que també ens faci potenciar la nostra sexualitat.

 

La primera pregunta que se’ns passa pel cap és si existeix el menjar afrodisíac o si simplement es tracta d’un mite. No s’ha acabat de demostrar si els aliments que comentarem després tenen un efecte directe però sí que està comprovat que milloren certs aspectes sexuals.

 

Els aliments que es consideren afrodisíacs tenen a veure amb els seus nutrients els quals tenen una funció vasodilatadora o estan implicats en un procés de tipus hormonal i, per tant, poden ajudar a propiciar l’excitació sexual. El problema és que n’hauríem de menjar en quantitat i esperar entre 6 i 8 hores així que no és gaire factible. També hem de comentar que la part psicològica pot donar-nos molt de joc ja que si utilitzem bé aquests aliments i propiciem un bon entorn on menjar-los, ens pot afavorir molt l’excitació.

 

Hi ha molta gent que no els hi agrada gens barrejar aliments amb sexualitat i és del tot respectable, així que abans de fer-ho haurem de conèixer els gustos de la nostra parella. En canvi, hi ha gent que els hi encanta, existeix la “sitofilia” que significa el fetitxisme sexual en el que es barreja l’erotisme i el menjar.

 

Hi ha diferents tipus d’afrodisíacs: 

Per acció central: tenen un efecte en el nostre cos.

Per associació: els aliments que visualment tenen molta relació amb els nostres genitals.

Per estimulació de les vies analògiques: els que ens aporten olors, gustos, sensacions que afavoreixen l’ambient sexual.

 

 

Tipus d’aliments (n’hi ha molts però parlaré dels més comuns a casa nostra): 

         Xocolata: hi ha controvèrsia en relació amb aquest aliment ja que uns diuen que combat la fatiga, augmenta la circulació sanguínia i estimula la secreció de serotonina relacionada amb el desig sexual. I altres parlen de que és el substitut del sexe.

         Mel: augmenta els nivells de testosterona, hormona relacionada amb el nostre desig sexual.

-          Canyella: millora la irrigació sanguínia als genitals i, per tant, augmenta l’excitació, també manté l’erecció i afavoreix el plaer.

         Vi negre: com ja sabem, l’alcohol és el major desinhibidor conegut. Si sumem l’efecte vasodilatador ja tenim la combinació perfecta per passar una gran nit.

         Maduixes: estimulen les glàndules endocrines i el sistema nerviós. A més a més, combinen perfectament amb la xocolata i el cava creant un ambient seductor.

         Mango: genera estrògens i testosterona així com millora la producció espermàtica i conté triptòfan (coneguda com l’hormona del plaer).

         Plàtans: encén la libido, millora l’estat d’ànim i l’autoestima i augmenta la sensació de seguretat.

 

I també podríem parlar de les ostres, les figues, la regalèssia, les ametlles, l’alvocat, el gingebre, el ginseng, etc. 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

 

Apps per a les diferents fases d'una relació

 

app sexo
PER CONÈIXER UNA PARELLA: 

 

Teasr: A diferència d'altres apps, l'usuari no podrà veure la imatge completa del perfil de la persona fins que no es generi una conversa entre tots dos i l'usuari decideixi desvetllar-la a poc a poc. Per enregistrar-te has de contestar unes preguntes sobre el teu estil de vida, els teus gustos i després afegir una foto.

Groopify: Més que lligar aquesta app cerca connectar amb gent d’interessos comuns, la qual cosa podria ser un bon començament per trobar parella.

Wanty: És una app per conèixer gent que està al mateix lloc que tu (discoteca, platja, etc.).



PEL DIA A DIA D'UNA RELACIÓ: 

 

Couple: És una eina per la parella que té opció de xat, pots compartir les teves imatges i vídeos de manera segura, es poden programar activitats amb el calendari integrat, etc.

Simply us: És una app pels ocupats, busca simplificar i sincronitzar les agendes. Es pot utilitzar per organitzar esdeveniments, crear llistes de tasques i fins i tot decidir qui serà l'encarregat de fer la compra.

2gether: És una de les apps per parelles més complertes del mercat. Incorpora un xat privat, un calendari compartit i un diari de la relació. És gairebé com una xarxa social, permet crear un perfil de la relació i fins i tot cuidar d'una flor virtual que simbolitza la relació. També inclou una "wish list" de plans o regals per sorprendre a la teva parella.

 

PER LA SEXUALITAT:

 

Spreadsheets: És una app per enregistrar si tenim una bona vida sexual, analitza el teu rendiment, la durada sexual i les vegades que ho has fet. T'ofereix estadístiques, gràfics, etc.

Kindu: Serveix per esbrinar les fantasies de l'altre o generar una discussió oberta de temes tabú. Això permet saber què pensa l'altre sobre assumptes que van des dels gustos més íntims fins a l'opinió de diferents pràctiques sexuals. Ens ofereix una llista de 600 preguntes que potser no ens havíem plantejat abans.

Desire42: És com una competició per veure qui guanya més punts duent a terme els reptes que et proposa la teva parella, poden ser més romàntics, més sexuals, etc. I s’ofereixen moltes idees.

iKamasutra: T'ofereix una guia il·lustrada d'infinitat de postures amb consells pràctics i divertits i a més, es converteix en un organitzador de tasques perquè confeccionis les teves llistes de postures provades, preferides i pendents.


PER LES RELACIONS A DISTÀNCIA: 


Between: És l'aplicació més popular per les parelles que tenen una relació a distància. Podem veure el lloc on es troba la nostra parella, l'hora local i la informació meteorològica. Així com un compte enrere per dates importants (com la de la vostra propera trobada). I un accés a una caixa de records on es poden guardar les imatges que preferiu. També inclou altres serveis com un xat privat, un calendari sincronitzat i, pels més atrevits, un servei de missatgeria de fotografies que s’esborren de manera automàtica passat un temps determinat.

Synaptop: És l’eina ideal pels que estan lluny. Voler veure una pel·lícula i no tenir a la teva parella al teu costat pot ser molt difícil. Per això, aquesta app, ajuda a sincronitzar vídeos, pel·lícules i cançons.

 

Bliss: Transforma el cibersexe en un joc. Podràs triar la teva música preferida, seleccionar què portes posat, el lloc i les teves preferències. Es tracta només de tirar els daus i el joc us dirà quin és el següent pas.


PER LES PARELLES AMB FILLS: 

 

Kids Kontrol: Et permet gestionar el dia a dia dels teus fills. Pots anotar totes les tasques que has d'atendre. Exàmens, treballs, materials, activitats esportives, fins i tot podràs veure les cites amb el dentista. El més interessant és que es sincronitza a l'instant amb el mòbil de la teva parella perquè l'agenda dels dos pares estigui actualitzada. No tornareu a oblidar-vos de res!

Baby Care: Aquesta aplicació et permet fer un seguiment molt complet de les cures i atencions del bebè: donar el pit, biberó, sòlid, somni, pipí/caca, salut, higiene, medicines, dents, creixement del bebè (pes, altura, circumferència del cap). Pots, fins i tot, configurar recordatoris i tens la possibilitat de compartir les dades amb la teva parella.

Kidfolio: Realment es tracta d'una comunitat de pares que serveix com a guia de paternitat. Permet capturar i compartir els valuosíssims primers records dels fills d'una forma senzilla. A més de crear un calendari de records, l'interessant és que permet aprendre coses noves cada dia sobre el desenvolupament dels nens, descobrir els millors productes per a pares i fills i obtenir recomanacions d'altres pares i mares que es troben en la mateixa situació que tu.

Care4teen: Amb aquesta aplicació no només podràs controlar quines pàgines web poden visitar els teus fills, sinó que a més pots saber en tot moment on es troben. Aquesta és una aplicació que s'instal·la al mòbil del nen i els pares poden veure, en temps real, on es troba el seu fill, què ha visitat a Internet, a qui ha trucat, etc.  

 

PER TRENCAR UNA RELACIÓ:


The breaking shop: S'encarrega de fer la feina bruta: comunicar a l'altra persona el final de la relació. Pagues un preu, decideixes com comunicar-ho i si li vols pots enviar un detall. 

KillSwitch: Serveix per eliminar tot rastre del teu ex del món online per poder passar pàgina i no saber res més d'ell/ella. 

DrunkBlocker: Està dissenyada per evitar els impulsos de contactar amb la nostra ex parella en els moments d'excés d'alcohol i falta de sobrietat.

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

Predir el futur de les parelles

Como-tener-una-cita-divertida-y-graciosa

 

Els psicòlegs i terapeutes de parelles sempre hem dit que hi ha una sèrie de components que determinen si una parella té possibilitats de seguir junts en un futur o no. Els components principals són la dedicació a l’altre, l’honestedat, la intimitat, la comunicació, etc.

Però, en un nou estudi on s’ha observat l’evolució d’un grup de parelles, han determinat que el patró de compromís és el paràmetre que millor prediu el futur de la relació. Per tant, han estudiat les ganes de casar-se de 376 parelles durant un període de 9 mesos.

Factors com les discussions, passar poc temps junts o sentir que tenim valors i prioritats diferents fan disminuir el nivell de compromís. En canvi, conèixer els pares de la parella, tenir moltes coses en comú i rebre recolzament dels amics incrementa les ganes de casar-se.

A més a més, aquest estudi ha determinat que hi ha 4 patrons de persones que, depèn de com siguem i de com sigui la nostra parella, farà que tinguem més opcions de futur o no.

 

1.- Dramàtic: és el grup més nombrós de l’estudi. Es dóna quan un dels membres té molts alts i baixos emocionals i la parella passa bastant temps separada. A més a més tenen poc recolzament familiar i dels amics. Per tant, aquest grup té el doble de possibilitats de trencar la relació.

2.- Centrat: aquestes persones són aquelles que valoren al company/a per sobre de tot. Tenen la idea de que la parella és el centre. Les parelles amb un dels membres d’aquest estil acostumen a acabar en boda.

3.- Social: aquest tipus de persones estan influenciades per la seva interacció amb l’entorn social, sobretot amics i família. Basen el seu amor en el companyerisme i l’amistat, sent molt positiu pel compromís. Tenen una evolució lenta però segura.

4.- Conflictiu: són les persones que es passen el dia discutint amb la parella. Sorprenentment tenen un patró de compromís més estable que les dramàtiques. Tenen un gran número de crisis però els hi resten importància. Es basen en l’amor passional que si no evoluciona cap a l’amor de companys acostuma a acabar en ruptura.

 

M’agradaria afegir que aquests grups també serveixen per les persones casades ja que el compromís s’ha d’anar demostrant dia a dia ja que estem en contínua evolució. Necessitem sentir que hi ha una progressió a la nostra relació. 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

On comença la infidelitat?

que estara pensando

 

Somiar amb una rebolcada passional amb el veí, fantasiejar amb el nostre actor preferit, intercanviar bromes pujades de to amb un company de feina...

 

Què és la infidelitat i què no ho és? On comença una infidelitat pot ser un tema molt subjectiu.

 

 

Hi ha persones que creuen que l’engany comença quan hi ha una consumació sexual, altres pensen que es dóna a partir del joc de la seducció (sigui virtual o real) i altres opinen que apareix en el moment que fantasieges amb un/a altre/a.

 

 

 

Les dades estadístiques diuen que:

 

 

- El 47% de persones afirma que la infidelitat comença quan les persones envien correus electrònics o missatges de text seductors o amb intencions sexuals.

- El 20% creu que l’engany comença al tenir una relació sexual.

- El 13% creu que donar-se un petó també ho és, davant l'1% que ja considera infidelitat una abraçada.

- L’11% senyala el comportament del coqueteig com a punt inicial.

- Les fantasies obtenen el 8% dels vots com inici d’una infidelitat.

 

Si parlem de fantasies eròtiques amb una altra persona, les dades indiquen que el 98% dels homes i el 80% de les dones amb parella han tingut una fantasia amb algú mentre tenien relacions amb la seva parella. Aquest algú pot ser real o imaginari.

 

Els experts, on m’hi afegeixo, defensem que les fantasies sexuals són un condiment indispensable per mantenir relacions excitants i sanes amb la parella. Estimular la imaginació desperta sensacions i possibilitats.

Amb això no vull dir que les fantasies hagin d’incloure una tercera persona, tot dependrà dels codis i límits de cada parella.

 

Si ho reflexionem a fons, una de les millors mostres de confiança i intimitat amb la parella pot ser el compartir amb ella les pròpies fantasies sexuals.

 

En relació al fet del què es considera infidelitat i què no, penso que ho determina la implicació sentimental amb una altra persona. Que no hi hagi contacte físic no vol dir que no hi hagin sentiments (siguin emocionals o sexuals).

És veritat que actualment amb plataformes com el whatsapp, facebook, etc. Hi ha més oportunitats, més desinhibició i més llibertat. A més a més, s’ha de remarcar que l’impacte emocional per la persona que descobreix una infidelitat virtual no és menys greu que si hagués descobert una infidelitat física.

 

Però, penso que hem de diferenciar infidelitat emocional de fantasia ja que aquesta última ajuda a mantenir certa novetat així com a despertar la passió. Sempre i quan el desig no comenci a tornar-se incontrolable i interfereixi en la nostra vida diària. Si passa això, indica que hi ha un problema en el nostre vincle de parella.

 

Com a conclusió diria que, el més important és que la parella estigui d’acord en els límits, en el que està i no està permès, per això, sempre acabem al mateix punt, és indispensable una bona comunicació de parella.

 

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

 

Sexe i parella estable

mantener pasión toda la vida
El sexe en una parella és imprescindible, sense el sexe la parella no existeix, es passa a ser amics o companys de pis.

 

Molts estem pendents de la freqüència, de la quantitat de sexe que tenim amb la nostra parella. Hi ha molta informació i dades estadístiques al respecte però penso que en aquest tipus d’estudis es pot mentir perquè es molt difícil obtenir dades viables.

 

 

De totes maneres, un cop puntualitzat, les dades indiquen que la freqüència sexual és de:

 

3,2 trobades sexuals a la setmana el primer any

- 1,9 trobades sexuals a la setmana el segon any

- 1,1 trobades sexuals a la setmana durant el tercer any

 

Tots sabem que és lògic que el primer any tinguem més ganes degut a l’enamorament i l’ajuda de les conegudíssimes hormones. Un cop ja portem tres anys significa, normalment, que ja estem convivint, veient-nos les cares cada dia i compartint moments bons i dolents.

Per tant, el secret no són els anys en sí sinó la convivència que ens elimina les ganes de veure’ns, de trobar-nos a faltar, d’haver de buscar moments intims.

 

La clau per mantenir el desig al pas dels anys és la fantasia, no n’hi ha prou amb estimar a la parella sinó que fa falta recordar certs moments sexuals, imaginar-ne de nous, etc. Fer néixer el desig durant l’enamorament i tenir i sentir atracció sexual al principi és normal i fàcil, el problema és mantenir-ho.

 

Els tres factors negatius influents en el desig sexual són la monotonia, la falta de sorpresa i la rutina. Si sempre fem el mateix, de la mateixa manera i sense cap factor impactant o sorprenent acabarem entrant en una dinàmica de falta de ganes i de poca energia per voler-ho canviar. El millor és evitar caure en els hàbits, prevenir la situació i tenir-ho present des d’un bon principi.

 

És veritat que en qüestió de gènere el desig es manifesta de forma diferent. L’home pot tenir desig d’una manera més ràpida i independentment del lloc i el moment en el que es trobi i el sexe per ell és un indicador de l’estat de la relació, com més sexe hi hagi significa que la relació va millor.

En canvi la dona necessita una intimitat, un benestar amb la parella i un pensament eròtic per tenir desig. Així com el sexe per ella és una conseqüència: quan la parella funciona, el sexe va bé.

 

 

Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

 

Divorci amb fills

divorcio

 

Més de 100.000 matrimonis es divorcien cada any a Espanya. El perfil majoritari d’aquestes parelles és de persones amb edats entre els 40 i els 50 anys i amb fills.

 

Un divorci amb fills significa que la vida familiar, tal com estava entesa, es trenca. Hem de fer 2 dols: la pèrdua de la parella i la pèrdua de la família.

Hem de tenir en compte que la ruptura no només afecta a la parella sinó també als fills. Han de canviar uns hàbits i unes rutines de vida i a més, cal acceptar el fet de que a partir d'ara veuran els pares per separat i un 50% del temps, en la majoria dels casos (custodia compartida).

 

Per tant, què fem quan ens diuen de marxar de casa després de molts anys de matrimoni?

L’escriptor Nicholas Lezard ha viscut en primera persona l’experiència i ha volgut compartir les seves vivències.

 

1.- El més important, diu, és no prendre decisions radicals ni transcendentals just després de la separació ja que poden aparèixer les ganes de venjança. Per tant, el millor és esperar una mica per gestionar els papers i quan sigui el moment, intentar negociar i buscar un acord entre ambdues parts.

 

2.- S’ha de potenciar la vida social i recomana que no s’iniciï cap relació de parella. Durant la fase de dol s’està molt trist i desmotivat i conèixer gent nova ajuda a recuperar-se del cop.

Una vegada s’ha superat la fase del dol es tendeix a caure en l’error de bolcar-se de nou amb la primera relació sentimental que apareix degut a les ànsies de tornar a recuperar la vida de parella. Això pot comportar prendre decisions precipitades.

 

3.- Els fills es converteixen en el més important. El shock provocat pel divorci ajuda a centrar-se molt més en els fills, que no pas en la feina i en el dia a dia com passava abans. Això comporta una millora en el vincle emocional amb ells i en la qualitat del temps compartit.

 

4.- Toca acceptar les limitacions econòmiques i valorar el dia a dia. S’ha d’encarar com una nova etapa amb condicions diferents.

 

5.- És important reflexionar i aprendre del que ha passat. S’acostuma a canviar la manera de viure i de veure les coses. Es fa un creixement personal i s’aprèn que no te sentit intentar canviar a les persones.

 

6.- Els gustos tornen a ser semblants als de la joventut. La majoria d’aficions compartides amb la parella tendeixen a eliminar-se amb la separació. Es recuperen les aficions prèvies al matrimoni. És un moment on un mateix tendeix a retrobar-se de nou.

 

APPS AL TRENCAR UNA RELACIÓ:


The breaking shop: S'encarrega de fer la feina bruta: comunicar a l'altra persona el final de la relació. Pagues un preu, decideixes com comunicar-ho i si vols, pots enviar un detall. 

KillSwitch: Serveix per eliminar tot rastre del teu ex del món online per poder passar pàgina i no saber res més d'ell/ella. 

DrunkBlocker: Està dissenyada per evitar els impulsos de contactar amb la nostra ex parella en els moments d'excés d'alcohol i falta de sobrietat.

 

 Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual

 

 

 

Estem amb la persona adequada?

Hand-Printed-Oil-Painting-on-Canvas-Indians-Lovers-Couples-Forever-Love-for-Home-Sitting-Room-Decor 6
És difícil saber si després dels primers mesos de passió i enamorament la relació que acabem d’iniciar serà la que desitgem. Però el que sí que podem és anar preguntant-nos si la persona amb la que estem és adequada per nosaltres.

Els psicòlegs tenim molt clar el que fa que una relació no funcioni i estigui condemnada al fracàs: la falta d’honestedat, l’absència d’intimitat, la por al compromís, etc. Però és més difícil saber quins elements són necessaris perquè una relació funcioni. L’únic que s’ha descobert és que la clau està en la satisfacció de la relació, és a dir, que els dos membres de la relació sentin que estan rebent el que necessiten de l’altre i de la relació.  

Per respondre a la pregunta plantejada a l’inici hem de plantejar-nos 4 qüestions:

 

1.- Estem satisfets amb la nostra relació actual?

Hem de reflexionar sobre les diferents parcel·les de la parella: sexe, economia, intimitat emocional, interessos comuns, comunicació, convivència, etc.

Si en la majoria dels camps ens sentim a gust, de moment la nostra parella és adequada però hem de vigilar de no auto enganyar-nos per por a encarar la realitat.

 

2.- Ens hem sentit més satisfets amb una altra parella?

Si se’ns passa pel cap la idea de que hem estat molt millor en altres relacions i les recordem constantment trobant-ho a faltar, hi ha un problema.

Si és així hem de veure què ens falta, què recordem per intentar-ho treballar a la nostra relació ja que sinó està destinada al fracàs.

 

3.- Podem imaginar-nos estant millor amb una altra persona?

Si hi ha alguns aspectes de la relació que compartim i els gaudim més tenint-los amb una altra persona abans que amb la nostra parella, hem de plantejar-ho perquè per suposat significa que hi ha alguna cosa que no està funcionant. I en moltes ocasions, posant el problema sobre la taula i buscant alternatives, podem fer-hi front i aconseguir de nou un benestar de parella.

 

4.- La nostra insatisfacció la provoca la parella o nosaltres mateixos?

És difícil respondre a aquest plantejament però, de vegades el problema no és la relació sinó que no estem bé amb nosaltres mateixos i per tant, fa difícil que puguem cuidar la relació. Per això, en certs moments de la nostra vida, necessitem estar sols per saber qui som, què necessitem i resoldre alguns aspectes.

 

Sobretot hem de recordar que en algunes circumstàncies la millor opció és la separació, sent el camí més positiu. 

 

 

 Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual 

 

 

Els 10 temes més típics de discussions de parella

discusiones-de-pareja
1. La família d'origen
: El tema de la família d'ell o d'ella és un motiu freqüent de discussió, sobretot en parelles que acaben de començar ja que creen les primeres normes i hàbits de parella.


2. Els diners: Les discussions pels diners apareixen al llarg de tota la història de la parella, tant se val quina sigui la seva edat i des de que es casen fins que porten molts anys de convivència. Per aquesta raó recomano crear unes regles inicials de com volem portar la part econòmica.
Què és menys conflictiu: mantenir comptes separats o fer un fons comú? Depèn. Hi ha els qui mantenen comptes separats i cadascú es fa càrrec de determinades despeses; i hi ha els qui donen el seu sou a l’altre perquè l'administri. Qüalsevol dels dos sistemes i d'altres, serveixen. No hi ha un model millor que l'altre sinó un en el qual els dos membres de la parella se sentin satisfets.

3. La feina i la carrera: En moltes parelles, més enllà de qui guanyi més o menys, la baralla pot venir pel costat de qui té una posició més important a nivell laboral i fa que dediqui més temps a la carrera professional que a les activitats de parella i a les obligacions familiars. 

4. Els fills: Les discussions en relació amb els fills són inevitables i necessàries per acordar temes fonamentals com l'educació, els permisos i els límits. Si els dos estan involucrats, hi haurà diferències i cal anar negociant. És lògic que sorgeixin diferències perquè cadascú ve de famílies diferents, amb valors i percepcions diferents.
Com es negocien aquests temes quan la parella està separada?
La negociació val tant per a les parelles que viuen juntes com les que estan separades. A mesura que els fills creixen, porten diferents problemàtiques. Primer, és l'escolaritat, després les sortides, els diners...

 

5. Les tasques domèstiques: Les discussions per aquest tema són inevitables però el que sí que podem controlar és com plantejar el malestar. Sempre s’ha d’intentar transmetre com una demanda positiva no com un retret.

I com seria una forma positiva de plantejar les coses? 
Primer, cal descriure la situació. 
Segon, dir el que sentim. 
I, en tercer lloc, proposar com es podria solucionar. No pensar que l'altre hauria d'adonar-se’n o saber-ho si no l'hi ho diem. L'altre pot no adonar-se’n encara que sembli obvi.

6. La gelosia: Quan són normals els gelos i quan poden destruir una parella? En tota relació, una quota de gelosia denota interès per l'altre, per cuidar a algú a qui considerem valuós. Però, quan la gelosia es torna exagerada o malaltissa, acaba destruint la relació.
Com podem evitar que arruïni la relació? Des del principi de la relació s’ha d’intentar no donar peu a demandes que provoquin un intent de control, s’han d’establir molt bé els límits.

7. El temps lliure: Per què els caps de setmana o les vacances poden tornar-se un malson per a la parella? En general, hi ha moltes discussions en relació a què es fa durant el nostre temps lliure i quant temps es dedica a la parella o a la família i quant a un mateix.
En una parella ha d'haver-hi un espai per a un mateix i un altre, compartit. Si tot és compartit, algú s'està anul·lant, o els dos. Si només s'uneixen per un punt que amb prou feines es toca, hi ha poc contacte. La línia entre l’excés i el desinterès és, de vegades, molt prima. Per tant, l'equilibri no és fàcil.

8. Els intents de canviar a l'altre: Per què si triem a algú pel que és després volem canviar-lo? Els terapeutes de parella solem dir que la gent se separa pel mateix que s'enamora. Moltes vegades, es tria l'oposat, allò que complementa i, per tant, fascina. I, mentre no es conviu, és fàcil admirar en l'altre aquests trets diferents. Amb l’enamorament, es compra la il·lusió de que tot canviarà. Però es tracta d'una il·lusió.

9. Els detalls: Les discussions per temes més petits són molt freqüents. Perquè els detalls no són tant detalls. Aquestes baralles revelen lluites pel poder, inflexibilitat i intolerància. Diuen molt sobre la consideració que es té per l'altre.
Però, val la pena barallar-se per aquests detalls? Val la pena parlar sobre ells, perquè són coses que ens molesten i que pertorben la relació. Sempre seguint les regles de: plantejar el tema de forma positiva, en primera persona i sense acusar, i deixant clar quina és la nostra proposta o què necessitem.

10. La necessitat de guanyar o tenir raó: Quan convé posar-se ferm i quan és millor dir “fins aquí he arribat” en una discussió? És important parlar, però hem d'anar amb compte en com plantegem la discussió. Moltes vegades, volem convèncer a l'altre de que tenim la raó o una determinada idea. Hem de preguntar-nos si volem resoldre el problema o simplement guanyar a l'altre.

 

 Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual 

 

 

 

Regals per les diferents etapes d'una relació de parella

Regalos para parejas

Arriba el Nadal i és una de les èpoques en que toca regalar i pensar en quina serà la millor opció i què li agradarà o li farà il·lusió a la nostra parella. També hi ha molts moments en els que volem regalar alguna cosa a la nostra parella però, hem de vigilar i pensar si serà adequat o no i tenir en ment si és el moment idoni per regalar-ho.

Per això, volem parlar de què em de regalar a la nostra parella depenent del moment de la relació en el que ens trobem (el temps que portem junts).

Abans de començar amb exemples concrets, s’ha de tenir en compte que els regals van en funció de dues variables: el que volem dir amb aquell detall i a qui li estem regalant (personalitzar-ho). Per tant, depenent del moment de la relació voldrem dir unes coses o unes altres.

Si ho dividim per diferents etapes començant pel principi ens trobem:

Primers mesos (1-3 mesos):

- Algun detall personalitzat poc íntim i de parella però que demostri que estem coneixent a aquella persona (assortiment de bombons, algun element de decoració, una espelma amb un missatge, etc,.)

- També podem organitzar una cita o comprar alguna cosa inesperada quan estem amb la persona.                

De 3-6 mesos:

- Regalar experiències divertides o més romàntiques (packs regal) on la persona pugui triar diferents opcions.

- També podem començar a entrar en terreny sexual per seguir mantenint el joc i fer que sigui una opció per seguir innovant.

- Sorprendre demostrant que pensem amb aquella persona (esmorzar a domicili).

De 6 mesos a l’any:

- Ja tenim informació i podem començar a personalitzar.

- La part romàntica dependrà de la serietat i l’evolució de la relació. Per exemple, podríem començar a regalar joies.

Quan anem a viure junts:

- Regalar un detall per casa nostra, un clauer per a parelles, un kit de parella, un marc amb una foto nostra etc,.

A partir de l’any:

- Qualsevol opció és bona mentre no siguin coses d’obligació i de tasques. S’han de tenir en compte els detalls.

Quan ja portem temps:

- Regals sexuals que donaràn un nou incentiu a la relació.

- Vals de parella, talonari perquè l’altre pugui demanar les coses que vulgui i viure moments inoblidables.

- Regals per a que la parella es senti única i cuidada (tractaments, spa, dia de compres, dia d’anar al cinema...) o coses individuals o alguna cosa que li agradi i ens adaptem a compartir-la.

- Experiències per retrobar els moments de parella i tornar a connectar. 

 

 Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual 

 

Famílies reconstituïdes

Families reconstituides, Centre Núria JorbaEn l’actualitat s’han produït una sèrie de canvis socials que han donat lloc a l’aparició, cada vegada més freqüènt, de noves formes de família, i entre aquestes, tenim la família reconstituïda. Aquesta es defineix com una família formada per dos adults en el que un o ambdós membres aporta fills o filles d’una relació anterior.

Abans de continuar, cal tenir en compte que els components d’aquestes famílies ja porten una càrrega d’una pèrdua implícita, per tant, han hagut de passar per un procés emocional. Actualment, el nombre de famílies reconstituïdes a Espanya, està en ple creixement, el qual ha augmentat del 3,8% a l'any 2001 al 6,2 a l'any 2011.

Tot i que d’entrada ens sembli que la majoria d’aspectes relacionats amb aquest tipus de famílies, porti més problemes que beneficis, és cert que un d’aquests beneficis és que la flexibilitat, la creativitat i la tolerància fan que la família sigui un entorn ric d’intercanvi i experimentació de noves maneres de relacionar-se. A l’experimentar que les relacions no són eternes ni ideals els hi dóna una actitud més tolerant cap a la vida.

No obstant, com tot, les famílies reconstituïdes tenen dificultats típiques que es descriuen a continuació:

  • Intromissió de l'ex parella
  • Sovint s’utilitzen als nens com a fonts d’informació i manipulació
  • La família externa
  • Els canvis estructurals

És important tenir en compte que, abans de conviure junts, es tingui la seguretat de que la relació de parella té perspectiva de futur. Per fer-ho, es podria esperar un temps prudencial per comprovar-ho.

D’altra banda, cal ser conscient i acceptar que aquest procés requereix temps. Una de les maneres per evitar empitjorar el procés és crear costums, celebracions i tradicions noves que fomentaran la identitat i la cohesió de la nova família, així com treballar molt l’expressió emocional, la comunicació i el recolzament.

La parella del pare/mare ha de tenir un rol més d’amic que dedicar-se a imposar disciplina. Una manera d’aconseguir-ho és anar apropant-se inicialment d’una forma més verbal que física. És a dir, l’efecte verbal i la creació d'un vincle han de ser més importants que el propi contacte. Això és degut a que els nens no admeten l'autoritat d’un adult fins que aquest no s’ha guanyat la seva confiança i respecte.

A continuació, em disposo a exposar un seguit de reptes que cal anar superant dins les famílies reconstituïdes:

  • Buscar un lloc d’habitatge i gestió econòmica. En aquest cas, és important buscar un lloc nou per viure en el cas de que els dos membres de la parella tinguin fills i després, moure’s on estan els fills en el cas de que tant sols un d’ells en tingui
  • Deixar clar els rols de cada membre de la parella
  • Tenir clar el calendari
  • Tenir establertes les pautes d’educació familiar

Per últim, vull destacar que la part més complicada en aquests casos són els adolescents entre 10-14 anys, ja que els infants menors a l’edat mencionada són petits i no acaben d'entendre la situació, mentre que els més grans ja fan la seva vida.

D’altra banda, la dedicació a la parella durant el procés esdevé un ingredient que facilita l’adaptació, ja que si no és així des de l’inici de la convivència és possible que sorgeixin futurs problemes.  

 

 Núria Jorba. Directora del centre, Sexòloga Clínica i especialista en Coaching Sexual 

 

 

Etapes del dol en una ruptura amorosa

etapas duelo amoroso Centre Núria Jorba a BarcelonaQuan es trenca una relació de parella, és inevitable passar per un període de dol emocional i crisi sentimental que porta a la reconstrucció de la pròpia vida, i fins i tot de la identitat. El psicòleg Stephen Gullo, en el seu llibre "El xoc sentimental", delimita i explica les fases d'aquest procés. Defineix el xoc sentimental com un fenomen normal amb un curs previsible de símptomes, fases i esdeveniments que té un principi i un final. Davant una ruptura, el fet de poder conèixer les diferents etapes per les quals passarem, proporcionarà perspectiva davant la situació i l'oportunitat d'engegar diferents estratègies i recursos segons s'avanci per l'experiència.

La primera etapa és de paral·lització i desorientació, i normalment poden aparèixer dificultats per dormir i menjar. És com si s'entrés en xoc. En realitat és una etapa protectora de curta durada, que aïlla l'impacte psicològic que comporta la pèrdua de la relació. Posteriorment es passarà a l'etapa de pena. Probablement et sentiràs irritable, malhumorat i tendiràs a tenir explosions de plors descontrolats. Inicialment pots sentir com si haguessis perdut un part teva, com si la solitud i el buit t'emboliquessin. Aquesta tristesa no és deguda a la pèrdua de la persona, sinó a les pèrdues múltiples que suposa la ruptura d'una relació: el temps que es va compartir, els projectes comuns, les esperances i il·lusions posades en la relació, l'estil de vida, les rutines, la llar, l'entorn social conjunt… Es tracta d'un conjunt de canvis que s'aveïnen, i a molts de nosaltres ens provoca temor sortir de la nostra zona de confort. Davant d'aquest dolor, molts intenten reprendre algun tipus de contacte amb la persona estimada, com una espècie de remei a curt termini per pal·liar la pena que senten. No és una bona idea durant l'inici de la ruptura intentar mantenir cap tipus de relació, perquè les emocions han de ser digerides i gestionades. Deixar passar un temps prudencial sense contacte farà que sigui més fàcil avançar per les diferents etapes. És important no quedar-se bloquejat i intentar seguir amb el nostre funcionament diari. Malgrat les dificultats, fluir amb el dolor de la pèrdua permet que els sentiments es desenvolupin naturalment. La següent fase és l'adjudicació de la culpa, on hi ha la necessitat de trobar sentit a la ruptura, entendre què va sortir malament i qui o què és el responsable. L'emoció de base és la ràbia, la qual, si s'utilitza de manera positiva, pot ajudar a sortir de la pena i començar a reconstruir-se. També, en aquesta etapa és comú lamentar-se del propi fracàs per no haver escollit a la persona adequada i haver invertit un temps en la relació. Després passarem a l'etapa de l'adéu, on passem a acceptar que s'ha acabat. Possiblement és el moment més difícil. T'envaeix una sensació agredolça i de resignació, diem adéu al que va ser i mai més serà. Per aquest motiu cal donar-se ànims per seguir avançant i acaronar-se centrant-te en les teves necessitats. El xoc sentimental comença a remetre en arribar a l'etapa de reconstrucció, on es reconstrueix activament la pròpia vida. És un bon moment per plantejar-se l'opció de començar a sortir amb algú; abans d'aquesta fase és desaconsellable, ja que no s'hauran extret els aprenentatges necessaris per a això ni s'estarà preparat per establir una relació emocionalment saludable. Finalment, s'arriba a la fase de resolució. S'inicia un nou cicle vital i, per fi, es fan les paus amb el sofriment. 

El camí per les diferents etapes no és lineal, pot ser que durant el temps que duri el xoc sentimental, avancis i retrocedeixis d'unes a unes altres. Però l'important és no quedar-se encallat en cap de les fases i resoldre les qüestions personals que vagin aflorant en cada etapa. Aquest procés sol durar al voltant d'un any, però l'evolució de cada individu és molt subjectiva: les persones es guareixen a ritmes diferents. Depenent del compromís i el grau d'intimitat amb la parella, el temps de la relació, el tipus de ruptura, la història personal i els recursos individuals per fer front a la pèrdua, el temps de durada variarà. No hi ha una única manera de superar una ruptura i avançar, però sí que és important estar atent a possibles actituds o conductes destructives que puguin donar-se pel dolor, la culpa o el penediment (podent anar des d'un consum de drogues o d'alcohol a l'aïllament social). En cas de quedar-se encallat en alguna etapa, seria interessant considerar visitar un psicòleg, el qual et proporcionarà l'acompanyament adequat per aprendre d'aquesta experiència i construir una nova versió de tu mateix i crear el següent capítol de la teva història.

 

Arantxa Moliner. Psicòloga emocional i Educadora sexual

 

 

/
JoomSpirit